•Notícia

Més de 300 persones, entre elles els principals científics del món en l’àmbit de la meteorologia i hidrologia, es reuniran del 18 al 22 de setembre la 4a. Conferència Europea sobre Radar en Meteorologia i Hidrologia (ERAD 2006), que organitza el Grup de Recerca Aplicada en Hidrometeorologia (GRAHI) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) en col·laboració amb el Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), al Museu Cosmo Caixa de Barcelona.

L’ERAD (http://www.erad.org/) és una de les trobades científiques sobre tecnologia radar i les seves aplicacions en meteorologia i hidrologia més prestigioses en l’àmbit internacional, en el que hi participaran institucions, universitats i experts dedicats a aquest camp. La Conferència, de caràcter bianual, s’organitza per primer cop a Espanya, tenint en compte que Catalunya és líder europea en estudis d’aplicacions hidrològiques del radar meteorològic.

Durant cinc dies, Barcelona serà la seu d’aquest fòrum de discussió i d’intercanvi de coneixements i idees sobre un tema científic estretament vinculat a la gestió del cicle de l’aigua: l’aplicació de noves tècniques per millorar la mesura de les precipitacions, la previsió del temps a curt termini i les alertes d’inundacions. Les inundacions a causa de les precipitacions intenses són un dels desastres naturals que més impacte té a Europa, i especialment a tota l'àrea mediterrània, inclosa Catalunya. La UPC, i concretament el Grup de Recerca Aplicada en Hidrometeorologia que organitza la Conferència, té àmplia experiència i és capdavantera en incorporar i treballar en els darrers avenços científics i tecnològics dels sistemes de previsió i d‘alerta de tempestes per reduir al màxim els riscos d’inundació.

Els avenços científics que s’abordaran a la Conferència se centraran en els següents aspectes:

• Aplicacions meteorològiques i hidrològiques del radar: la introducció d‘avenços tecnològics per mesurar la precipitació i per fer mapes de previsió de pluges a curt termini, així com per fer previsions hidrològiques i reduir al màxim els riscos d’inundació.
• Radar Polarimètric: la introducció de noves tècniques per optimitzar la capacitat i la qualitat de la mesura de la pluja gràcies a la Polarimetria. La novetat en aquest àmbit és els nous desenvolupaments que permeten els radars polarimètrics, que entre d’altres obren la porta a la classificació dels meteors, la correcció dels problemes deguts a l’atenuació i en linies generals l’increment de la informació obtinguda sobre les mesures de les precipitacions. A Espanya (País Basc) hi ha instal·lat un dels pocs operacionals que existeixen actualment a Europa.
• Previsió meteorològica i hidrològica: es parlarà de com millorar els sistemes de previsió de crescudes en rius en temps real mitjançant models hidrometeorològics avançats. Aquests models, que integren les dades de mesura de pluja per radar i les de models de predicció metereològica i hidrològica (que informen de les dades sobre precipitacions i els cabals dels rius), es troben majoritariament en fase experimental, tot i que a Catalunya hi ha un dels pocs projectes pilot de Europa, i que està en fase operativa als centres de control de l’Agència Catalana de l’Aigua i del Servei de Meteorologia de Catalunya.
• Incerteses i errors en la predicció: els científics treballen en donar un valor a la incertesa que existeix tant en la predicció meteorlògica i hidrològica, com en el càlcul del risc d’inundacions. Això permetrà detallar amb més precisió els marges d’incertessa associats a les previsions, mesurar millor els límits de la representativitat de les dades conegudes i el seu impacte en les sortides dels models. O, el que és el mateix, ser capaços de poder estimar i representar el que encara desconeixem (per exemple, sobre un mapa del temps).
• Desenvolupament operacional: noves tècniques per gestionar i oferir solucions pràctiques a l‘operativa davant de situacions de pluges intenses i d'inundacions en zones concretes.
• Hidrologia: desenvolupar, mitjançant tecnologia radar, mapes d’alta resolució sobre les dades de pluja, humitat, estat hidrològic i altres variables, per analitzar i gestionar millor els recursos hídrics, en cas de sequera, i fer front a les inundacions, en cas de precipitacions intenses. El Grup de Recerca Aplicada en Hidrometeorologia de la UPC ha estat pioner a Espanya, juntament amb l’Agència Catalana de l’Aigua i el Servei de Meteorologia de Catalunya, en introduir a Espanya la implementació del radar meteorològic a les conques hidrològiques per gestionar millor els recursos.
• Xarxa europea de radars meteorològics: una de les altres qüestions importants que es debatrà al congrés és la necessitat de crear una xarxa europea integrada de radars meteorològics, de manera que permeti als països que la integrin compartir la informació meteorològia obtinguda mitjançant radar, cosa que actualment no és possible.

En totes les seves edicions, l’organització de l’ERAD ha comptat amb la participació de grups de recerca, institucions i universitats com ara l’acció COST 731i els principals Instituts i serveis meteorològics d’Europa que hi estaran representats. També es compta amb el suport i la participació d’experts de l’American Meteorological Society i de la Organització Mundial de Meteorologia. En l’organització de l’edició d’aquest any a Barcelona, el GRAHI compta amb el suport d’institucions públiques com el Servei Meteorològic de Catalunya (METEOCAT), la UPC, el Programa Europeu COST o el Servicio Meteorológico de Euskadi (EUSKALMET), i d’importants empreses del sector com, SIGMET, VAISALA, GEMATRONIK, GAMIC, EEC i DHI.

Paral.lelament el GRAHI, aprofita l’esdeveniment per presentar Hydrometeorological Innovative Solutions (HYDS) una spin-off de base tecnològica sorgida del mateix grup. HYDS centrarà la seva activitat en el desenvolupament i comercialització d’aplicacions informàtiques de suport en la presa de decisions en hidrometeorologia, des de la perspectiva de la qualitat i la innovació.

En el context de la Conferència, el GRAHI ha organitzat també el II Curs sobre Estimació de la Precipitació per Radar. Un curs adreçat a professionals del sector, en el que col•laboren la McGill University, el National Severe Storms Laboratory (NOAA), MeteoSwiss, COST 731, el METEOCAT, l’Agència Catalana de l’Aigua i l’Instituto Nacional de Meteorología.

La rellevància de Catalunya en aquests temes està molt lligada al fet de que disposa d’una de les xarxes de radars més denses d’Europa, gestionada el Servei de Meteorologia de Catalunya.

A finals de la passada dècada, el Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH), que aplega l’Agència Catalana de l’Aigua i el Servei Meteorològic de Catalunya, va apostar de forma decidida per crear una xarxa de radars meteorològics especialment dissenyada per poder seguir i quantificar la precipitació a Catalunya, complementant la informació procedent d'altres equipaments com ara la xarxa d'estacions meteorològiques automàtiques.

El projecte consistia en la creació de la Xarxa de Radars Meteorològics de Catalunya, amb una configuració final integrada per 4 radars. En l’actualitat, existeixen 3 radars operatius: Vallirana, Puig d’Arques i La Panadella i està previst que al llarg de la primera meitat de 2007 s’acabi d’instal·lar el quart radar, al municipi de Tivissa , que donarà cobertura a les comarques del sud de Catalunya i completarà la xarxa.

En els darrers anys, el DMAH ha treballat en estreta col•laboració amb el Grup de Recerca Aplicada en Hidrometeorologia (GRAHI) de la UPC per fomentar l'aplicació hidrològica de les observacions radar, un dels temes claus de la conferència ERAD.