•Notícia

El dia 30 de novembre, la UPC reviurà la tasca de destacats enginyers, com Ramon Perera, durant la Guerra Civil. Les IV Jornades Memorial Democràtic a la UPC, organitzades per la Càtedra UNESCO de Tècnica i Cultura, amb la col·laboració del Programa per al Memorial Democràtic del Departament de Relacions Institucionals i de Participació de la Generalitat de Catalunya, estan dedicades a “La tècnica i la Guerra Civil”. A les jornades es distribuirà una publicació amb material inèdit sobre el paper que va tenir-hi l’Escola d’Enginyers Industrials, l’actual Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB).

La tècnica, en època de guerra, també pot salvar vides. Durant la Guerra Civil, els refugis antiaeris van salvar moltes persones dels bombardeigs que van patir les ciutats catalanes, especialment Barcelona. L’enginyer industrial Ramon Perera, des de la Junta de Defensa Passiva de la Generalitat, va ser el responsable de la construcció de la xarxa de refugis a Barcelona i va investigar materials per fer-los més resistents. La seva tasca i el seu model de defensa passiva, que fins i tot va ser debatut a Londres durant la Segona Guerra Mundial, són ara més coneguts gràcies al documental Ramon Perera, l’home que va salvar Barcelona, emès pel programa 30 minuts de TV3. Alguns dels testimonis que apareixen al documental i també els seus autors seran presents durant la projecció del reportatge i el posterior cinefòrum que obrirà les IV Jornades de Memorial Democràtic a la UPC, a les 12 h. Les dramàtiques conseqüències que els atacs aeris van tenir per a la població civil també seran tractades en la conferència Els bombardeigs a Catalunya durant la Guerra Civil, que pronunciarà el professor de la Universitat de Barcelona Joan Villaroya i Font, a les 16.30 h.

Els enginyers també van ser claus per impulsar la indústria de la guerra a Catalunya. Josep Tarradelles, com a president de la Comissió d’Indústries de Guerra de la Generalitat, va cercar la manera d’organitzar indústries capaces de fabricar armament i municions. La tasca d’aquesta comissió serà presentada pel professor de la Universitat Rovira i Virgili Javier de Madariaga, a la conferència titulada La Comissió d’Indústries de Guerra de la Generalitat, a les 17.15h.

Obtenir antidetonants per a les gasolines de l’aviació, intentant fabricar dibromur d’etilè a partir del brom, era un dels objectius dels tècnics del Laboratori de Química Orgànica de l’Escola d’Enginyers Industrials. Aquest era un dels laboratoris de l’Escola sota la jurisdicció de la Comissió d’Indústries de Guerra, tal com s’explicarà a les 18 h, a la conferència L’escola en guerra. Els professors Guillermo Lusa i Jaume Valentines, del Centre de Recerca per a la Història de la Tècnica i Càtedra Unesco de Tècnica i Cultura de la UPC, analitzaran la tasca de l’Escola per impulsar la indústria bèl·lica. L’informe que van fer les autoritats franquistes sobre les activitats del laboratori de química orgànica és un dels documents inèdits que s’inclou al llibre Fem memòria per fer futur. La Tècnica i la Guerra Civil, que es distribuirà gratuïtament als assistents a les Jornades.

La publicació també treu a la llum, després de 70 anys, el document que informa dels objectius de la Conferència de l’Aprofitament Industrial de Riqueses Naturals de Catalunya (CAIRN), convocada per la Generalitat per a l’octubre de 1937. Santiago Rubió i Tudurí, director de l’Escola d’Enginyers Industrials, va adonar-se de la necessitat de millorar l’aprofitament dels recursos naturals en època de guerra, sobretot l’electricitat. A partir de la seva idea, la convocatòria va esperonar la comunitat cientificotècnica per analitzar i rendibilitzar els recursos del país. Els estudis previs a la conferència, que no es va arribar a celebrar, proposaven impulsar els motors elèctrics enlloc dels de combustió fixa, prioritzaven els tramvies i troleibusos i automòbils elèctrics, i projectaven la indústria electroquímica catalana.