•Notícia

A Espanya, les emissions de gasos d’efecte hivernacle han augmentat un 45% en deu anys. La demanda d’energia s’ha multiplicat per dos en els darrers 20 anys. Entre l’any 1990 i el 2000, el sòl destinat a usos urbans, industrials i comercials ha augmentat un 26%; en algunes regions del Llevant el sòl urbanitzat va créixer un 50% a la dècada del 90. Entre els anys 1990 i 2002, la demanda de transports de viatgers per carretera va augmentar un 86,58% i un 99,33% el de mercaderies. La taxa de risc de pobresa a Espanya és similar a la de l’any 1980. El 30,4% dels joves espanyols entre els 18 i 24 anys abandona prematurament els seus estudis. L’esforç inversor total en ensenyament ha disminuït en els darrers 12 anys en un 11,4%.

Aquestes dades són un petita mostra de l’Informe de la Sostenibilitat a Espanya 2005, elaborat per l’Observatori de la Sostenibilitat a Espanya (OSE). Aquest informe serà presentat en el marc de la II Jornada de Mesura de la Sostenibilitat, organitzada per la Càtedra UNESCO de la UPC en Sostenibilitat, el proper 27 d’octubre, a les 10 hores, i al Vapor Universitari de Terrassa (C/Colom 114) per Domingo Jiménez Beltrán, director de l’OSE, ex-director de l’Agència Europea de Medi Ambient i actual president de la Comissió de Medi Ambient de la Universitat Politècnica de Catalunya.

L’Informe de la Sostenibilitat a Espanya 2005 de l’OSE pretén objectivar els progressos cap un desenvolupament sostenible utilitzant els millors indicadors possibles que hi ha en l’actualitat; indicadors que, d’altra banda, formen part de 3 grans blocs o sistemes: Estructurals Comunitaris (coneguts com els 14 principals, com ara el Producte Interior Brut (PIB), productivitat del treball, la despesa en R+D o en IT, taxa de risc de pobresa, emissions de gasos d’efecte hivernacle, etc.); Indicadors de Sostenibilitat (en gran part de sostenibilitat mediambiental ) utilitzats per EUROSTAT; i, finalment, indicadors ambientals anomenats troncals (uns 37) recollits pel Ministeri de Medi Ambient espanyol.

Els autors de l’informe afirmen que “no es tracta de mesurar una sèrie de variables, sinó d’analitzar les interaccions entre elles dins dels processos relacionats amb la sostenibilitat.”

Per posar uns exemples en l’àmbit de la sostenibilitat ambiental i de l’energia, el consum d’energia primària a Espanya s’ha multiplicat per 2 en els últims 20 anys i les emissions de gasos d’efecte hivernacle a Espanya s’han incrementat un 45% entre els anys 1990 i 2004, triplicant l’increment tolerable segons el Protocol de Kioto per al període 2008-2012. El nivell de dependència energètica és del 78% amb tendència a créixer. Hi ha un creixement del 26% de superfície artificial, molt més alt que de població. Al litoral espanyol, la superfície urbanitzada supera el 50% a la franja costera (1Km) en algunes províncies.

Com a dades positives en aquest àmbit, ha augmentat la reducció de abocadors incontrolats (tot i que la millora no és suficient), es recicla més alguns materials i augmenta també l’ús de fonts d’energies renovables (el 22% de l’oferta elèctrica és renovable).

Quant a l’àmbit de la sostenibilitat econòmica i social, les dades no són millors. I és que tot i que els indicadors mostren que Espanya és cada cop més rica en termes globals (el PIB ha crescut un 2,3% més que a la UE), aquest creixement s’acompanya d’un increment de la població immigrant i del corresponent creixement de la població activa. El resultat d’aquest fet és que el PIB per càpita no ha variat en els darrers anys. És més, els salaris dins del PIB han descendit dos punts percentuals (del 49,3% al 47,7% al maig del 2005, segons l’INE). Així i tot, els beneficis empresarials han crescut aquests mateixos dos punts i les immobiliàries acumulen una revalorització interanual del 63%. Per tant, i segons l’Informe, Espanya és més rica però a costa de majors desigualtats i, malgrat l’expansió econòmica espanyola a les últimes dècades, la taxa de risc de pobresa s’ha reduït només en dos punts en els darrers 30 anys: a principis del segle XXI els nivells són similars a als de 1980.

