•Notícia
L’arquitectura en l’obra d’art segons José Manuel Ballester i la iconografia del comiat als difunts, en dues exposicions organitzades des de l’ETSAB
El gener del 2005 el Palau de Velázquez (Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía) de Madrid inaugurarà l’exposició Habitación 523, una mostra antològica del pintor José Manuel Ballester (Madrid, 1960), el responsable de la qual és el professor de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB) Pedro Azara, del Departament de Composició Arquitectònica.
El professor Azara també ha organitzat l’exposició La condició humana. La imatge de l’ésser humà en l’art, per al Fòrum 2004 de Barcelona, la qual pretén descobrir com la figura humana es reflecteix en les obres d’art, per què es dibuixen i, en definitiva, què té en comú la condició humana. El guío es obre dels professors Pedro Azara i Marta Llorente, y del catedràtic Eugenio Trías (ex-UPC, i actualment a la UPF).
En l’exposició es podran veure quatre tipologies diferents de figures humanes representades en diferents cultures i èpoques: les imatges híbrides, on s’uneix la part humana i la part animal; les imatges antropomòrfiques, imatges humanes perfectes que representen la divinitat des de l’Edat de Bronze fins l’actualitat; les imatges humanes, basades en éssers que senten i que expressen les emocions en el rostre, a través de gestos i mirades; i les imatges de creacions realitzades pels éssers humans: autòmates i robots desenvolupats a partir del segle XIX.
Actualment, Pedro Azara està projectant
una altra mostra per al 2006 centrada en esteles funeràries
gregues del segle V. Es tracta d’un conjunt de
cent peces de relleus clàssics en marbre i ceràmiques
gregues on es representa la imatge de l’acomiadament
als difunts, que s’exhibirà al museu d’Atenes
i posteriorment al de Berlín, sota el títol
L’últim adéu. Art i mort en la
Grècia Antiga. Aquest conjunt d’obres,
fins ara disperses, procedents de museus i centres d’art
d’arreu del món, constituirà la
primera exposició artística centrada en
el culte a l’acomiadament als difunts, un tipus
d’iconografia, que representa el drama i la ruptura
de l’adéu, però que també
permet altres lectures, i que és perfectament
comprensible en l’actualitat, segons el professor
Azara.
Departament de Composició Arquitectònica*Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB)
2004-01-30
Segueix-nos a Twitter
