•Notícia

L’estat físic en els esportistes d’èlit és cada cop més exigent. Totes les parts del seu cos han de rendir al màxim per ser competitius. Un element fonamental per a la pràctica de qualsevol esport és la visió i els esportistes en són cada cop més conscients; és el cas de Ronaldinho, Eto’o, Xavi, Víctor Valdés, Giuly i tots els jugadors del primer equip del F.C.Barcelona, els quals, el mes de juliol, a la tornada de l’estada que l’equip blaugrana va fer a Dinamarca, es van posar en mans de professors de l’Escola Universitària d’Òptica i Optometria de Terrassa, de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), per ser examinats de les seves capacitats visuals simulant moments reals de joc. L’equip de l’EUOOT que hi ha participat està format pels professors Lluïsa Quevedo, Montse Augé, Genís Cardona i Carme Serés.

Segons Lluïsa Quevedo, professora de l’EUOOT i directora tècnica del Centre de Visió del CAR, la funcionalitat del sistema visual dels jugadors del Barça és realment bo, i en alguns casos extraordinàriament bo, tot i que cap d’ells l’entrena de forma específica.

I és que la visió es pot entrenar per millorar determinades capacitats visuals, igual que s’entrena la tècnica individual o l’estat físic general del cos. De fet, els esportistes més competitius de determinades disciplines d’alguns països inclouen a la seva planificació anual exercicis específics visuals per millorar el seu rendiment.

Per als jugadors de bàsquet, per exemple, és molt important reaccionar molt ràpidament a estímuls visuals perifèrics; per als porters de futbol és fonamental l’agudesa visual dinàmica. Els porters són els únics que inclouen a la seva preparació, de manera implícita, exercicis que estimulen algunes capacitats visuals.

Per als futbolistes, són essencials els moviments oculars sacàdics amplis, ja que permeten una correcta exploració espacial, o la sensibilitat als contrastos, que permet detectar detalls en diferents condicions d’il·luminació.

D’altres habilitats comuns per a moltes especialitats esportives són la flexibilitat d’acomodació (enfocar ràpidament objectes situats a diferents distàncies ); la percepció de la profunditat, que prediu la distància entre jugador, pilota, companys, contraris i línies de joc; la visió perifèrica, amb la qual l’esportista detecta i respon a estímuls ubicats en àrees del camp visual al voltant del punt on es fixa la mirada (habilitat molt important en esports com el bàsquet o el hoquei ); o, finalment, el temps de reacció visual, o mínim temps requerit per captar i reaccionar a la informació visual (important per a esports amb una necessitat de resposta ràpida. Els porters de futbol, per exemple, i el jugadors de ping-pong requereixen molt aquesta habilitat).

Tot i que la bibliografia especialitzada afirma que els esportistes d’alt rendiment gaudeixen d’habilitats visuals més desenvolupades que els de menor nivell, l’experiència acumulada per Lluïsa Quevedo li fa plantejar-se que, en general, el sistema visual dels esportistes d’élite no és superior al de les persones sedentàries o al d’esportistes amateurs, sinó que és la forma d’utilitzar la informació visual rebuda la que marca la diferència. Així, l’exercici d’aquestes tècniques possibilita que, en general, els millors esportistes obtinguin informació més ràpida i eficaç en les diferents jugades i accions, i que això els permeti d’anticipar-se i assolir les dècimes d’avantatge que sovint decanten la victòria en un sentit o altre.

L’Escola Universitària d’Òptica i Optometria de Terrassa (EUOOT) de la UPC, en estreta col·laboració amb el CAR de Sant Cugat, és pionera a Espanya en estudis sobre visió i esports, des de que el 1990 va començar a treballar amb esportistes de diferents modalitats i nivells. El 1996 els treballs inicials van convergir en la creació del Centre de Visió i Esport, per on han passat uns 700 esportistes: tennistes, gimnastes, pilots de Fórmula 1 i de motos, jugadors de bàsquet, waterpolo, handbol, hockei, porters de futbol, atletes, esquiadors, tiradors de precisió, golfistes i, fins i tot, àrbitres i mossos d’esquadra. Aquest centre és, a més, l’únic a tot l’Estat espanyol que permet fer pràctiques en aquesta àrea als estudiants d’Òptica i Optometria de l’Escola al Campus de la UPC a Terrassa.

De fet, els primers articles relacionats amb aquest tema van aparèixer al 1930 als Estats Units. Amb el boom de les lents de contacte, cap els anys 60, l’interès va augmentar considerablement i els esportistes professionals van començar a comptar amb els serveis de l’optometrista com un especialista més per ajudar-lo a assolir l’èxit a la competició. El 1984 es va inaugurar l’Acadèmia Americana de Visió i Esport i la seva influència es va estendre a Europa perquè el 1988 es va crear l’Acadèmia Europea de Visió i Esport a Roma.