•Notícia

Un equip del Centre de Política del Sòl i Valoracions de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), amb seu a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB), ha realitzat un estudi sobre la valoració econòmica i social del recinte del Fòrum de les Cultures Barcelona 2004 com a espai urbà arquitectònic. D’aquest estudi, titulat Una aproximació a la valoració econòmica social de l’espai urbà arquitectònic del recinte del Fòrum, i realitzat per Carlos Marmolejo i Rafael Porcar, sota la direcció de Josep Roca Cladera, director del CPSV, es desprenen dos resultats bàsics:

• Que el cost d’organització del Fòrum de les Cultures Barcelona 2004 queda compensat per l’esforç econòmic que han fet els visitants per accedir-hi durant els 141 dies de durada de l’esdeveniment, tenint en compte els 3.323.120 d’entrades-viatges registrats segons els organitzadors.

• Que la inversió pública realitzada en la generació de l'espai urbà arquitectònic del recinte del Fòrum quedaria compensada en els pròxims 10 anys per l'esforç econòmic que els usuaris realitzaran per accedir al mateix, en el supòsit que a partir del 2005 hi hagi a l’any 2.435.898 de visites-viatges potencials al recinte i amb un increment logarítmic fins arribar a 3,44 milions de visites-viatges l’any 2012.

El treball ha servit per conèixer el valor que per al conjunt de la societat té l’ús públic d’aquest espai un cop finalitzada la celebració de l’esdeveniment del Fòrum 2004. És a dir, que s’ha tractat de valorar el benestar que un ciutadà pot obtenir pel fet d’usar i gaudir de les instal•lacions de l’espai públic inscrit dins del recinte. En aquesta valoració queda intrínsecament considerada l’apreciació tant del disseny urbà, paisatgístic i arquitectònic, així com de les platges contingudes dins l’espai del Fòrum.

No es tracta, per tant, de la valoració total del recinte que, a més de les facetes anteriors, hauria de considerar també els beneficis socials que es generaran amb la construcció de la nova zona d'equipaments, els derivats de la millora ambiental produïda, tant per la regeneració del litoral, com per la millora de les infraestructures metropolitanes, l'externalitat que sobre els voltants de la zona ha produït la transformació, etc.

Per a l’estudi s’han fet servir dues tècniques valoració: el mètode del cost de viatge, que intenta mesurar l'esforç econòmic que les persones han d’exercir per visitar el recinte (despeses relacionades amb el cost de desplaçament fins el lloc en qüestió), i el mètode del contingent, que valora la predisposició dels ciutadans per pagar hipotèticament l’accés al recinte urbà del Fòrum, tot i que no hi hagi un programa d’activitats específic.

Amb l'objecte d'aplicar aquestes dues tècniques de valoració s'ha realitzat una enquesta in situ als visitants del Fòrum. Aquesta enquesta s'ha aplicat a una mostra aleatòria realitzada entre els mesos de maig i juliol, de la qual s'han validat 839 casos, que inclou tant als visitants del recinte com també a persones que treballaven al Fòrum.

Pel que fa a la valoració del mètode de cost de viatge, s'han considerat els següents aspectes: cost de viatge interurbà, intraurbà, hospedatge, alimentació, cost de les entrades i el del pàrquing (quan procedeix). Així mateix, s'ha considerat el cost del temps emprat, tant en la visita mateixa al recinte, com la part proporcional del que s’ha emprat en els desplaçaments necessaris.

Amb els supòsits anteriors, s'han obtingut els dos resultats bàsics esmentats de la valoració del cost de viatge: el cost de viatge del conjunt de visitants al recinte + l'esdeveniment en els 141 dies de durada i una aproximació al valor present net total de l'ús de l'espai públic del recinte.

Respecte al valor del recinte + l'esdeveniment (en els 141 dies de durada), considerant 3.323.120 d’entrades-viatges, el valor que representa l’esforç econòmic del visitant en traslladar-se al Fòrum durant els dies en què es va celebrar (l'excedent del consumidor del cost de viatge) ascendeix a 395,7 milions d'euros. És a dir, que tenint en compte que el cost d'organització de l'esdeveniment ha estat de 323,6 milions d'euros, segons xifres oficials, aquest queda cobert si el 81,7% del benefici social se li assigna només a l'esdeveniment.

D’altra banda, per calcular el Valor Net Actual (VAN) de l’ús de l’espai urbà del Fòrum s’ha considerat un nombre d’usuaris que, a partir de l’any 2005, s’incrementa de manera logarítmica fins a arribar a la consolidació de la zona en l’any 2012 amb una hipòtesi de 3,44 milions de visites-viatge a l’any. Així mateix, s’ha considerat una taxa neta d’actualització de l’1,2%. El Valor Net Actual, és conceptualment l’esforç econòmic acumulat dels futurs visitants del recinte però expressat en euros d’avui, per tant aquest procediment implica extraure l’efecte del temps.

