•Notícia

L’índex de petjada ecològica a Catalunya, que mesura l’aigua i la terra que necessiten els catalans per produir els recursos que consumeixen i per absorbir els residus generats, és de 5,19 hectàrees per any i per persona, 11 vegades més que la superfície total del territori català. Si la terra estigués repartida equitativament, al món hi ha disponibles 1,7 hectàrees per habitant. Dades com aquestes i experiències concretes en l’estudi i aplicació de l’Índex de Petjada Ecològica, en l’àmbit local i regional, centraran aquestes III Jornades de mesura de la sostenibilitat organitzades per la Càtedra UNESCO de la UPC de Sostenibilitat.

El proper divendres, 20 d’abril, a partir de les 9.15 h, tindrà lloc al Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC), les III Jornades de Mesura de la Sostenibilitat, organitzades per la Càtedra UNESCO de Sostenibilitatd e la UPC, amb la col·laboració de Foment de Terrassa, la Diputació de Barcelona i la Regidoria de Medi Ambient de l’Ajuntament de Terrassa.

La jornada, a la que assistirà més d'un centenar de persones, reunirà experts de la UPC i de l’Assessoria Xavier Mayor Fargüell de Planificació i Gestió de l’Entorn (E-XMF) per posar sobre la taula experiències concretes d’estudi i aplicació de l’índex de petjada ecològica en l’àmbit local i regional; experiències que permeten avaluar si el model de desenvolupament regional i local evoluciona cap a la sostenibilitat i en quins aspectes ho fa.

Aquestes jornades venen precedides per l’èxit d’assistència de les dues primeres jornades dels anys 2004 i 2005 i del primer Congrés Internacional de Mesura i Modelització de la Sostenibilitat celebrat al novembre de l'any passat. A l’obertura de les Jornades d’enguany assistiran l’alcalde de Terrassa, Pere Navarro; la presidenta delegada de l’Àrea de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona, Núria Buenaventura; el comissionat de la UPC per al Desenvolupament Sostenible, Miquel Barceló; el director del MNACTEC, Eusebi Casanelles, i el professsor de la Càtedra UNESCO de Sostenibilitat de la UPC José Juan de Felipe.

Actualment, el concepte 'desenvolupament sostenible' ha ampliat el seu camp d’actuació. No només mesura el progrés econòmic sinó que estudia els seus efectes sobre l’home i sobre la natura amb indicadors socials i mediambientals. Per això, és necessari implementar un sistema fiable i científic d’informació i de mesura que permeti avaluar objectivament els efectes de l’activitat humana, tant des del punt de vista social, com mediambiental i institucional.

Una manera de veure l’impacte de l’activitat humana sobre la natura és l’anàlisi de la petjada ecològica: mesurar la terra i l’aigua que es fan servir per produir tots els recursos que es consumeixen i per absorbir els residus que es generen. Com a mostra, un ciutadà del Canadà necessita de mitjana 7,7 hectàrees (més de 5 illes d’edificis d’una ciutat) per mantenir el seu estil de vida. En canvi, un nord-americà necessita 30 vegades més espai que el canadenc, i dues terceres parts menys que un italià.

Actualment, al món hi hauria disponibles 1,7 hectàrees per habitant, si la terra estigués repartida equitativament. En realitat, hi ha països que tenen una petjada ecològica més elevada que altres. Per exemple: la petjada ecològica de cada català és de 5,19 hectàrees per any, 11 vegades més que la superfície total del Catalunya. A Barcelona, la petjada ecològica de cada habitant és d’entre 3 i 3,5 hectàrees/habitant/any. La de Navarra és de 3,47 hectàrees/habitant/any; i la de Donostia, de 3,6 hectàrees/habitant/any.

A la pàgina web http://www.earthday.org/footprint/index.asp, gestionada pel Moviment Internacional Dia de la Terra, es pot mesurar l’impacte de la petjada ecològica particular a través d’un qüestionari. Els resultats expliquen l’extensió de territori necessari per mantenir els hàbits actuals i ofereix consells per reduir l’impacte de cadascú de nosaltres sobre la terra.

Els destinataris d'aquesta jornada són organitzacions institucions, tècnics, polítics i professionals dedicats a la mesura, modelització i avaluació de la sostenibilitat.