•Notícia

La revista internacional Nature, la més important de les publicacions científiques que hi ha al món, ha publicat un article al que ha participat d’una manera molt important el professor de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeries Industrial i Aeronàutica (ETSEIAT) de la UPC Jordi Garcia Ojalvo. L’article descriu un experiment d’encriptació d’informació que va tenir lloc a Atenes i al que es va fer servir un sistema de criptografia caòtica en comptes dels sistemes convencionals i quàntics. Tot ha estat possible gràcies al projecte Europeu OCCULT, coordinat per Claudio Mirasso, de la Universitat de les Illes Balears.

Si el realitzador de Contact, la pel·lícula de ciència-ficció protagonitzada per Jodie Foster, hagués conegut el nou sistema d’encriptació d’informació creat i experimentat amb èxit, entre altres, per Jordi Garcia Ojalvo, segurament les dificultats en les que es troben els personatges del film per esbrinar el missatge que arriba des de més enllà dels estels haurien estat majors.

I és que l’experiment exitós al que ha participat aquest professor del Campus e la UPC a Terrassa demostra que hi ha un mètode molt senzill, més segur i igual de ràpid que els convencionals d’encriptar la informació que circula per la xarxa, per protegir-la de possibles intrusos: és l’encriptació caòtica. Aquest nou sistema ha merescut la seva publicació a la revista Nature, la publicació científica més important del món.

L’experiment va tenir lloc a Atenes i es va fer servir la xarxa de fibra òptica que ja existeix, d’ús habitual, i que envolta la ciutat grega amb un perímetre de 120 quilòmetres. Els components del grup internacional de recerca al que pertany el professor Garcia Ojalvo van introduir una cadena de bits a un emissor consistent en un làser de semiconductor (del mateix tipus que els làsers dels reproductors de CD) i van configurar aquest làser per funcionar en un estat caòtic, en el que emet llum altament irregular que permet amagar un missatge digital en forma de cadena de bits. La informació va circular, oculta dins la seva portardora caòtica, pels 120 quilòmetres de fibra òptica fins arribar a un receptor amb les mateixes característiques que l’emissor. Sintonitzant el receptor a l’emissor (com es fa quan sintonitzem la nostra emissora favorita a la ràdio) es va poder recuperar perfectament el missatge encriptat. L’anàlisi posterior de l’experiment va mostrar que, efectivament, quan circulava la informació, aquesta era impossible de desxifrar degut a l’altíssima dimensió caòtica de l’ona portadora.

Un dels avantatges més importants d’aquesta nova tecnologia és que no requereix de protocols especials ni de muntatges complexes. Es poden aconseguir resultats efectius amb materials que són al mercat, accessibles a tothom. Amb qualsevol làser semblant als que tenim als reproductors de CDs domèstics es pot encriptar informació, tal i com ha demostrat l’equip al que pertany Jordi Garcia Ojalvo. La clau d’aquesta tècnica, segons l’investigador, és al hardware i no al software. A més, l’encriptació caòtica és més segura, ja que treballa amb ones portadores molt irregulars, tot sense disminuir la velocitat a la qual viatja la informació.

I és que fins ara, el sistema convencional que hi ha per fer més segura la informació que circula per la xarxa es basa en programes informàtics que fan servir claus de seguretat molt llargues, amb l’objectiu d’impedir que un possible intrús desxifri en un temps raonable la informació encriptada. Aquest sistema s’utilitza habitualment, per exemple, a les transaccions comercials via Internet amb targetes de crèdit.

Segons Garcia Ojalvo, l’encriptació caòtica es pot adaptar a aquest mètode convencional i el pot complementar fent-lo doblement segur. Només caldria canalitzar la mateixa informació amb un sistema caòtic i aquesta estaria doblement encriptada.

Un altre sistema alternatiu al de l’ús de software per encriptar informació és l’anomenat quàntic. Aquest consisteix en enviar la informació mitjançant un nombre molt petit de fotons per tal que, si algú intenta manipular-la, el receptor s’assabenti de que alguna cosa passa. Els promotors de l’encriptació quàntica són majoritaris al món científic, però els investigadors del sistema caòtic afirmen que el quàntic és més difícil d’implementar, ja que requereix nous dispositius i protocols de comunicació.

Aquesta important innovació al panorama internacional de la tecnologia ha estat possible gràcies a un projecte europeu de tres anys anomenat Optical Chaos Communications Using Laser-diode Transmitters (OCCULT). En aquest projecte, a més de Jordi Garcia Ojalvo, de la Universitat Politècnica de Catalunya, han participat investigadors com ara Claudio Mirasso, coordinador del projecte i professor de la Universitat de les Illes Balears; investigadors d’universitats gregues, italianes, alemanyes, britàniques, franceses i també del Centre Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) a Palma de Mallorca i Cantàbria.

Jordi Garcia Ojalvo va néixer a Barcelona l’any 1968. Es va llicenciar i doctorar en ciències físiques a la Universitat de Barcelona. Actualment és professor a l’ETSEIAT. Al 1998 va ser Fellow de la fundació alemanya Alexander von Humboldt i al 2003 va ser professor convidat de la Universitat de Cornell (Estats Units). Ha publicat més de 60 articles a revistes de referència mundial, ha impartit més de 40 comunicacions orals a congressos internacionals i ha participat com a convidat a més de 60 seminaris i trobades internacionals. És també membre de comitès científics a diferents conferències internacionals i congressos científics d’arreu del món; i avaluador de l’Agència Nacional d’Avaluació i Prospectiva del Ministeri d’Educació i Ciència espanyol. L’any 2003 va rebre la distinció de la Generalitat de Catalunya per la Promoció de la Recerca Universitària.

Actualment, Garcia Ojalvo lidera al campus de la UPC a Terrassa el grup de recerca de Dinàmica Aplicada, que investiga sobre el comportament dinàmic no lineal de diferents tipus de sistemes com ara làsers, neurones, cèl·lules i circuïts electrònics. En particular, el laboratori de Dinàmica de Làsers on treballa se centra en l’estudi experimental i teòric del comportament variable (sobretot caòtic), de làsers de semiconductors i les seves aplicacions, com ara la transmissió i processat d’informació. D’aquest mateix grup de recerca han col·laborat en el projecte OCCULT els investigadors Carme Torrent i Javier Martín Buldu.