•Notícia

La tendència de les polítiques energètiques europees a reactivar l’energia nuclear com a font d’energia alternativa, en els propers anys, fa que la demanda d’enginyers especialitzats en aquest sector sigui cada cop més creixent. Davant d’aquest panorama, 40 catedràtics en enginyeria nuclear, representants de les universitats tècniques de més renom d’Europa, es reuneixen divendres, 2 de març, al Rectorat de la UPC per decidir com encarar el repte de formar nous professionals en aquest àmbit, preparats tècnicament per satisfer les necessitats d’un mercat que, actualment, ja alerta de la manca d’experts.

Els experts europeus, representants d’universitats d’Espanya (UPC i UPM), Àustria, Bèlgica, República Txeca, Finlàndia, França, Alemanya, Grècia, Gran Bretanya, Itàlia, Holanda, Romania, Slovàquia, Suècia i Suïssa, es reuniran divendres a la UPC en el que serà la cinquena trobada de l'European Nuclear Education Network (ENEN), una xarxa europea que promou la cooperació i l’excel·lència en recerca i docència dins l’àmbit de l’enginyeria nuclear.

L’apertura de la trobada anirà a càrrec del rector de la UPC, Antoni Giró; del director general d’Endesa (Catalunya), Josep Maria Rovira, i del catedràtic de la UPC Javier Dies, organitzador d’aquesta trobada de l’ENEN a Barcelona. Destaca la participació, entre d’altres, del president de l’ENEN, Joseph Safieh, de l’Institut Nacional de Ciències i Tècniques Nuclears de França.

En molts països europeus, l’energia nuclear es torna a considerar com una de les alternatives possibles del menú energètic, malgrat el rebuig social que genera. Aquest fet és una conseqüència del fort increment del consum energètic, de la necessitat d’assegurar el subministrament energètic, de substituir les fonts d’origen fòssil que són les fonts primàries preponderants i de la necessitat d’utilitzar fonts energètiques respectuoses amb el medi ambient i a preus abordables.

La generació elèctrica nuclear, doncs, ocupa de nou l’atenció internacional. Alguns signes permeten indicar que aquesta font energètica pot tenir un paper destacat els propers anys en les polítiques energètiques d’arreu del món i, especialment, a Europa. Finlàndia està construint una nova central nuclear del nou tipus EPR (de tercera generació), amb 1.600 megavats de potència; França es planteja construir 20 centrals nuclears en els propers anys i Gran Bretanya, altres 10. En el panorama internacional, s’estan construint noves instal·lacions d’aquest tipus al Japó, Rússia, Iran, Corea i Índia; i la Xina té programat construir-ne més de 20. Els Estats Units, per la seva banda, ha decidit allargar la vida de més de 30 centrals de 40 a 60 anys. També destaquen els programes de R+I multinacionals (Generació IV) que pretenen canviar la tecnologia nuclear actualment emprada en el context de la sostenibilitat energètica, i en diversos països, s’està començant a canviar la percepció social de l’energia nuclear.

A Espanya, els signes de canvi de tendència són més febles: es poden apuntar la constitució de la Mesa de diàleg sobre l’energia nuclear formada per agents polítics i socials per analitzar el futur energètic en l’horitzó 2020 -2030, el possible acord parlamentari per a la construcció d’una instal•lació d’emmagatzament centralitzat d’elements de combustible irradiat i la possible reforma de la Llei del Consell de Seguretat Nacional (CSN).

En aquest context, actualment a Espanya, com també a la major part d’Europa, es detecta una manca de tècnics i especialistes en les noves tecnologies vinculades a l’energia nuclear, un sector que anirà creixent en els propers anys. Ara per ara, a Catalunya els enginyers industrials de l’especialitat d’energia nuclear que es titulen a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona de la UPC (el curs 2005-2006 van ser 10 i aquest curs se n’han matriculat 24) són insuficients per cobrir la demanda d’aquest tipus de professionals, que prové de les tres centrals nuclears en funcionament, les àrees de radioteràpia dels centres hospitalaris, la construcció del sincrotró del Vallès i de nous projectes com ara la construcció del nou reactor de fusió nuclear ITER, així com per satisfer les necessitats del sector en altres països.

Davant d’aquest panorama, i per afrontar el futur, les universitats europees que formen part de la Xarxa Europea de Formació en Enginyeria Nuclear (European Nuclear Education Network) es reuneixen a la UPC per treballar en una estratègia comú. Aquesta xarxa impulsa l’ European Master of Science in Nuclear Enginyeering (EMSNE), el primer màster europeu especialitzat en aquest camp, que facilita la mobilitat d’estudiants. Per accedir a aquest màster s’han d’haver cursat 60 cèdits ECTS de l’especialitat nuclear i 20 ECTS en una altra universitat que formi part de l’European Nuclear Education Network.