•Notícia

Del 23 al 29 d’abril, Barcelona va ser la seu de la tercera edició de l’IEEE Infocom, el congrés científic internacional més important en l’àmbit de les xarxes i sistemes d’informació i telecomunicacions i que enguany ha celebrat el seu 25è aniversari. A l’IEEE Infocom 2006, organitzat aquesta edició i per primer cop a Espanya per la Universitat Politècnica de Catalunya, es van donar cita uns 600 experts, entre investigadors universitaris i representants d’empreses del sector de tot el món, per intercanviar experiències i presentar els darrers productes en xarxes de computadors i Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (TIC). El congrés va tenir lloc a l’hotel Princesa Sofia (plaça Pius XII, 4).

El món de les comunicacions avança cada cop més en un entorn on els usuaris són mòbils i en molts casos les xarxes d’accés són sense fil. El protocol IP, que és la base de qualsevol xarxa de comunicacions actual i, per tant, d’Internet, no va ser concebut per a terminals mòbils (ordinadors portàtils, telèfons mòbils, agendes electròniques-PDA), sinó fixes. Per tant, els experts treballen ara per buscar solucions en aquesta direcció. A través de conferències, sessions de treball, exposicions i pòsters, en el congrés IEEE Infocom 2006 es va presentar la nova tecnologia relacionada amb xarxes de telecomunicacions mòbils per a situacions d’emergència, xarxes sense fils, xarxes autonòmes, xarxes òptiques i Internet.

Aquest congrés, patrocinat per l’Institute of Electrical and Electronics Engineers (IEEE), se celebra anualment als Estats Units. Enguany és la primera vegada que s’ha organitzat a Espanya i la segona, en els seus 25 anys d’existència, que s'ha fet a Europa. Un dels ponents convidats va ser el nord-americà Leonard Kleinrock, conegut com l’inventor de la tecnologia de funcionament d’Internet, que va oferir una conferència sobre la història, el desenvolupament i el futur d’Internet. Aquest investigador del Massachusetts Institute of Technology (MIT), que investiga el que s’anomena la informàtica nòmada, va parlar de com evoluciona la xarxa: “lnternet té vida pròpia, canvia. Ningú sap exacatment cap on anirà”. Kleinrock va assegurar que “Internet 2, que ara és una xarxa en fase de prototip, aviat serà una realitat”.

Kleinrock, que als anys 80 era considerat per Los Angeles Times com una de les 50 persones del món que més ha influenciat en l’àmbit dels negocis el segle XX, és el creador dels principis bàsics de la emmagatzematge i commutació de missatges per paquets. El seu laboratori a la Universitat de Califòrnia (Los Angeles) va ser el primer node d’Internet. El 1969 va supervisar la transmissió del primer missatge de la història entre dos servidors reals d’Internet.

Graduat i doctorat en Enginyeria Electrònica pel Massachusetts Institute of Technology (MIT) dels Estats Units, ha estat professor d’informàtica a la Universitat de Califòrnia (UCLA). Ha treballat en el que es coneix com la computació nòmada, la tecnologia que dóna suport als usuaris quan es mouen fora del seu lloc de treball. És membre de l’Acadèmia Nacional d’Enginyeria i ha rebut nombrosos premis.

Un altre ponent convidat al congrés va ser l’investigador nord-americà Charles E. Perkins, del Centre de Recerca de Nokia, expert en xarxes de telecomunicacions mòbils sense fils, que va oferir una conferència sobre xarxes de comunicacions mòbils per a situacions específiques (ad hoc) i la nova versió de protocol IP, el protocol IPv4. Aquest sistema permetrà crear una xarxa Internet més ràpida, segura i eficient que l’actual, i connectar un número il·limitat d’usuaris a Internet. Serà indispensable per al funcionament de la quarta generació de telefonia mòbil.

També va ser convidat a participar un dels altres grans experts nord-americans en xarxes sense fils, Imrich Chlamtac, que va parlar de la interacció home-màquina i el futur d’Internet.

Per demostrar cap a on va la tecnologia de les telecomunicacions mòbils sense fils, durant el congrés es va fer un experiment que va consistir a recollir dades de moviment de les persones que participen a la trobada, a través de dispositius electrònics inhalàmbrics que van ser distribuïts a cadascun dels usuaris. Aquests dispositius (iMotes) servien perquè l’usuari rebés informació i alhora per seguir a distància els seus moviments.

Supervisar a distància el moviment dels pacients en un hospital, informar de desastres naturals com ara terratrèmols o supervisar dades de temperatura i humitat en entorns específics són algunes de les aplicacions que en el futur permetrà aquesta tecnologia emergent.