•Notícia

La Ley Orgánica de Universidades (LOU), que va ser criticada i rebutjada per les universitats, no és la llei que necessitava el sistema d’ensenyament superior, en la perspectiva de la transformació que requereix per assumir les noves funcions que la societat li reclama. Una reforma parcial, com la que ara proposa el Ministerio de Educación y Ciencia, no pot, per tant, donar lloc a un nou marc legislatiu plenament satisfactori.

Tanmateix, l’elaboració d’una llei nova hauria de ser fruit d’un debat que permetés arribar a un consens ampli, la qual cosa relegaria la reforma a un horitzó temporal massa llunyà. S’accepta, doncs, que es procedeixi, en el termini més breu que sigui possible, a una reforma de la llei amb un abast limitat, que no obvia la necessitat de procedir a un debat més ampli per a una reforma més profunda a mig termini.

La proposta ministerial es fa ressò de les preocupacions expressades per les universitats i pot millorar de manera significativa alguns aspectes del seu funcionament. En particular, el fet de substituir l’habilitació per una acreditació basada en els mèrits s’ha de valorar molt positivament.

Això no obstant, aquest Consell de Govern vol aportar suggeriments diversos a la proposta inicial del MEC, alguns dels quals es desprenen de debats i acords adoptats prèviament pels òrgans col·legiats d’aquesta universitat:

1.1. Les funcions, les competències i la composició del Claustre Universitari i del Consell de Govern i dels òrgans col·legiats de les unitats les ha de determinar cada universitat en els seus estatuts. En particular, per tal que el Claustre pugui recuperar, en part o totalment, les atribucions que li corresponien abans de l’entrada en vigor de la LOU i perquè la llei no exclogui la incorporació de membres del Consell Social en el Consell de Govern.

1.2. Així mateix, els requisits per a l’accés als òrgans unipersonals, sense altre excepció que el rector o rectora, han de ser matèria dels estatuts de les universitats. Específicament,

la llei ha de fer possible l’accés del personal d’administració i serveis al càrrec de vicerector o vicerectora.1.3. Igualment, el procediment d’elecció de rector o rectora ha de ser determinat per cada universitat en els seus Estatuts.

1.4. Les modificacions proposades en relació amb els Consells Socials requeririen una justificació basada en una formulació dels objectius que la reforma pretén assolir i en l’experiència sobre el funcionament d’aquests òrgans, que hauria de ser analitzada pels mateixos Consells Socials.

Tot i que el finançament de les universitats públiques depèn fonamentalment de les comunitats autònomes, la llei hauria d’incloure disposicions al respecte, atesa la insuficiència manifesta dels recursos de què disposen les universitats per dur a terme les seves activitats tradicionals i les noves, i en particular l’adaptació a l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior, totes les quals, a més, s’han de situar en un marc internacional. Entre aquestes disposicions haurien de figurar les següents:

2.1. Criteris sobre els preus públics i el sistema de beques, per tal de garantir la igualtat d’oportunitats en l’accés a tots els nivells i cicles de l’ensenyament a les universitats públiques, de manera que la possibilitat d’arribar al màxim nivell acadèmic només depengui de la voluntat i de les aptituds de les persones i no de la seva capacitat econòmica.

2.2. Criteris sobre les subvencions, que garanteixin un mínim de qualitat a totes les universitats públiques, amb un pla d’aportació de fons a curt termini que permeti recuperar el retard acumulat en els darrers anys

2.3. Mesures fiscals que permetin reduir els costos de les activitats de les universitats públiques o de les entitats creades per aquestes universitats a l’empara de la llei.

2.4. Mesures fiscals que facilitin a la ciutadania l’accés a la formació al llarg de la vida desenvolupada per les universitats públiques.

2.5. Sistema de beques i d’ajuts, amb vistes a assegurar la suficiència dels recursos per a la mobilitat d’estudiants i del personal al servei de les universitats, tant en l’àmbit de l’Estat com en l’internacional.

