•Notícia

El Campus de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) a Terrassa ha ingressat 6.976.000 € per activitats de recerca. Des de l’any 1997 fins ara, l’activitat investigadora ha estat creixent i ha generat uns ingressos de 50 milions d’euros, amb un creixement mitjà anual del 10% i un total acumulat del 100%.

Les empreses cada cop confien més en el coneixement i en el valor que proporciona l’activitat diària dels 32 grups de recerca que treballen al Campus de la UPC a Terrassa. Això és el que es desprèn de l’informe de la recerca 2006, elaborat pel Centre de Transferència i Tecnologia (CTT) en aquest Campus.

Aquest informe presenta l’any 2006 amb un augment d’ingressos de 890.000 € respecte a l’any anterior (un 14% més) i amb un total de 6.976.000 € per activitats de recerca. La quantitat total es distribueix de la següent manera: 3.169.917 € (un 45%) per activitats amb les empreses; 932.361 € (un 5%) per projectes europeus i 2.815.962 € (un 40 %) per projectes nacionals.

La facturació d’activitats amb empreses ha augmentat un 21,89% respecte al mateix període de l’any 2005 i que els ingressos per ajuts o projectes nacionals també han experimentat un significatiu augment del 42,12% respecte al mateix any. És significatiu que el 67% dels projectes que s’han realitzat al Campus de la UPC a Terrassa s’han fet amb empreses.

Segons els responsables del Centre de Transferència de Tecnologia (CTT) de la UPC a Terrassa, aquest resultat il·lustra la confiança que el sector empresarial, sobre tot la petita i mitjana empresa, diposita a la universitat per millorar la seva competitivitat.

Quant als projectes europeus, els ingressos han baixat en relació a l’any 2005 (un 36%) degut, sobretot, a que el 2006 ha estat un any de transició entre la finalització de projectes iniciats en anys anteriors i la presentació dels nous projectes.

D’altra banda, el Campus de la UPC a Terrassa produeix el 20% del total de patents que es generen al conjunt de la Politècnica.

L’expansió de la recerca al Campus de Terrassa ha generat també una necessitat d’espais i noves infraestructures. El curs passat, per exemple, es va iniciar la construcció d’un nou edifici per a la recerca que acollirà personal investigador i grups de recerca amb necessitat d’espai i que realitzin la seva activitat dins de línies estratègiques de la Universitat i amb un component d’excel•lència. L’edifici disposarà de 5.342 m2 més per a la recerca i estarà a ple funcionament l’any 2009, tot i que a finals d’aquest 2007 ja haurà una primera fase enllestida. El pressupost total per a la construcció d’aquest edifici és de 9,4 milons d’euros.

Una altra de les noves infraestructures que s’estan duent a terme és el nou edifici bioclimàtic, on el Centre Tecnològic de Transferència de Calor de la UPC (CTTC) podrà desenvolupar la seva activitat de recerca amb millors condicions i dins d’un espai arquitectònic singular, especialment adequat per al tipus d’experimentació que el CTTC realitza. De fet, aquest espai serà un edifici-laboratori de 1.120 m2 pressupostat en 1,5 milions d’euros i que es dividirà en tres mòduls d’assaig amb un llumenari instrumentalitzat amb control de temperatures. Hi treballaran els 44 investigadors i investigadores que formen el CTTC en àrees tecnològiques com ara microbescanviadors de calor, biotransferència de calor, energia solar tèrmica en sistemes actius i passius, combustió, refrigeració per compressió i absorció, dinàmica de fluids en els sectors automobilístics i aeronàutic i eficiència i estalvi energètic.

El Centre Universitari de la Visió començarà a funcionar a finals de 2007. Aquesta nova infraestructura s’ha instal·lat a l’edifici on antigament estava ubicada l’escola de fotografia de la Fundació UPC, just al costat de l’Escola Universitària d’Òptica i Optometria. Pressupostat en 800.000 euros, el CUV esdevindrà un centre de referència a tot l’Estat en el camp de la recerca de l’optometria en l’àmbit clínic. En aquest espai de 1.200 m2 es desenvoluparan les pràctiques clíniques obligatòries per a l’estudiantat de l’EUOOT. D’altra banda, equips multidisciplinaris d’oftalmòlegs, psicòlegs, òptics optometristes i farmacèutics podran treballar conjuntament en projectes de recerca multidisciplinaris. El CUV serà també un important centre integral de salut visual que atendrà pacients convencionals i persones sense recursos, a través de convenis signats amb ajuntaments i institucions, amb una previsió d’atenció de 10.000 pacients per any.

El CUV és un centre de característiques similars als que ja funcionen a altres universitats d’arreu del món, com ara Berckeley, Pennsylvania, Waterloo o Melbourne.

