•Notícia

En el seu discurs, Cirac ha fet referència als les tecnologies desenvolupades gràcies a la física quàntica, com ara els semiconductors i els làsers, que han permès construir aparells electrònics, ordinadors i sistemes òptics amb multitud d'aplicacions. Tanmateix, Cirac ha fet èmfasi en el terreny que queda per recòrrer. "Crec que les aplicacions més importants en el camp de la física quàntica encara no s’han descobert", ha manifestat.

Per Juan Ignacio Cirac, "les tecnologies que van sorgir gràcies a la física quàntica ens han permès traspassar les fronteres del que coneixem i poder descobrir nous fenòmens, que, al seu torn, estan donant lloc a noves tecnologies." Aquesta rellevància tant de la ciència bàsica com dels desenvolupaments tecnològics en els descobriments que poden transformar la societat ha estat subratllada per Juan Ignacio Cirac. "La Universitat Politècnica de Catalunya és un bon exemple d'institució en la qual ambdós aspectes es compaginen amb harmonia i èxit. És per això que és per a mi un immens honor rebre el Doctorat Honoris Causa per aquesta universitat", ha manifestat. Lluís Torner, director de l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO), del qual Cirac és professor convidat, ha estat un dels padrins de l'acte, juntament amb el professor Ramón Vilaseca.

Juan Ignacio Cirac (Manresa, 1965) es va llicenciar en Física Teòrica a la Universitat Complutense de Madrid el 1988 i va obtenir el doctorat el 1991. Durant l’any 1993 va ser investigador de la Universitat de Colorado (Estats Units), mentre era professor titular de la Universitat de Castella-La Manxa, de 1991 a 1996, i a l’octubre de 1996 es va incorporar a la Universitat d’Innsbruck (Àustria). Ha dut a terme recerca en universitats com ara Harvard, Hamburg, Califòrnia (Santa Bàrbara), Oxford, Hannover, Bristol i París, així com al Centre d’Estudis Nuclears de Saclay i a l’École Normale Supérieure (París). Membre de la Societat Max Planck des de 2001, actualment és director a l’Institut Max Planck d’Òptica Quàntica (Garching, Alemanya) i catedràtic honorari del Departament de Física de la Universitat Tècnica de Munic.

Expert mundialment reconegut en computació quàntica i les seves aplicacions a la informació, la seva línia de recerca se centra en la teoria quàntica de la informació. Ha desenvolupat un nou sistema de computació, basat en la mecànica quàntica, que permetrà en un futur fer càlculs algorítmics molt més ràpids. Ha fet interessants aplicacions, entre les quals hi ha la possibilitat de codificar missatges secrets o realitzar càlculs computacionals, que són impossibles de fer avui en dia amb els sistemes actuals de processament i transmissió de la informació. Segons les seves teories, els sistemes quàntics revolucionaran el món de la informació, ja que permetran comunicacions més segures en el tractament de dades. A més de la teoria quàntica, du a terme altres tasques de recerca en els àmbits dels gasos quàntics degenerats, els sistemes atòmics fortament correlacionats i els sistemes de computació quàntica. Juan Ignacio Cirac ha publicat més de 250 articles a les revistes especialitzades més prestigioses del món i és un dels autors més citats de la literatura científica en el camp de la informació quàntica.

El seu treball ha estat objecte de nombrosos guardons: la Reial Societat Espanyola de Física li va atorgar el 1993 el Premi Nacional d’Investigadors Novells i el 2003 li va concedir la Medalla de la Societat. El 2001 l’Acadèmia Austríaca de Ciències li va atorgar el Premi Felix Kuschnitz, i el 2003 va rebre la Medalla de la Reial Societat Espanyola de Física. L’European Physical Society li va concedir el 2005 el Premi Quantum Electronics. Doctor honoris causa per diverses universitats, és membre de les acadèmies de ciències espanyola i austríaca. Juan Ignacio Cirac ha estat guardonat amb el Premi Príncep d‘Astúries d'Investigació Científica i Tècnica de l’any 2006.