•Notícia

Antoni Pérez i Poch, professor associat al Grup d’Informàtica Gràfica, del Departament de Llenguatges i Sistemes Informàtics de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), ha rebut un dels dos accèssits del I Premi Joan Oró a la Divulgació de la Recerca Científica, per l’article titulat ELISA: Estudiant el fetge humà a la Terra i a l’espai. El premi està convocat per l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC) amb la col·laboració del Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació (DURSI).

L’objectiu d’aquesta iniciativa és incentivar els joves investigadors perquè donin a conèixer el contingut i el valor de la seva recerca científica al conjunt de la societat. En aquesta primera edició del premi s’han presentat 38 treballs d’estudiants i científics (19 dones i 19 homes) de diverses universitats, centres de recerca i empreses de l’àmbit de la llengua catalana. Els camps de recerca dels treballs presentats són molt diversos, des de la física teòrica fins a la lingüística passant per biologia, química, informàtica, geologia, astronomia, medicina, nanotecnologia o l’ecologia marina. La convocatòria inclou un primer premi dotat amb 1.000 euros i tres accèssits de 350 euros cadascun.

L’article d’Antoni Pérez i Poch forma part de la recerca desenvolupada per a la seva tesi doctoral a la Universitat de Barcelona, actualment en fase d’escriptura final, i que està dirigida pels doctors C. Bru i C. Nicolau. El treball es basa en un estudi clínic realitzat a partir d'imatges ecogràfiques abdominals, concretament del fetge. Aquest estudi clínic està dirigit per experts en ecografia i hepatopaties de l'hospital Clínic de Barcelona. El que s'ha pretès és desenvolupar una eina de processament d'imatges que ajudi a diagnosticar l'estat d'afectació difusa del fetge en pacients d'hepatopaties cròniques.

En base a aquests estudis clínics, i atesa la total innocuitat de l'exploració ecogràfica, l’investigador ha proposat un estudi posterior de monitorització del fetge per realitzar-lo a l'espai (ISS). Aquesta proposta està en procés de revisió inicial per part d'Agència Espacial Europea (ESA).

L'ecografia és una tècnica utilitzada habitualment per avaluar lesions focals (tumors, quistes, etc) però costa molt d'interpretar quan hi ha lesions difuses. En aquests casos, la tècnica diagnòstica d'elecció és la biòpsia hepàtica, tècnica que de vegades està contraindicada mèdicament. No es coneixen sistemes informàticssimilars que avaluïn afectacions difuses d'un òrgan com el fetge.

Quant a la part d'investigació mèdica aerospacial, s'ha demostrat recentment per part de l'Expedició 9 a l’Estació Espacial Internacional (ISS) la utilitat de l'ecografia per fer exploracions del'aparell musculoesquelètic per a telemedicina (Evaluation of Shoulder Integrity in Space: First Report of Musculoskeletal Ultrasound on the International Space Station, Radiology: 2005; 234: 319-322).

El sistema que proposa Pérez i Poch, a més de permetre treballar in-situ, intenta explorar els canvis fisiològics que es podrien produir en el sistema vascular hepàtic en estades a llarg termini a l’espai; canvis que, fins ara, no han estat estudiats a llarg termini. La majoria d'estudis mèdics en microgravetat s'han centrat en els efectes cardiovasculars i l'osteoporosi induïda per l'exposició del cos humà a la ingravidesa, però una comprensió completa dels canvis que es produeixen en tots els òrgans està encara lluny de ser assolida, segons l’investigador.

Els resultats obtinguts fins ara s'han enviat a la revista Advances in Space Research per a la seva publicació, i han estat objecte de diverses comunicacions en congressos internacionals, com ara el I ESA Space Medicine Workshop, que es va realitzar a l’EAC coincidint amb la missió Cervantes a l'Estació Espaial Internacional, l'octubre del 2003, en la qual va participar Pedro Duque.