Els investigadors del Campus de la UPC a Terrassa han estat els creadors, en els darrers anys, de projectes de recerca amb gran repercussió nacional i internacional en els àmbits tecnològic i científic. En destaquen alguns exemples:

En l’àrea de l’òptica, el Centre de Desenvolupament de Sensors, Instrumentació i Sistemes (CD6) produeix l’OQAS, un aparell únic al món que detecta objectivament les disfuncions i malalties visuals, i també ha desenvolupat un sistema de perfilometria confocals d’alta tecnologia, per a la mesura sense contacte de superfícies a escala micromètrica i nanomètrica; aquest sistema, premiat el 2004 als Estats Units amb el Photonics Award, el premi més important a nivell mundial de la indústria fotònica, hi treballen algunes de les empreses fabricants de hardware mes importants del món.

D’altra banda, a l’Escola Universitària d’Òptica I Optometria de Terrassa (EUOOT), les investigadores Sagrario Millan i Elisabeth Pérez han creat un sistema d’identificació de persones a través del mapa de venes de la retina.

El professor Jordi Garcia Ojalvo, del Laboratori de Dinàmica Aplicada del Departament de Física i Enginyeria Nuclear, dirigeix un projecte europeu NEST (New and Emerging Science and Technology) en el qual treballen 20 científics de diferents països amb l’objectiu d’esbrinar com emergeix la consciència humana. Els projectes que ha realitzat sobre encriptació de la informació i sobre el control de les modificacions cel·lulars amb modelització matemàtica s’han publicat recentment a la revistes de referència científica Nature i Science.

Enginyers i investigadors del Grup de Sistemes Avançats de Control (SAC) del Campus de Terrassa treballen en un altre projecte, en col·laboració amb científics del Campus de Castelldefels, per dissenyar un helicòpter no tripulat amb sistema de visió artificial que el permetrà aterrar en qualsevol superfície mòbil. Científics d’aquest mateix grup treballaran també en l’explotació integral optimitzada dels recursos hídrics en temps real, i que forma part d’un gran projecte nacional CENIT anomenat Sostaqua, amb un pressupost de 25 milions d’euros, i que se centra en la creació de desenvolupaments tecnològics per aconseguir un cicle urbà de l’aigua autosostenible; en el projecte hi participen 16 empreses consorciades, cinc de les quals són del Grup Agbar.

Un nou sistema de congelació de la fruita, únic al món, i el disseny de sensors que de manera més eficaç i senzilla analitzen els nivells d’acidesa del raïm són dos exemples de la recerca que té lloc al Centre de Recerca en Seguretat i Control Alimentari (CRESCA), un altre grup de recerca que realitza la seva activitat al Campus de la UPC a Terrassa.

El Laborartori de Sistemes Oleohidràulics i Pneumàtics (Labson) és una altre grup amb activitat investigadora al Campus de Terrassa en el camp de l’enginyeria que ha estat guardonat per alguns dels seus treballs en l’àmbit de la millora de prestacions en maquinària amb components i microcomponents l’oelohidràulics, com ara el disseny i millora de les màquines recol•lectores de canya de sucre. Labson ha dissenyat un nou sistema hidràulic per a l’estalvi energètic de plantes desanilitzadores d’aigua de mar per osmosis inversa.

El Laboratori d’Enginyeria Acústica i Mecànica (LEAM) , un centre de referència nacional en quan a recerca en el camp de l’acústica, treballa amb Boeing en un projecte per disminuir l'impacte del soroll dels avions a les ciutats properes a aeroports. També ha treballat nous sistemes de reducció del soroll en d’habitacles dels pilots de les avionetes i dibuixa mapes acústics de municipis catalans. Actualment, investiga en aplicar la tècnica de Control Actiu del Soroll en diferents àmbits.

El Grup de Biotecnologia Molecular i Industrial (GBMI) investiga en el camp de les proteïnes d’interès biomèdic i biotecnològic i en la modificació d’enzims en processos biotecnològics d’interès industrial. Els investigadors d’aquest grup centren actualment la seva recerca en l’estudi de les proteïnes que intervenen en la malaltia de la retinosi pigmentària.

En el camp de la innovació tèxtil, el Campus de Terrassa compta, per exemple, amb la recerca que realitza el Centre Tècnic de Filatura (CTF), que treballa en el disseny de teixits intel·ligents, com ara l’aplicació de microsensors, micobacteris o cèl·lules solars dins dels teixits o en la fabricació de fils conductors des de fibres discontinues i filaments metàl·lics continus. El CTF ha aplicat sensors de temperatura i humitat a diverses peces de roba i articles tèxtils per a la llar amb resultats satisfactoris.

El Campus de la UPC a Terrassa compta actualment amb 32 grups de recerca on treballen més de 300 investigadors i investigadores. En aquest Campus hi ha 10 grups de recerca que pertanyen a la xarxa IT (d’innovació tecnològica) de la Generalitat de Catalunya. A més, als espais de l’Institut Politècnic de Terrassa (IPCT), a l’antiga Mancomunitat de Terrassa-Sabadell, hi tenen seu 9 spin-off amb patents de la UPC. L’Institut d’Investigació Tèxtil i Cooperació Industrial de la UPC (INTEXTER), l’Institut Català del Plàstici les dues Càtedres UNESCO (Càtedra UNESCO de Sostenibilitat i Càtedra UNESCO de Salut Visual i Desenvolupament) completen el conjunt de la recerca a la Politècnica a Terrassa.