•Notícia

Un grup d’investigadors del Campus de la UPC a Terrassa, l’ONG Doman, un projectista jubilat i l’Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica Industrial de Terrassa (EUETIT) han fet possible que més de 800 víctimes de mines antipersona, de la regió de Casamance (Senegal), tinguin accés a pròtesis amb les quals podran recuperar la seva mobilitat. Això serà possible gràcies al projecte de construcció i implantació d’un primer forn de fabricació de motlles, finançat per l’EUETIT i la mateixa ONG, un projecte en el qual també participa una estudiant Erasmus. A més, s’està projectant instal·lar un taller mecànic permanent a la mateixa regió, que permeti als seus habitants ser autosuficients.

Més de 800 víctimes de les mines antipersona de la regió de Casamance (al sud del Senegal, a la zona fronterera amb Guinea Visau) tenen una o les dues cames amputades. La major part són nens, nenes i dones. L’ONG Doman treballa per atenuar i denunciar els efectes d’aquest tipus d’armes indiscriminades. El contacte d’aquesta ONG amb investigadors del Campus de la UPC a Terrassa i amb la direcció de l’Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica Industrial de Terrassa (EUETIT) ha donat fruit a un projecte ambiciós, per als propers cinc anys: la implantació d’un taller mecànic a la zona amb el qual els seus habitants podran fabricar, amb matèries primeres autòctones, les pròtesis que faran més fàcil la vida de les víctimes, sense haver de dependre de països desenvolupats.

Un forn per fabricar els motlles de les pròtesis

Tot va començar fa uns mesos, quan Francesc Octavio, de l’ONG Doman (que en llenguatge mandinga vol dir “a poc a poc”) va contactar amb l’Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica Industrial de Terrassa (EUETIT) de la UPC per sol·licitar si algun investigador podia construir un forn per a la fabricació de motlles de les làmines de plàstic que s’adapten a les pròtesis. Aquestes pròtesis són, majoritàriament, per als nens, les nenes i les dones víctimes de les mines antipersona de la regió senegalesa de Casamance. Prèviament, Octavio havia intentat la col·laboració de vàries empreses però per a la fabricació el forn els demanaven entre 6.000 i 9.000 euros, quantitat que no podien assumir.

Rafael Sitjar va ser el professor de l’EUETIT que es va oferir ajudar aquesta ONG. La direcció de l’EUETIT, a més, es va comprometre a finançar els primers 1.800 euros per a la construcció del forn. Aquesta quantitat, sumada als 1.800 euros que invertia la mateixa ONG, serviria per a la construcció de l’aparell.

El projecte de forn el va dissenyar Joan Bigorra, un projectista jubilat que hi ha treballat de manera desinteressada. S’havia d’implementar, però, la part electrònica, elèctrica i de control de temperatura, que va ser finançada pel Departament d’Enginyeria Mecànica del Campus de la UPC a Terrassa. Aquesta part del projecte va anar a càrrec de Rafael Vila, becari de recerca. El forn ja estava construït i a punt per ser utilitzat.

El projecte d’una estudiant Erasmus i el taller mecànic a Senegal

Un cop enllestit el forn, el representant de l’ONG Doman, Francesc Octavi, va fer una altra proposta a Rafael Sitjar, un projecte més ambiciós a cinc anys vista: implantar un taller mecànic a Senegal per tal que els habitants de la zona puguin fabricar les pròtesis sense dependre de ningú. Actualment, Sitjar i Octavi busquen finançament per al projecte, de manera que, si tira endavant, els senegalesos no només disposaran de la tecnologia, sinó que podran fer servir matèries primeres autòctones per fabricar els implantaments i, d’aquesta manera, ser totalment autosuficients.

En tot aquest projecte hi ha, a més, una tercera part implicada. Mentre s’estava enllestint el disseny del forn i s’estava creant la idea del projecte de taller mecànic, va arribar al Departament d’Enginyeria Mecànica una estudiant italiana procedent d’Ancona, Elisabetta Ponzelli, amb una beca Erasmus. El seu encàrrec acadèmic va ser desenvolupar un projecte final de carrera en el camp de la biomedicina. A proposta del professor Rafael Sitjar, l’estudiant treballa ara en el disseny d’una pròtesi en fusta o amb qualsevol altra matèria primera pròpia del Senegal, sota la tutela de dos professors italians.

Actualment, l’ONG Doman i el professor Rafael Sitjar busquen finançament per finalitzar tant el projecte de l’estudiant italiana, com per implantar definitivament el taller mecànic a la zona de Casamance.