•Notícia

La Càtedra Victoriano Muñoz Oms de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) ha elaborat el llibre El repte dels valors per a l’enginyer del segle XXI, que analitza la formació en valors humans a l’enginyeria i assenyala quin tipus de formació podria ser més convenient per formar els professionals que han d’afrontar els nous reptes del segle XXI.

L’estudi, elaborat pel periodista Joan Carles Ambrojo i el professor de la UPC Jaume Fabregat, s’ha realitzat a partir d’enquestes a estudiants de nou ingrés, 2.311 enquestes on s’ha valorat el grau d’expectativa dels estudiants per rebre a la universitat una formació sobre els valors humans. També s’han realitzat enquestes a estudiants de la fase final de la carrera, un total de 750 enquestes per mesurar el grau de satisfacció global respecte a la formació rebuda. L’estudi també ha analitzat el grau de presència dels valors en el procés de formació de la universitat i, per això, ha analitzat els plans d’estudis i ha reunit en taules rodones professors dedicats a l’ensenyament en escoles tècniques per conèixer la seva percepció i joves titulats, per saber quina importància li donen als valors un cop han arribat al mercat laboral.

A més, l’estudi ha entrevistat prestigiosos enginyers de llarga trajectòria professional, com Miquel Barceló, president del 22@BCN; Maria Jesús Prieto, vicepresidenta de la Federació Mundial d’Organitzacions d’Enginyers i expresidenta de l’Institut d’Enginyeria d’Espanya; Claudio Boada, president d’honor del Banc Central Hispano; Amparo Moraleda, presidenta d’IBM Espanya i Portugal; Joan Majó, director general de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, i Rafael Miranda, conseller delegat d’Endesa, entre d’altres, que destaquen, aspectes com la necessitat de formar enginyers que integrin innovació, reflexió i lideratge amb el seu coneixement de la tecnologia.

La importància de les escoles d’enginyeria per a la transmissió de valors, la significació especial del paper del seu professorat, l’oportunitat d’una visió més polièdrica dels plans d’estudis, l’interès del foment del treball en equip i de les capacitats comunicatives, així com el desig generalitzat en els estudiants de que la formació en valors sigui un dels objectius de les escoles d’enginyeria són algunes de les conclusions que es poden extreure del llibre publicat.

Enquestes a estudiants de nou ingrés
Els valors han estat objecte d’un qüestionari respost per nous estudiants de carreres d’enginyeria de la UPC durant el curs 2003-2004, amb un total de 2.311 enquestes complimentades. El 92% dels estudiants enquestats remarca l’interès per rebre una educació sobre els valors a l’enginyeria. A la universitat, el 83% tenen bones expectatives d’assolir una bona preparació en aquest àmbit.

Presència als plans d’estudis
El llibre també analitza la presència dels valors en el procés de formació als centres docents de la UPC. La voluntat explícita d’educar en valors es fa palesa en poques assignatures troncals, més en algunes assignatures optatives i en una quantitat relativament considerable d’assignatures de lliure elecció.

Mòduls per educar en valors mediambientals i en desenvolupament sostenible a l’enginyeria, una oferta d’ensenyament al voltant de la interrelació de l’enginyeria amb la societat, i la formació sobre les dimensions socials de l’agricultura són alguns exemples. Altres en són les assignatures sobre història de la ciència i la tècnica, que contribueixen a una educació integral de l’estudiantat en carreres tècniques. A més, hi ha matèries on es potencia la cooperació internacional, altres on es reflexiona sobre la idea de progrés i assignatures que consideren les desigualtats sobre el planeta. Existeixen mòduls on es treballa en continguts per potenciar el pensament crític de l’estudiantat.

L’educació en valors també es present en el sí d’Enginyeria Sense Fronteres, en Associacions d’Estudiants de la UPC i en l’Associació d’Amics de la Universitat, entre d’altres, ja que incorporen de forma explícita els valors humans en els seus objectius i en les línies mestres de la seva activitat.

A grans trets, la situació dels centres docents de la UPC també s’ha pogut comparar amb els plans d’estudi de les escoles espanyoles d’enginyeria de la resta d’Espanya, tot i que s’ha observat , en no pocs casos, unes desigualtats sensibles pel que fa al grau de presència de matèries que es pugin vincular als valors.

Taules rodones amb professorat d’escoles tècniques
La investigació també ha tingut en compte l’opinió del professorat dedicat a l’ensenyament en escoles tècniques. Docents d’enginyeria industrial, d’enginyeria de camins, canals i ports i d’enginyeria de telecomunicacions, així com d’altres àmbits han expressat de manera clarament majoritària la necessitat d’impartir assignatures específicament relacionades amb els valors i/o d’impregnar de valors una àmplia gamma de matèries, per afavorir el desenvolupament personal de l’estudiantat.

Els docents han alertat de la necessitat d’aquesta formació per evitar, entre altres coses, crear professionals que no respectin el medi natural en les seves actuacions, que donin prioritat a l’afany de reconeixement social ràpid, que no practiquin una raonable cultura de l’esforç i que apliquin un excés de competitivitat cap els seus companys. A més, creuen que cal fomentar valors com la creativitat, la inquietud i la curiositat.

El reciclatge del professorat per ensenyar en valors i el paper fonamental que han de tenir les escoles d’enginyeria en la transmissió de valors són altres de les conclusions de les taules rodones.

Enquestes als estudiants de la fase final de carrera
S’han analitzat un total de 750 enquestes recollides entre l’estudiantat de final de carrera. Un 34’3% correspon a estudiants participatius en propostes relacionades amb els valors humans i la justícia, mentre que un 65’7% són estudiants poc participatius i poc actius. D’aquest segon grup, el 56’3% tenen un alt de coneixement de quins són els valors a l’enginyeria, consideren que els valors humans han de ser un objectiu de formació a les seves escoles, però consideren que encara no s’ha aconseguit humanitzar la tecnologia a les escoles d’enginyeria.