Dins d’aquest mateix àmbit, les taxes d’ocupació de les dones eren a l’any 2004 d’un 48%, enfront del 74,8% per als homes. Aquest mateix any, el 34% de les dones tenia contracte temporal, per un 29% dels homes, tot i que les dones estan millor formades (un 10% més de dones que d’homes finalitzen els estudis secundaris) i viuen més anys.

Per a l’OSE, les Tres Tes són un desafiament únic per al gran patrimoni territorial espanyol, un territori sotmès a processos especuladors que afecten, fins i tot, la qualitat de la democràcia, segons els autors de l’Informe.

I és que el del Tursime és un sector que encara no ha començat el camí de les oportunitats de negoci lligades a la innovació, la millora de la qualitat i de la competitivitat. Segons l’OSE la pressió conjunta turisme-construcció condueix a la realitat pertorbadora de la urbanització del primer quilòmetre de costa. En algunes zones del Llevant, els sòl urbanitzat va créixer un 50% a la dècada dels anys 90, tal i com s’informava anteriorment.

També és especialment insostenible el sector del transport perquè afecta directament al territori i al seu ús: la demanda de transport de viatgers a Espanya va augmentar un 83,78% entre els anys 1990 i 2002 i el transport per carretera va experimentar un creixement del 86,58%. Pel que fa al transport de mercaderies l’increment va ser casi del 100% (un 99,3%).

L’estudi dona llum també a algunes dades sobre educació. Així per exemple, a Espanya i a l’any 2004 el 30,4% dels joves entre els 18 i els 24 anys abandona prematurament els seus estudis. En dades comparatives amb la UE, la diferència és de 12 punts superior al de la mitjana europea. Aquest fenomen a Espanya afecta molt menys a les dones (un 23,2%) que als homes (un 37,2%). Per tant, no és intranscendent el fet que, en els darrers 12 anys, l’esforç inversor en educació a Espanya ha descendit en més d’un 11,4%.

L’Observatori de la Sostenibilitat a Espanya (OSE) és un projecte autònom establert per conveni entre el Ministeri del Medi Ambient, la Fundació General de la Universitat d’Alcalà i la Fundació Biodiversitat. El seu objectiu es el de subministrar informació periòdica, independentment, rellevant i contrastada sobre la situació i les perspectives en matèria de Desenvolupament Sostenible a Espanya.

El proper 27 d’octubre, al Vapor Universitari de Terrassa (C/Colom 114), tindrà lloc la II Jornada de Mesura de la Sostenibilitat. Desprès de l’èxit d’assistència de l’any passat, enguany es tornen a trobar a Terrassa experts nacionals, polítics i tècnics de l’administració local que debatran i exposaran experiències i valoracions al respecte de la mesura de la sostenibilitat; un concepte que ha d’anar acompanyat d’estudis fiables i científics d’informació i mesura.

I és que actualment, el concepte ‘desenvolupament sostenible’ ha ampliat el seu camp d’actuació. No només mesura el progrés econòmic sinó que estudia els seus efectes sobre l’home i sobre la natura amb indicadors socials i mediambientals. Per això, és necessari implementar un sistema fiable i científic d’informació i de mesura que permeti avaluar objectivament els efectes de l’activitat humana, tant des del punt de vista social, com mediambiental i institucional.

A les 9,45 hores tindrà lloc l’obertura d’aquesta jornada, que anirà a càrrec de Núria Buenaventura i d’Enric Carrera, presidenta delegada de l’Area de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona i director de la Càtedra UNESCO de Sostenibilitat de la UPC respectivament. Seguidament, a les 10,00 hores, Domingo Jiménez-Beltrán presentarà l’informe “Sostenibilitat a Espanya 2005” . A continuació, a les 11,30 hores, Josep Antequera, investigador de la Càtedra UNESCO de la UPC en Sostenibilitat, i Núria Parpal, directora del Sistema d’Indicadors de la Diputació de Barcelona, impartiran la conferència “Indicadors de la sostenibilitat en el món local”. Desprès, a les 12,15 hores, hi haurà una taula rodona sobre el seguiment del pla d’acció de l’Agenda 21 de Terrassa. Seguidament, a les 13,00 hores, tindrà lloc una segona taula rodona sobre la modelització de la sostenibilitat i escenaris de futur. I finalment, a les 13,45 hores, l’alcalde de Terrassa, Pere Navarro, i el vicerrector de Promoció i Integració Territorial de la UPC, Ramon Sans, clouran la Jornada.