•Notícia

Recentment, s’han instal·lat a Catalunya sis nous radars piezoelèctrics o de contacte per regular la velocitat del trànsit a les carreteres, amb la finalitat de reduir el nombre d’accidents. Aquest nou tipus de radars, que estan disposats al mig de la calçada i funcionen a través de sensors, superen alguns dels inconvenients dels radars convencionals: són difícilment detectables pels conductors i permeten identificar correctament el vehicle infractor.

Els radars de trànsit, com la resta de radars, es basen en transmetre un senyal i detectar el ressò que aquesta produeix en un objecte. La velocitat amb la que l’objecte es mou respecte al radar pot determinar-se a partir de la comparació de la freqüència del senyal emesa amb la del ressò. De la diferència entre ambdues freqüències pot deduir-se la velocitat de l’objecte partir de les fórmules postulades pel físic austríac Christian Doppler al segle XIX.

La transmissió dels senyals del radar i la captació dels ressons es realitza mitjançant una antena situada al lateral de la via o sobre la mateixa (en un pont o pòrtic sobre la via). Si es disposa dels equips adequats, és possible detectar en els automòbils els senyals transmesos per un radar de trànsit, tot i que a Espanya és il·legal. La detecció en els automòbils pot fer-se a distàncies superiors a les que el radar pot detectar els ressons produïts pel mateix automòbil, donant temps al conductor a frenar si estava rebassant la velocitat màxima permesa i reduint l’efectivitat del radar com a element disuasori.

Una altra de les limitacions dels radars de trànsit és la correcta identificació del vehicle infractor, sobretot en vies de múltiples carrils i en situacions de trànsit dens, en les quals el radar pot detectar un excés de velocitat, però no atribuir-lo a un vehicle determinat si en aquell moment hi ha múltiples vehicles presents en l’àrea que cobreix l’antena.

Concebuts com una alternativa als radar convencionals, els nous mesuradors de velocitat basats en sensors disposats sobre la calçada, com els cables piezoelèctics, generen un senyal elèctric en ser trepitjats per un automòbil. Si es disposen diferents sensors d’aquest tipus a distàncies conegudes i es mesura l’interval de temps entre els senyals que produeixen és possible determinar la velocitat de l’automòbil. Aquests mesuradors de velocitat piezoelèctrics no són estrictament un radar, ja que no transmeten senyals ni detecten ressons. Eviten alguns dels inconvenients dels radars convencionals, però tenen altres desavantatges: no són tan fàcilment transportables com alguns models de radar de trànsit i es necessita accedir a la via per instal·lar-los.