•Notícia

L’investigador ICREA Mel Slater, adscrit al Grup de Recerca Moving i al Centre de Realitat Virtual de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), demostra en un estudi realitzat en col·laboració amb altres científics espanyols i europeus, que els entorns virtuals proporcionen una manera alternativa d’experimentar i investigar científicament, en laboratori, situacions socials extremes. El treball de recerca, que es presenta en l'edició inaugural de la publicació científica internacional d’accés obert PLoS ONE (de la Public Library of Science) i també a la revista científica Nature, és fruit de la col·laboració entre la UPC, l’Institut de Neurociències d’Alacant (Universitat Miguel Hernández d’Alacant-CSIC), els departaments de Ciències Computacionals i de Psicologia de Salut Clínica de la University College London i Guger Technologies OEG, d’Àustria, en el marc del projecte Presenccia finançat per la Unió Europea.

En l’estudi dirigit per Mel Slater, investigador incorporat des de fa uns mesos a la UPC a través del programa ICREA de la Generalitat de Catalunya, s’ha reproduït en un entorn virtual de 3D els experiments clàssics sobre obediència a l’autoritat, realitzats als anys 60 pel psicòleg nord-americà Stanley Milgram, de la Universitat de Yale. Llavors, el científic nord-americà, intrigat en com el règim nazi va arribar a cometre l’holocaust contra els jueus, va descriure la bona voluntat de qualsevol persona a obeir les ordres d’una autoritat (com poden ser administrar descàrregues elèctriques letals a altres persones), tot i anar en contra de la seva consciència personal.

L’objectiu de l’experiment recent, equivalent al de Milgram, ha estat totalment diferent, ja que s’ha tractat de determinar si les respostes cognitives, emocionals i fisiològiques de les persones, en interaccionar amb un personatge virtual i, per tant, inexistent, poden tenir similituds amb les que s'experimenten en interaccionar amb un ésser humà real. I s’ha demostrat que els participants en l’experiment reaccionen a les respostes d'un personatge virtual com si aquest fos real. En definitiva, el que s’ha determinat és que la realitat virtual produeix sensació de presència i que, per tant, es pot aplicar a l’estudi i el tractament, en laboratori, de molts problemes psicològics que tenen a veure amb les interaccions interpersonals, així com de situacions que són impossibles d'abordar experimentalment per raons pràctiques o ètiques, com per exemple, la violència associada amb el futbol, els atacs xenòfobs o entre bandes, les accions col·lectives suïcides.

El científic Stanley Milgram va dur a terme sèries d’experiments de psicologia social en un intent de comprendre situacions en les quals els éssers humans arriben a realitzar actes esgarrifosos contra altres persones. Milgram va demostrar que en una estructura social en la qual es reconeix l'autoritat, les persones poden ser fàcilment persuadides per donar el que, aparentment, semblen descàrregues elèctriques letals a una altra persona triada a l'atzar. Aquests resultats encara, avui dia, són citats sovint per ajudar a explicar com les persones es veuen embolicades en actes organitzats de violència contra altres éssers humans; per exemple, se n'ha fet referència en estudis recents per explicar, per exemple, l'abús als presoners o les explosions suïcides.

En la investigació recent, els voluntaris que han participat en l’experiment de Mel Slater havien de comprovar la resposta a sèries d'associacions de paraules escrites per un personatge femení virtual, el qual havia de triar una paraula correcta, d’entre quatre. Quan aquest personatge virtual (avatar) donava la resposta incorrecta, els participants havien d'administrar-li una descàrrega elèctrica, i augmentar el voltatge cada vegada que donés una resposta incorrecta, de la mateixa manera que es feia en els experiments originals de Milgram. El personatge virtual responia amb queixes creixents, i fins i tot demanava que es posés fi a l'experiment. Dels 34 participants, 23 han vist i escoltat el personatge virtual i 11 s’han comunicat només a través del llenguatge escrit.

Els experiments s’han realitzat en un entorn virtual altament immersiu (una sala amb grans pantalles de realitat virtual, de 3 m x 2,2 m, a les parets, al sostre i al terra, respectivament, de manera que envoltaven totalment al participant i en la qual es projectaven uns avatars (personatges virtuals). En aquest entorn s’ha experimentat com una persona pot tenir experiències i interaccionar amb representacions d'objectes i d’éssers humans virtuals.

Els resultats mostren una clara diferència de comportament entre els dos grups de participants, segons si podien o no podien veure al personatge virtual, de manera que sis de 23 participants que veien l'avatar –personatge virtual–van rebutjar donar tots les descàrregues elèctriques, mentre que els que interaccionaven només mitjançant el text escrit amb el personatge, sí que realitzaven totes les descàrregues.

En preguntar als participants si havien considerat la possibilitat de deixar de participar en l'experiment, gairebé la meitat dels que veien l'avatar van reconèixer que tenien sentiments negatius respecte al que estava passant. Les mesures de paràmetres fisiològics (freqüència cardíaca i conductància de la pell) també van indicar que, en el decurs de l'experiment, els participants reaccionaven com si la situació fos totalment real. Els resultats han demostrat, per tant, que, fins i tot quan els participants sabien que la situació no era real, responien com si així ho fos.

Aquest treball obre la porta a l'ús sistemàtic dels entorns virtuals per analitzar certs aspectes de la psicologia humana. Per què algunes persones poden participar en cert tipus d'activitats, tot i que va en contra dels seus principis? Els experiments de Milgram van ajudar a donar resposta a aquesta pregunta, i l'ús dels entorns virtuals pot contribuir a continuar l'estudi d’alguns comportaments socials i el tractament de problemes psicològics que tenen a veure amb la relació entre persones que, d’alguna manera, havien quedat relegats. A més, l’estudi demostra que no és necessari disposar de personatges virtuals d’alta qualitat per experimentar aquest tipus de situacions, sinó que l’important és que aquests personatges tinguin comportaments humans.