Amb aquestes hipòtesis de partida, el Valor Actual Net (VAN), a gener del 2005, del cost de viatge per part dels usuaris per visitar el recinte equival al següent:

1) durant els 10 primers anys a 1.111 milions d'euros

2) durant els 16 primers anys a 1.944 milions d’euros

3) durant els 100 primers anys a 9.129 milions d'euros

4) a perpetuïtat a 13.458 milions d'euros.

Valoració contingent de l’espai urbà arquitectònic

La segona aproximació metodològica ha consistit a estudiar la predisposició que els enquestats tenen per pagar hipotèticament l’accés al recinte urbà arquitectònic del Fòrum, tot i que no hi hagi un programa d’activitats específic. S’ha treballat amb la hipòtesi que aquesta predisposició de pagament és com a mínim el valor que la gent li assigna al recinte pel benestar que obté per gaudir de l’espai públic. Un 73% dels enquestats estaria disposat a visitar el recinte malgrat no hi hagi un programa d’activitats i el 29% d’aquest conjunt estaria disposat a pagar per usar el recinte urbà arquitectònic del Fòrum com un espai d’esplai recreatiu.

Del total de les persones que s’han manifestat negatives a visitar el recinte sense cap activitat programada, un 76% argumenta que l’espai del Fòrum no els sembla interessant sense el programa d’activitats i un 10% que l’espai no els sembla agradable ni transcendent.

En general, la predisposició de pagament mitjà és de 6,2 euros per entrada, que baixa a 4,78 euros quan s’assigna valor 0 a aquells casos en els quals expressament no es va atorgar valor al recinte i es corregeix l’efecte de la protesta a pagar pel fet de ser un espai públic. És a dir, que el conjunt de persones que va visitar el recinte durant els 141 dies del Fòrum i que, a més, va estar disposada, tant a tornar, com a pagar per entrar al recinte, generen una valoració agregada de 7,69 milions d’euros (resultant de multiplicar la predisposició mitja de pagament pel nombre d’usuaris). Aquest és el valor que el conjunt d’usuaris assigna al fet d’accedir una vegada al recinte.

És d'esperar que, com més vegades aquest conjunt d’usuaris visiti el recinte del Fòrum, la seva valoració per accedir al mateix decreixi, en atenció que previsiblement experimenti una reducció en la seva utilitat. En tot cas, la valoració contingent per accedir al recinte del Fòrum s’ha d’agregar a l'esforç realitzat per arribar-hi, per tant, és una valoració agregada al mètode de cost de viatge.

Des de la perspectiva de l’anàlisi cost benefici, la inversió total realitzada en espais públics i privats durant l’etapa del Fòrum, segons la societat municipal Infraestructures de Llevant de Barcelona, que equival a 1.975 milions d’euros (dels quals 1.155,8 milions corresponen a inversió pública), quedaria compensada amb l’esforç que hauran fet el conjunt de viatgers d’aquí a 16 anys (finals 2019). Si a més, es considera que els costos de manteniment queden compensats pels ingressos dels impostos i les llicències derivats de les activitats assentades.

Si només es considera la inversió pública (1.155,8 euros) aquesta quedaria compensada en 10 anys amb l’esforç econòmic dels usuaris de l’espai públic implícit en el desplaçament per a arribar al recinte.

La percepció social del Fòrum:

L’exposició més visitada pels enquestats va ser la d’Els Guerrers de Xi’an, seguida de la mostra Habitar el món, i, amb una probabilitat molt semblant, la titulada Cantons i Veus.

Sobre l’urbanisme i l’arquitectura del Fòrum, l’entorn de la planta fotovoltaica és l’espai més ben valorat pels usuaris enquestats, que puntuen amb un 7,1 (en una escala de l’1 al 10) la qualitat d’aquest recinte urbà.

Pel que fa al nivell de satisfacció, en general els enquestats tenen un grau de satisfacció de 6,15 punts (assimilant la qualificació d’1,5 a molt baixa; 2,5 a baixa; 5,5 a mitjana; 7,5 a alta i 10 a molt alta) i són els residents de fora de Barcelona, és a dir, de la resta de Catalunya i els de la resta del món, els més satisfets.

D’entre els 10 inconvenients més citats, quatre estan relacionats amb la qualitat del disseny i l’espai urbà (manca d’espais ombrejats, llargs recorreguts interns, excés d’àrees pavimentades amb ciment i imatge artificial, i males olors). Mentre que altres sis aspectes considerats com a inconvenients estan relacionats amb l’organització de l’esdeveniment del Fòrum (preus elevats, poc contingut per a un gran espai, manca de definició de l’esdeveniment, baixa qualitat en els esdeveniments, desorganització i prohibició d’entrada amb aigua i aliments).