•Notícia

La Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i l’Ajuntament de Cornellà de Llobregat, a través de la seva empresa municipal del desenvolupament urbà, EMDUCSA, signen avui dimarts, 12 de juliol, un conveni de col·laboració segons el qual un equip de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB) desenvoluparà un conjunt de propostes de regeneració per al barri de Sant Ildefons de Cornellà.

L’equip de l’ETSAB, format pels arquitectes Helio Piñón, Miquel Corominas i Nicanor García, coordinador del grup de treball, desenvoluparà un conjunt de propostes viables d’ordenació i d’intervenció urbanística i arquitectònica en aquest barri, amb una superfície de 44 hectàrees i que per la seva altíssima densitat de població (1.136 habitants/hectàrea) es va convertir en un exemple de l’urbanisme especulatiu dels anys 60 i 70.

La intenció del projecte és definir unes línies d’actuació globals coordinades, a llarg termini, per regenerar el conjunt del barri i evitar els processos de degradació urbanística i arquitectònica. Aquestes actuacions estan encaminades a conferir més qualitat a la xarxa viària, el parc d’habitatges i els espais públics, amb més i millors equipaments i amb una ordenació més curosa dels elements urbans i la vegetació. El projecte també pretén crear eixos comercials per estructurar i afavorir l’activitat en aquest sector, que actualment no disposa de les millors condicions per desenvolupar-se. D’altra banda, es vol incidir en millorar la connectivitat de Sant Ildefons amb la resta de barris de Cornellà, així com amb les poblacions adjacents d’Esplugues i l’Hospitalet. Per això, es posarà especial atenció en tots aquells espais fronterers i en els eixos cívics que puguin facilitar la interrelació amb l’entorn.

Sant Ildefons s’ha anat desenvolupant a partir del seu Pla Parcial, amb una urbanització fragmentada i poc cohesionada, que ara fa qüestionar alguns aspectes, com ara: la reduïda separació entre les edificacions del parc residencial, que ha generat una sèrie d’espais interblocs de difícil aprofitament, així com la distribució massa densa dels habitatges (tipologia predominant de quatre per escala i planta), que impedeix unes bones condicions de ventilació, i l’absència d’ascensors en un total de 3.600 habitatges; la desestructuració de la xarxa vial; la precarietat dels espais cívics, que requereixen una profunda remodelació per potenciar la seva funció com a elements articuladors del barri; i, finalment, la manca d’espais per desenvolupar el teixit comercial. Totes aquestes són situacions a resoldre i millorar, i sobre les quals es plantejarà una alternativa en aquest projecte.