Taules rodones amb joves titulats
El llibre també ha recopilat l’opinió de joves titulats que van obtenir el títol fa uns cinc anys als centres docents de la UPC i que ja compten amb experiències en el camp professional. Reduir excessos de formació tècnica, potenciar les assignatures de lliure elecció per afavorir el desenvolupament en valors, fomentar el treball en equip, disminuir una competitivitat sobreabundant, promoure la col·laboració entre els companys de professió, incrementar les habilitats comunicatives i fomentar les pràctiques a les empreses són algunes de les conclusions a les que han arribat els joves. A més, creuen necessari formar al professorat per a que sigui un millor comunicador (sobretot d’idees), i un millor motivador dels estudiants perquè aquests abandonin la passivitat.

Entrevistes a enginyers de renom professional
S’ha entrevistat 18 prestigiosos enginyers de llarga trajectòria professional, de diverses titulacions i marcs d’actuació, per conèixer la seva opinió sobre la transcendència del cultiu dels valors humans en l’enginyeria i el paper que li correspon a la universitat en aquest àmbit com a ens de formació dels futurs enginyers.

Les entrevistes s’han fet a Miquel Barceló, president del 22@BCN; Claudio Boada, president d’Honor del Banco Central Hispano; Xavier Borràs, director tècnic de la línia 9 del metro de Barcelona per GISA; Daniel Cabedo, director de l’Escola de Telecomunicacions La Salle Bonanova; Miquel Coll d’Alemany, Fundació Acció Solidària contra l’Atur; Elías Fereres, catedràtic de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers Agrònoms de la Universitat de Córdoba; José Maria Fluxà, president del Consell Social de la Universitat Autònoma de Madrid; Josep Garriga, president de VozTelecom; Joan Majó, director general de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió; Rafael Miranda, conseller delegat d’ENDESA; Joaquim Molins, president de CCS, Grup Jazztel; Amparo Moraleda, presidenta d’IBM Espanya i Portugal; Ramón Ollé, president executiu de Seiko-Epson per a Europa, Orient Mitjà i Àfrica; Jaime Ortiz-Cañavate, catedràtic d’Enignyeria Agroforestal de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agrònoma de la Universitat Politècnica de Madrid; Maria Jesús Prieto, vicepresidenta de la Federació Mundial d’Organitzacions d’Enginyers; Joaquim Tosas, president del Centre Internacional de Medicina Avançada; Mikel Urizarbarrena, fundador i president de Panda Software, i Albert Vilalta, president de Tramvia Metropolità.

Totes aquestes persones destaquen la necessitat d’una actitud professional en sintonia amb els valors humans i ressalten, entre d’altres aspectes, la necessitat de formar enginyers que integrin innovació, reflexió i lideratge amb el seu coneixement de la tecnologia. A més, tots ells van incidir en la necessitat d’una formació més humanista i menys tècnica. Miquel Barceló explica que l’enginyeria ha d’impulsar una ètica del desenvolupament sostenible, que utilitzi la tecnologia en favor de la persona i del seu desenvolupament intel·lectual i moral, una tecnologia solidària amb el tercer món i basada en un nou humanisme a escala planetària. Elías Fereres pensa que els problemes als quals s’enfrontarà l’enginyer seran de naturalesa multidisciplinar i que els enginyers hauran de ser, en el present i en el futur, absolutament ètics en el sentit de no oferir falses expectatives ni utilitzar informació que tingui un grau d’incertesa com a certa. Per Josep Garriga els enginyers han d’adquirir una visió social de la seva formació i han de ser formats en valors com la solidaritat, la tenacitat, la creativitat i l’esperit emprenedor.

Joan Majó creu que les empreses han d’exigir als professionals una feina ben feta, que apliquin una sèrie de qualitats humanes com la responsabilitat i la serietat, i per a Rafael Miranda és molt important que els enginyers tinguin ideals de respecte i de servei a la societat. Amparo Moraleda defensa que l’ètica i l’honradesa són un negoci rentable, la millor manera de garantir un futur professional i ingressos a mig i llarg termini. Ramón Ollé aposta perquè els bons enginyeris facin amb els nous reptes una contribució a un món millor, i Maria Jesús Prieto creu que el nou enginyer ha de ser una persona capaç d’innovar amb profunds coneixement però a la vegada creativa i rigorosa. Com així ho defensa Mikel Urizarbarrena, que creu que s’ha de potenciar la innovació, la cultura artística i la creativitat, i no només la investigació i el desenvolupament.

Càtedra Victoriano Muñoz Oms de valors humans en enginyeria
El juliol de 2000 la UPC i l'empresa FECSA-ENDESA acorden crear la càtedra Victoriano Muñoz Oms, amb la finalitat de fomentar les activitats de formació, investigació, transferència de coneixement i divulgació, tant de la figura i obres de Victoriano Muñoz Oms, com dels valors que aquest enginyer representava. La constitució d'aquesta Càtedra és un reconeixement a la trajectòria professional i humana de qui va ser fundador d'ENHER l'any 1946 i gerent de l'empresa fins el 1963.

En el marc d'aquesta Càtedra, que va iniciar la seva activitat en el curs 2000-200, s’ha creat una línia curricular d'assignatures de lliure elecció sobre el tema dels valors humans en el món de l'enginyeria. També es realitzen diferents activitats de divulgació sobre temes de valors humans en enginyeria, així com de la figura de Victoriano Muñoz Oms, en forma de publicacions, conferències, debats i exposicions.