•Notícia

El Centre de la Imatge i la Tecnologia Multimèdia (CITM) de la UPC, amb seu al Campus de Terrassa, exposa fins el 16 d'octubre al Palau Robert de Barcelona la mostra Del pigment al bit, en la qual es podran admirar un conjunt de 55 reproduccions d’autocroms (les primeres fotografies a color) d’entre els anys 1910 i 1915. Aquesta mostra pertany a l’arxiu històric ‘La memòria de la imatge’ del CITM. La tècnica innovadora creada pels Germans Lumière ara fa 100 anys i la utilització de tècniques digitals del segle XXI es donen la mà en aquesta exposició.

El 17 de desembre de l’any 1903 els germans Lumière van presentar la primera patent amb la qual s’aconseguia el primer procés positiu en color popular i amb èxit comercial. Era l’autocrom o el principi del color a la fotografia.

Un segle més tard, en plena era digital, l’equip format per Andreu Garcia, Joan Pastor, Carles Mitjà i Toni Bové, del Centre de la Imatge i la Tecnologia Multimèdia (CITM) de la UPC han seleccionat i digitalitzat un conjunt de 55 autocroms originals d’entre els anys 1910 i 1915, amb un sistema que respecta la integritat física dels originals, i n’extreu la màxima informació preservant, així, els originals per a la posteritat.

La tècnica de l’autocrom consistia en aplicar sobre un placa de vidre envernissada una retícula irregular de partícules microscòpiques de fècula de patata acolorides de vermell, verd i blau a parts iguals (els mateixos colors que es fan servir de base a la fotografia digital). Sobre aquesta capa, se n’afegia una altra de vernís i, finalment, s’aplicava l’emulsió pancromàtica en blanc i negre. La placa s’exposava en una càmera fotogràfica i, després del seu processament, que incloïa un bany d’inversió, els grans de plata emmascaraven els de fècula de patata acolorida. Els colors es restituïen i les imatges eren visibles per transmissió de la llum. Aquest sistema donava com a resultat les populars fotografies de principis de segle XX que es podien veure amb estereoscopi. Aquest procediment d’obtenció d’imatges en color és precursor de les diapositives actuals que es van popularitzar a partir de 1935 amb l’aparició al mercat del Kodachrome.

100 anys després, l’equip del CITM posa a punt una metodologia per rescatar aquestes fotografies o autocroms amb tecnologia digital. Els originals s’han reproduït mitjançant una càmera de banc òptic equipada amb un respatller digital Sinarback22. La il·luminació per transmissió amb flash electrònic de curta durada minimitza l’exposició a la llum dels originals i, així, n’evita el deteriorament.

El resultat d’aquest treball són 55 reproduccions de material original que procedeix del fons ‘La memòria de la imatge”, del CITM, gestionat i coordinat per Andreu Garcia, comissari d’aquesta exposició, conjuntament amb Joan Pastor. La mostra permet admirar les tonalitats tant especials i l’atmosfera d’irrealitat que imposa el color en les imatges de principi de segle sota la mirada actual.

Els autors i les obres

La mostra està formada per 24 marcs, 3 dels quals mostren fotografies originals que eren propietat d’Antoni Amatller Costa (1851-1910), famós i exitós xocolater de la Barcelona de finals del XIX, que va donar nom a l’edifici del número 41 del Passeig de Gràcia. Amatller, gran viatger i gran afeccionat a la fotografia, va realitzar més d’un miler de plaques a diferents països del món i estava sempre al corrent dels darrers avenços en fotografia. Va arribar a fer autocroms i era col·leccionista de còpies positives acolorides. Les tres fotografies que es poden veure a l’exposició les va adquirir el mateix Amatller en un dels seus viatges.

L’obra fotogràfica d’Ubaldo Iranzo (1854-1923), arquitecte de professió, company d’estudis de Gaudí i autor entre d’altres obres urbanístiques a Barcelona del Pla General d’Urbanització de Les Corts-Sarrià i de la prolongació del Passeig Sant Joan fins a la travessera de Gràcia, és una altra part important del fons històric del CITM. D’aquest arquitecte s’exposen sis reproduccions d’autocroms: el port de Barcelona de principis de segle, l’església de Sant Martí de Provençals i el Rec Comtal (ubicats a la zona on actualment hi ha els barris del Clot i Sant Andreu), dues cases pairals de Castelldefels o el retaule de la capella de Santa Àgueda de Barcelona (obra de Jaume Huguet), al Palau Reial Major.

De l’autor que més fotografies s’exposen és de Joan Nonell i Febrès (1875-1945), avi de Joan Bassegoga, qui va fer donació al CITM de tots els seus fons fotogràfics. Nonell era un estudiós de l’agricultura, l’horticultura i la floricultura. Va ser un dels més importants importadors de gespes i va ser l’encarregat de la plantació de la gespa al camp de Les Corts del F.C Barcelona, del qual era membre de la junta directiva. La seva gran afecció, però, era la fotografia i es va construir un laboratori privat a la seva casa del barri de Gràcia. Va arribar a revelar i catalogar més de 8.000 peces en negatius estereoscòpics, en blanc i negre i a color. Alguns dels seus autocroms que es poden veure a l’exposició mostren en color l’abadia de Montserrat, carrers de Caldes de Montbuï, el monasterio de Piedra a l’Aragó, el Pont del Diable sobre el riu Llobregat, el Parc Güell de Barcelona i l’Arc de Barà o la Torre dels Escipions, a Tarragona.

També es podran veure a l’exposició aparells fotogràfics de principis de segle cedits per l’Escola Casa Masferrer de l’Ajuntament de Vic i llibres de l’època que il·lustren la tècnica de l’autocrom, cedits per la llibreria Kowasa de Barcelona. A més, col·laboren amb la mostra l’Institut Amatller d’Art Hispànic i el Departament de Fotografia Històrica de l’Ajuntament de Vic.

El fons ‘La memòria de la imatge’

El fons ‘La memòria de la imatge’ conté més de 44.000 imatges d’entre els anys 1901 i 1940 en diferents formats i tipologies: negatius i positius en suport de vidre amb emulsió de gelatina de plata, negatius en suport de nitrat, acetat o polièster amb la mateixa emulsió, i positius sobre paper. Pel seu valor històric, però, destaquen 262 autocroms, primer procés fotogràfic en color d’ús popular.

El CITM és el responsable de vetllar per aquest fons, de la seva conservació i difusió i de facilitar l’accés a les imatges de qualsevol persona amb interès professional o intel·lectual.

El contingut temàtic de les imatges està relacionat, fonamentalment, amb l’urbanisme i l’arquitectura, tant en entorns rurals com urbans i el fons esdevé, per tant, un referent important per a l’estudi de l’urbanisme de la primera meitat del segle XX.

Destaca dins d’aquest fons la col·lecció Canosa, amb imatges de l’obra de Gaudí. D’altra banda, les imatges cedides per la família Iranzo i Joan Bassegoda destaquen pel seu valor documental i gràfic. D’altres autors representats al fons són Antonio Esplugas Puig, Jaime Ribera Llopis, Emilio i Mariano Canosa Gutiérrez, Joan Nonell i Fabrès, Llorenç Nonell i Sarret, Isidro Nonell i Lleonart, Josep Domènech Estepà, Josep Domènech i Mansana i Antoni Maria Gallisà.