La creació per llei d’un consell d’estudiants d’àmbit estatal planteja problemes difícils de resoldre, pel que fa a la composició i a la representativitat. La configuració legal i reglamentària d’aquest consell hauria de ser precedida per un procés de debat i consulta amb les organitzacions d’estudiants, per la qual cosa no sembla oportú abordar-la en aquesta modificació de la llei.

4.1. Els criteris que han de regir els procés d’acreditació haurien de ser ratificats pel Consejo de Coordinación i haurien de ser transparents i suficientment detallats.

4.2. Tot i que els complements de productivitat, també coneguts com a trams de recerca o sexennis, varen ser creats amb una finalitat diferent, no se n’ha posat en qüestió de manera generalitzada l’aplicació com a requisit per formar part de comissions d’habilitació, d’acreditació o d’accés a plaça. Ara bé, i amb independència de quins hagin estat fins ara els criteris per a l’atorgament de complements per mèrits docents, o quinquennis, caldria que per a formar part de les condicions esmentades s’establissin també requisits de mèrits docents.

4.3. Un element essencial de l’autonomia universitària és la capacitat de la institució per seleccionar el personal. És irrenunciable, per tant, que la composició de les comissions per a l’accés a places de personal docent i investigador la determini la universitat. No es pot acceptar, per tant, una de les opcions incloses en la proposta ministerial segons la qual quatre dels cinc membres d’aquestes comissions es decidirien per sorteig sota la responsabilitat del Consejo de Coordinación Universitaria; aquesta regulació suposaria un retrocés considerable i incomprensible en relació amb les disposicions de la mateixa LOU ara vigent.

4.4. Així mateix ha de ser competència de la universitat la determinació dels processos corresponents als concursos d’accés a les places de professorat funcionari i contractat. En particular, els concursos d’accés a plaça de catedràtic o catedràtica serien, segons la interpretació més directa de la proposta ministerial, no presencials i no públics. Sembla dubtós que aquest procediment ofereixi garanties suficients de transparència i de respecte als drets de les persones, ja que no es tracta d’una acreditació, sinó d’un concurs competitiu.

4.5. A la possibilitat que ofereix la LOU de configurar la contractació de professorat com una via paral·lela a la funcionarial s’hi han pogut acollir comunitats autònomes diverses i així ho ha fet Catalunya amb la LUC. Tot i que la proposta de modificació deixa en mans de les comunitats autònomes la regulació de figures de contractació diferents de les que preveuria expressament la llei, és necessari garantir que la figura del professorat contractat doctor permanent seguirà existint. Així mateix, el fet de prohibir per a aquestes figures l’ús d’algunes denominacions, com ara la de catedràtic, faria impossible mantenir la configuració del professorat contractat establerta a la LUC i impulsada amb el pla Serra i Húnter.

4.6 Tanmateix, convindria adaptar la durada temporal d’aquests contractes a les noves condicions d’accés.

4.7. La proposta ministerial declara a extingir els cossos de CEUs i de TEUs, la qual cosa resulta lògica en relació amb l’estructura de títols prevista a l’EEES. Ara bé, les vies per a la integració d’aquest professorat en el cos de TU haurien d’estar obertes permanentment. En el cas dels TEUs, l’assoliment dels requisits especificats hauria de donar lloc, sense límit temporal i amb el finançament adequat per part del MEC, a la incorporació al cos de TUs i no sols a l’acreditació corresponent. Aquesta regulació seria més favorable per a les persones i més incentivadora de l’activitat acadèmica de qualitat.

4.8. Pel que fa als camps i àrees de coneixement, es preveu que els criteris d’acreditació s’estableixin per “camps de coneixement” que es definirien reglamentàriament. En canvi, l’acreditació mateixa i l’accés a plaça els determinarien comissions corresponents a àrees de coneixement. El manteniment en la forma actual d’aquesta figura, que no s’esmenta, en canvi, en els decrets de grau i de postgrau, suposa una rigidesa innecessària en l’organització de la docència i en l’estructura dels departaments de les universitats. La reforma de la LOU obre una possibilitat de suprimir-la que caldria aprofitar.