•Notícia

Un equip de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), encapçalat per l’arquitecte Josep Gómez Serrano, del Departament d’Estructures a l’Arquitectura, col·laborarà amb la Junta Constructora del Temple de la Sagrada Família en l'estudi, l’anàlisi i la representació informàtica de l'evolució del projecte que va idear Antoni Gaudí per a les naus de la Sagrada Família. Aquests estudis, que es realitzaran d’acord amb un conveni de col·laboració signat per ambdues institucions, permetran conèixer millor els successius projectes que l’arquitecte va realitzar per a les naus de la Sagrada Família fins que va obtenir la darrera i definitiva solució.

Gaudí va realitzar el conjunt de projectes en el seu Taller-Obrador de la Sagrada Família, al costat del temple. De les diferents solucions treballades per a les naus del temple, actualment, se’n tenen models de guix i fotografies d’aquests models, així com els elements que defineixen la geometria projectada per l’arquitecte, però no existeix cap representació espacial i completa de les primeres solucions del temple. L'obtenció d'una representació informatitzada espacial de les successives solucions que va projectar Gaudí sobre les naus permetrà conèixer amb més profunditat els seus primers projectes en aquesta part del temple, amb les seves formes projectuals, i divulgar amb més detall aquesta gran obra.

En el projecte hi participaran, a més dels departaments d’Estructures a l’Arquitectura, d’Expressió Gràfica i de Construccions Arquitectòniques de la UPC, estudiants de les escoles d’arquitectura d’aquesta Universitat.

Gaudí va treballar diferents i successives solucions per a la construcció de les naus del temple, basades en la geometria reglada: helicoide, conoide, paraboloide i hiperboloide. L’equip de la UPC ha descobert que la primera solució que va plantejar l’arquitecte per a les naus va ser la gòtica, on les voltes del sostre poden ser producte d’una maqueta catenària amb pesos sostinguts. En successius projectes, Gaudí va utilitzar la forma parabòlica i la hiperbòlica, que va ser la solució definitiva.

Les fotografies de l’Obrador de Gaudí, junt amb les maquetes existents de les seves obres, són un element bàsic per a l’anàlisi de les formes que va projectar l’arquitecte. La visió inèdita d’algunes de les fotografies que s’exposen a la mostra L'Obrador de Gaudí -que actualment es pot visitar a la seu del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya a Barcelona- i el detall que ofereixen aquestes imatges, gràcies a l’ampliació dels clixés fotogràfics existents, aporten noves dades sobre les formes que va treballar Gaudí: la solució decorada amb forja dels capitells de la nau principal, l’existència de models de columna de vuit i de deu costats, el model de capitell de l'absis a escala més gran del que es coneixia fins ara, el dibuix de les formes hiperbòliques sobre models de guix i altres objectes. Els descobriments obtinguts a partir d’aquestes imatges són un primer pas per a l' inici d'un treball d’aprofundiment i difusió de l’obra de Gaudí.

L’equip de la UPC treballa des del 1992 en el projecte de la Sagrada Família, en el marc d’un anterior conveni de col·laboració amb la Junta Constructora del Temple de la Sagrada Família. Aquest grup aporta el suport del dibuix per ordinador per representar gràficament i fer realitat l’obra més emblemàtica d’Antoni Gaudí, iniciada l’any 1882 i el projecte de la qual va dirigir Gaudí a partir del 1883.

L’ajut del dibuix assistit per ordinador amb tècniques CAD ha afavorit el respecte a les indicacions del mestre en la construcció del temple i ha augmentat la precisió de les formes que Gaudí modelava en guix i que es basen en la geometria reglada. La computació permet representar espacialment els mateixos elements que Gaudí dissenyava en guix amb una precisió geomètrica que difícilment es podrien aconseguir manualment. Una representació gràfica que inclou dades, com ara el pes, els centres de gravetat, les inèrcies o les característiques dels materials emprats, cosa que equival a configurar les maquetes de guix de manera informàtica.

Gaudí va començar a treballar en la Sagrada Família reprenent el projecte que havia realitzat prèviament l’arquitecte F. de Villar Carmona. Gaudí va modificar i engrandir aquest projecte fins que va esdevenir el gran projecte de la seva vida. A finals del segle XIX, l’arquitecte de Reus va materialitzar les naturalistes i geomètriques torres del Naixement i a començament del segle XX va començar a treballar en els models en guix de la nau i el conjunt del temple. El 1914 va decidir dedicar-se exclusivament al projecte, des del seu Obrador, a peu de l’església.

A la mort de Gaudí l’any 1926, els col·laboradors de l’arquitecte van continuar les obres i els models en guix es van anar completant a partir de les indicacions que havia deixat l’arquitecte. Les maquetes que es guardaven al soterrani i a l’estudi de Gaudí van patir, el 1936, els avatars de la crema d’esglésies i es van perdre els papers, però no els models en guix que van ser conservats per l’amic de l’arquitecte, Lluís Bonet Garí, qui, amb altres col·laboradors, va continuar la construcció del temple. Amb els fragments d’aquests models conservats, els modelistes reconstrueixen les maquetes i, d’aquesta manera, és possible continuar la construcció del temple tal i com Gaudí l’havia imaginat.