•Notícia

Entre els dies 22 i 23 de novembre el Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC) acollirà a més de 150 especialistes de tot Espanya que oferiran novetats i estudis sobre la malaltia de la legionel·losi. El congrés està coorganitzat pel Centre de Recerca en Seguretat i Control Alimentari (CRESCA) de la UPC i la Regidoria del Coneixement de l’Ajuntament de Terrassa.

Aquest és una de les dades que presentarà un dels ponents d’aquest ‘II Congrès Egarenc Legionel·la i Qualitat de l’aire’. Es tracta de Josep Àlvarez, cap de la secció d’Epidemiologia dels Serveis Territorials a Barcelona del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, qui oferirà el dia 22 a les 10,45 hores xifres epidemiològiques sobre l’evolució de la malaltia tant a Catalunya, com a Espanya i a diferents països del món. Així per exemple, a Catalunya, la incidència de la legionel·losi nosocomial (la que es produeix i es contrau als hospitals) des que es fa servir la tècnica de l’antígen de l’orina s’ha estabilitzat en 5,1 per cada 100.000 habitants però ha augmentat el nombre de brots comunitaris (els que es generen a causa de les torres d’aire condicionat) fins a 28 l’any 2004.

Segons Àlvarez, la legionel·losi és una malaltia que es presenta, sobre tot, a finals de l‘estiu i principis de la tardor. A Catalunya, entre 1992 i 2004, de juliol a novembre es detecten el 65% dels casos i el 64% del brots epidèmics comunitaris.

Per persones, edat i sexe, aquesta malaltia és inexistent per sota dels 30 anys i arriba a 4,9 casos per cada 100.000 habitant entre persones de mes de 70 anys (2,4 malalts per cada 100.000 habitants en persones des dels 30 als 70 anys) . D’altra banda, és molt més freqüent en homes que en dones (3,6 d’homes per cada dona afectada).

Les màximes autoritats nacionals en l’estudi de la Legionella estaran presents en aquest ‘II Congrès Egarenc Legionel·la i Qualitat de l’aire’. En aquest sentit, la conferència inaugural del dia 22 de novembre a les 10 hores anirà a càrrec de Josep Haro, doctor a l’Hospital Municipal de Badalona, qui parlarà sobre la sospita que ronda entre els especialistes que creuen que “s’està realitzant un canvi de direcció de les infeccions vers una reducció de les mateixes en benefici d’un augment sonsiderable dels transtorns al·lèrgics. Això, pel que fa als països rics, mentres que als països pobres les al·lèrgies són pràcticament inexistents. Absència de brutícia equival, doncs, a salut?”

L’epidèmia de legionel·losi més important va tenir lloc a Espanya, més concretament a Múrcia, l’any 2001. Hi van morir 6 persones i altres 600 van ser afectades. El focus del bacteri va ser loacalitzat per les autoritats sanitàries a l’Hospital Morales Messeguer.

Miguel Sabrià és un altre dels màxims especialistes a nivell nacional en legionel•losi. És director del Grup d’Estudi de la legionel·losi (GELeg) i professor de la UAB i oferirà la conferència inaugural del dia 23 de novembre a les 9,30 hores. Durant la conferència es referirà al risc de legionel·losi nosocomial (la variant que es produeix i es contrau als hospitals). Miguel Sabria afirma que “a l’interior d’una xarxa d’aigua sempre hi viu la legionel·la. Eliminar al 100% aquest bacteri en un circuit d’aigua és pràcticament impossible, però minimitzar-la i evitar l’aparició de neumonies és totalment assumible i desitjable. Ara bé, l’estudi de legionel·la en un sol punt de la xarxa d’iagua sanitària és totalment insuficient. Cal tenir en compte que, si no es detecta el bacteri, es podria pensar que la xarxa no està colonitzada. Ben al contrari, si es detecta legionel·la en la xarxa es podria arribar a assumir que tota la xarxa està totalment colonitzada i s’entraria en una situació de pànic que generaria actuacions ambientals inncessàries.”

A més d’aquestes tres intervencions, els congressites podran assistir a 20 conferències entre les quals destaca la que oferirà Jordi Marcó, director tècnic de l’empresa de tractament d’aigües CILIT, qui explicarà els aspectes bàsics de la nova Guia Tècnica del Ministeri de Sanitat i Consum per a la prevenció i el control de la legionel·losi. Segons Marcó, la guia és d’un gran valor tant a nivell nacional com mundial per la seva amplitud de conceptes i és una eina de consulta imprescindible per a tots els professionals i sectors afectats.

El Campus de la UPC a Terrassa serà protagonista en aquest congrès en un doble sentit. D’una banda, un dels ens organitzadors és el Centre de Recerca en Seguretat i Control Alimentari, CRESCA, que té la seva seu a al Campus. Per una altra, Albert Manero, responsable de la secció de Microbiologia del Laboratori d’aigües de Terrassa explicarà com s’ha dissenyat i s’ha aplicat el protocol de prevenció de legionel·losi a les instal·lacions del Campus de la Politècnica en aquesta ciutat, que abasten prop de 69.934 m2 i on estudien i treballen diàriament més de 6.000 persones.

El professor José Maria Nacenta, del Departament de Màquines i Motors Tèrmics de la UPC, defensarà l’existència de torres de refrigeració als edificis, ja que altres sistemes produeixen més emissions de CO2.

El congrès està coorganitzat pel Centre de Recerca en Seguretat i Control Alimentari (CRESCA) de la UPC i la Regidoria del Coneixement de l’Ajuntament de Terrassa.

Han col·laborat en aquest congrés 78 empreses i institucions de tot l’Estat i està patrocinat per la Diputació de Barcelona. La inauguració del congrés tindrà lloc el dia 22 de novembre, a les 9,30 hores al Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya, Rbla Egara 270. Terrassa. Participaran Antoni Plasencia, director general de Salut Pública del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya; Pere Navarro, alcalde de Terrassa; Joseba Quevedo, delegat del rector de la UPC al Campus de Terrassa; Josep García Raurich director del CRESCA i president el comitè científic

El president del comitè d’honor és el president de la Generalitat de Catalunya, Pasqual Maragall i està format per la Consellera de Salut, Marina Geli; pel president de la Diputació de Barcelona, Celestino Corbacho; per l’Alcalde de Terrassa, Pere Navarro; el rector de la UPC, Antoni Giró; el director del mNACTEC, Eusebi Casanelles; el regidor de Societat del Coneixement de l’Ajuntament de Terrassa, Xavier Martín i el regidor de Medi Ambient Ramon Arribas.