•Notícia

El professor Saturnino-Luis Virto Albert, catedràtic emèrit de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), que desenvolupa la seva tasca docent i de recerca a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Terrassa (ETSEIT), serà membre numerari de la Reial Acadèmia de Ciència i Arts de Barcelona des del proper 20 de gener. El professor Virtoformarà part de la secció setena de l’Acadèmia, encarregada de l’àmbit de la tecnologia.

 

Saturnino-Luis Virto, nascut a Osca l’any 1931 i resident a Terrassa, era acadèmic electe de la Reial Acadèmia de la Ciència i les Arts de Barcelona des de l’any 2003. Aquesta institució, però, estableix un procediment per passar d’acadèmic electe a acadèmic numerari de ple dret. I és que en el moment que es produeix una baixa a l’Acadèmia, els membres de la secció pertinent (en aquest cas,la setena) proposen tres candidats. Cadascun dels candidats presenta els seu currículum i una comissió estudia la trajectòria professional dels candidats. D’aquesta avaluació surt el nom del científic que ingressarà a l’Acadèmia com a membre electe. El candidat té un període de dos anys per elaborar un discurs que serà sotmès a la valoració d’un tribunal. Si el tribunal accepta el discurs, es determina una data de lectura en la qual es farà efectiu el nomenament com a membre numerari.

El discurs d’ingrés escrit per Virto versarà sobre el trànsit de la ciència a la tecnologia, una visió crítica i una anàlisi sobre les limitacions que apareixen en el procés del coneixement fonamental científici el seu trasllat o aplicació posterior a la tecnologia.

 

Saturnino-Luis Virto serà presentat com a membre numerari per part de José Cegarra Sánchez. Cegarra també és professor i ha estat director de l’ETSEIT, i fundador de l’Institut d’Investigació Tèxtil i Cooperació Industrial de Terrassa (INTEXTER). Per tant, a partir del 20 de gener, la Reial Acadèmia de la Ciència i les Arts de Barcelona comptarà amb dos professors del Campus de la UPC a Terrassa.

Aquesta institució catalana ha comptat amb destacades personalitats de la ciència i la tecnologia al llarg de la seva història, com ara Ramon Margalef, primer catedràtic d’Ecologia a Espanya i primer científic guardonat amb la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya l’any 2003; i també Eduard Fonseré i Josep Comas i Solà, que van ser directors de l’Observatori Fabra, propietat de l’Acadèmia. Comas, nascut l’any 1868, va fer una sèrie de descobriments en el camp de l’astronomia sense precedent a Espanya.

 

La Reial Acadèmia de Ciència i Arts de Barcelona, una de les institucions més antigues i prestigioses d’Espanya en el seu àmbit, ha valorat tota la trajectòria científica del professor Virto i les seves importants aportacions científiques en el camp de la física i la mecànica de fluids. De fet, la seva vida acadèmica i investigadora compta amb vàries distincions nacionals i internacionals: és membre actiu de la New York Academy of Sciences des de l’any 1982; de l’American Society of Mechanical Engineering des de l’any 1973 (amb la distinció de fellow d’aquesta institució l’any 2000); o de la Air Movement and Control International Association dels Estats Units des de 1997. L’any 1973 va rebre la Medalla de Plata de la UPC.

En la seva activitat científica s’inclou la publicació de set llibres, alguns del quals són referència indiscutible en els fonaments de lamecànica de fluids; sis llibres de la mateixa temàtica traduïts a diferents llengües, i col·laboracions en d’altres sis publicacions editades a diferents països. És també autor de nombrosos articles en revistes científiques nacionals i internacionals i actua com a referee en algunes d’elles.

Virto ha participat, al llarg de la seva trajectòria professional, en més de 30 projectes d’investigació amb importants empreses de diferents sectors, i ha format part de 5 comissions consultores, com ara la del Ministeri d’Indústria sobre microcentrals hidràuliques de l’any 1980.

En l’àmbit de la docència, l’activitat del professor Virto també és àmplia. Va guanyar la càtedra per la UPC amb només 39 anys i és doctor enginyer per la UPC i doctor enginyer en mecànica per l’Université Paul Sabatier de Toulouse. Va ser director de l’ETSEIT del 1979 al 1985 i vicerector de la UPC del 1972 al 1973. Va dirigir el Departament de Mecànica de Fluids entre els anys 1985 i 1994. Ha dirigit nombroses tesis doctorals i cursos de doctorat i postgrau.

Virto és un científic de reconegut prestigi. A banda de la seves col·laboracions en revistes de referència internacional, ha realitzat 18 missions acadèmiques en universitats franceses, angleses, suïsses i nord-americanes.

Fa uns mesos, Saturnino-Luis Virto va ser l’encarregat de presentar com a doctor honoris causa per la UPC al professor Amable Liñan, Premi Príncep d’Astúries en ciència i tecnologia, en una acte solemne que va tenir lloc a l’ETSEIT amb motiu del centenari del centre.

 

El 18 de gener de 1764, fa ara 241 anys, va tenir lloc a Barcelona la Conferencia Físicomatemática Experimental, amb l'objectiu de potenciar les ciències físiques i matemàtiques i les seves aplicacions.El 17 de desembre de 1765, la corporació resultant de la Conferència de l’any anterior va quedar sota patrocini reial i va passar a anomenar-se Real Conferencia Física, nom que la Real Cédula del 14 d'octubre de 1770 va canviar pell de Real Academia de Ciencias Naturales y Artes. Aquest nom es manté fins el 1892, any en que és substituït per l'actual de Real Academia de Ciencias y Artes. Es tracta, per tant, d’una de les institucions més antigues a Espanya en l’àmbit científic.

Des de la seva fundació, l’Acadèmia celebra mensualment sessions científiques en les quals els acadèmics donen compte de les seves investigacions i treballs, i realitza informes de la seva competència quan és consultada. La institució també organitza cicles de conferències de divulgació científica a càrrec d’investigadors convidats entre els experts en el tema, siguin o no acadèmics.

L’Acadèmia també s’encarrega de la gestió, el finançament i el manteniment de l’ObservatoriFabra, astronòmic, meteorològic i sísmic, inaugurat l’any 1904.

Una altra particularitat històrica de la Reial Acadèmia de Ciència i Arts de Barcelona és que manté un servei horari públic des de l’any 1886. Llavors no havia cap institució que pogués establir l’hora amb exactitud i fiabilitat i, per això, a partir de l’any 1891, l’hora emesa pels rellotges de l’Acadèmia barcelonina va ser declarada hora oficial i legal a la ciutat comtal.

Actualment, la Reial Acadèmia de Ciència i Arts de Barcelona està presidida per Rafael Foguet i Ambrós. El director de l’Observatori Fabra és Josep M. Codina i Vidal.