•Notícia

L’objectiu de l’exposició L’escola de Josep LLuís Sert a Arenys de Mar, oberta fins el 24 d’abril, és cridar l’atenció de la ciutadania de l’existència d’aquest edifici i del seu valor cultural i històric, com a pas necessari per al seu reconeixement i protecció. Per tal que un edifici arribi a formar part del patrimoni de la ciutat no n’hi ha prou amb que tingui un valor acreditat pels historiadors i arquitectes, sinó que, a més, ha de ser entès com un fragment de la memòria col·lectiva, cal que hi hagi una relació entre l’edifici i els ciutadans, els usuaris i els veïns, que són els que el vetllen i l’utilitzen. L’edifici no només ha de pertànyer a la història, sinó que també ha de formar part de la vida de les persones.

Els dibuixos d’aquesta exposició han estat fets per un grup de 15 estudiants de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès, de les assignatures d’Expressió Gràfica II del segon quadrimestre i de Informàtica i Dibuix. L’exercici ha consistit a fer un dibuix axonomètric (un tipus de dibuix que en els inicis del moviment modern va ser adoptat per a una representació més objectiva dels edificis) que permetés explicar aspectes compositius de l’edifici. Els resultats són interpretacions lliures, lectures que posen l’accent sobre els valors volumètrics, constructius o arquitectònics de l’edifici. Amb aquests dibuixos els estudiants parlen de l’edifici.

El 1937 Josep Lluís Sert va projectar una petita escola a Arenys de Mar, com annex a l'antic hospital de Can Xifré, que el mateix arquitecte català va rehabilitar com a centre preventori infantil antituberculós. Amb una capacitat per a 80 alumnes, l'edifici havia de permetre que els nens ingressats al preventori poguessin continuar l'activitat escolar. Es tracta d'un edifici poc conegut que fins ara no ha aparegut en els estudis fets sobre l'arquitecte i que es troba en un lamentable estat de conservació. Projectat el 1935, l’edifici es va acabar de construir el 1937 però mai no va complir la seva funció docent, ja que, un cop instaurada la dictadura franquista, es va utilitzar com a centre social de la Falange i, un temps després, com a habitatge del director del centre. L'edifici, que des de fa anys és seu dels serveis socials de l'Ajuntament d'Arenys de Mar, ha perdut part del seu aspecte original, amb modificacions interiors i exteriors que oculten la forma inicial i amb patologies que cal reparar. Malgrat el seu interès arquitectònic, l’edifici encara no està catalogat, ni s’ha iniciat cap procés per fer-ho.

Construït a l’època del GATCPAC (Grup d’Artistes i Tècnics Espanyols per al Progrés de l’Arquitectura Contemporània creat per difondre el missatge del moviment modern), l’edifici és interessant com a testimoni d'una arquitectura que va encarnar els valors socials de la Segona República mitjançant el llenguatge del moviment modern. Al mateix temps, té interès per comprendre l'evolució de l'obra de Sert just abans del seu exili.

L’edifici va ser encarregat inicialment pel Segell Pro Infància, una organitzaciónascuda en els inicis de la segona república (1933) amb la tasca de recaptar diners per a la construcció i manteniment d’edificis per a la prevenció de la tuberculosi (sanatoris, preventoris, escoles bressol). La recaptació de diners es feia amb la venda d’uns segells, durant el període de Nadal. Un sistema de recaptació que sembla haver estat iniciat a Dinamarca (1904) i del que podem recordar el que va fer Joan Miró, amb el crit “AIDEZ”, per ajudar la República espanyola.

En l’aspecte docent, l’escola seguia les tendències de la pedagogia activa iniciada per Maria Montesori el 1915. Un mètode pedagògic, basat en la participació activa de l’alumne, i que, des de l’inici, havia tingut ressò en l’àmbit català i internacional. Els requeriments que aquest sistema demanava als edificis eren, d’una banda, la possibilitat d’una distribució lliure de taules i cadires, per tal de permetre noves relacions entre alumnes i professors, i, d’altra banda, la possibilitat de fer classes a l’aire lliure.

L’escola d’Arenys està formada per dues aules amb terrassa separades per un espai de distribució i accés. En el projecte inicial, en aquest espai hi havia una escala que connectava amb el preventori a través d’un pas subterrani, per facilitar l’accés dels alumnes en dies de mal temps. L’accés projectat inicialment de les terrasses al pati no es va arribar a fer, com tampoc no es va construir l’accés subterrani.

Des del punt de vista de composició, l’edifici reflecteix l’experiència que Sert estava desenvolupant contemporàniament en el reconeixement de les arrels mediterrànies del moviment modern, així com en elements de clara influència de l’obra de Le Corbusier, amb el qual Sert va treballar el 1929.