•Notícia
Divendres, 17 de novembre, de 9 a 14 h, a la sala d’actes de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Barcelona (ETSCCPB), edifici C2 del Campus Nord de la UPC. Barcelona.
L’Escola de Camins de la UPC presenta la recerca que desenvolupa en enginyeria civil
L’ús dels radars de penetració per a la recerca arqueològica, el risc sísmic a Barcelona, la construcció d’estructures de la línia 9 de metro de Barcelona, el càlcul d’estructures singulars, els nous avenços per gestionar l’aigua i el risc d’inundacions, i la gestió de residus sòlids són algunes de les àrees de recerca que es treballen a l’Escola de Camins.
Amb motiu de la Setmana de la Ciència, l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Barcelona (ETSCCPB) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) organitza una jornada, el divendres, 17 de novembre, per presentar la recerca en enginyeria civil que realitza l’Escola.
La inauguració serà a les 9 h, a càrrec del rector de la UPC, Antoni Giró; del director de l’ETSCCPB, Francesc Robusté, del primer tinent alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, Xavier Casas, i del director general del Centre d’Estudis i Experimentació d’Obres Públiques (CEDEX), Àngel Aparicio, que presentarà el Pla d’R+D+i del Ministeri de Foment.
A partir de les 10.30 h, investigadors de la UPC presentaran la recerca de l’Escola. El professor del Departament d’Enginyeria del Terreny, Cartogràfica i Geofísica Eduardo Alonso explicarà les activitats que el departament desenvolupa en les àrees de la geofísica i l’enginyeria sísmica, la hidrologia subterrània i la meteorologia, la geodèsia, la geologia aplicada i la geotècnia. Alonso explicarà l’ús dels radars de penetració per a la recerca arqueològica, el risc sísmic a Barcelona, la cartografia de precisió a través de satèl•lit, l’emmagatzemat de residus nuclears en el medi geològic i els nous desenvolupaments en el càlcul de preses.
Antonio Marí, professor del Departament d’Enginyeria de la Construcció i Comissionat de la UPC per al desenvolupament Sostenible, presentarà la recerca que es desenvolupa en l’àrea d’estructures i construcció. Marí explicarà els treballs que des de l’Escola s’estan fent en l’assessorament de la construcció d’estructures de la línia 9 de metro de Barcelona i en l’ús de materials reciclats en l’enginyeria civil i de prefabricats per construir ponts.
El professor del Departament d’Enginyeria Hidràulica, Marítima i Ambiental i director del Laboratori d’Enginyeria Marítima (LIM) Agustín Sánchez-Arcilla, explicarà els nous avenços en el camp de l’enginyeria de l’aigua per millorar situacions de crisis i de risc causades per l’aigua (inundacions, tempestes i fortes pluges) i per regular d’un forma més òptima la relació entre les necessitats socials i l’aigua, i aconseguir, així, una enginyeria més sostenible.
Andrés López-Pita, professor del Departament d’Infrastructura, Transport i Territori, explicarà els avenços en coneixements estructurals i geotècnics del terreny, així com els estudis sobre el cicle de vida de les infraestructures i sobre la planificació, l’explotació i la gestió que aquestes necessiten.
Eugenio Oñate, del Departament de Resistència de Materials i Estructures a l'Enginyeria, explicarà els progressos en l’àrea de mètodes numèrics i les seves aplicacions a l’enginyeria civil. Oñate presentarà exemples d’aplicacions de mètodes numèrics innovadors en el càlcul d’estructures singulars i en l’estudi de la interacció entre fluids i estructures (dics, ponts, presses i túnels).
Rafael Mujeriego, professor del Departament d’Enginyeria Hidràulica, Marítima i Ambiental, presentarà les línies de treball de l’Escola en enginyeria del medi ambient. Mujeriego explicarà els treballs sobre generació i reutilització planificada de l’aigua que s’estan realitzant, així com els projectes de nous sistemes naturals de depuració i de gestió de residus sòlids per recuperar matèries primeres.
A les 12.45 h, la jornada es clausura amb un debat sobre la recerca en enginyeria civil que serà moderat per Pere Macias, president de la Fundació Cercle d’Infrastructures.
Segueix-nos a Twitter
