•Notícia

El procés químic de conservació de paper anomenat CSC BookSaver®, creat, ideat i patentat el 1999 pel professor Rogelio Areal, del Departament d’Enginyeria Química al Campus de la UPC a Terrassa, s’està fent servir per preservar i salvar el patrimoni documental dels arxius que van trobar els aliats després de derrotar les tropes nazis l’any 1945. Aquest fons va ser cedit l’any 1955 al Comitè Internacional de la Creu Roja perque s’encarregués de las seva gestió.

Amb els sistema de la UPC i de CSC, que actualment la fa servir personal de l’empresa alemanya PAL Preservation Academy GmbH Leipzig, el Comitè Internacional de la Creu Roja podrà mantenir en perfecte estat de conservació quatre milions de documents entre fitxes i llistats de presoners, dades d’ubicació de víctimes als camps d’extermini nazis, inventaris dels seus béns materials, llistats d’afusellats i de traslladats, i plànols originals dels camps de concentració. Tot aquest arxiu documental, propietat d’11 països i gestionat per Creu Roja, podria haver-se deteriorat greument degut a la mala qualitat i l’acidesa que es produeix en el paper que es feia servir a mitjan del segle XX.

La tecnologia de la UPC i CSC BookSaver® permet conservar grans quantitats de documents, llibres i qualsevol suport d’escriptura que contingui substrats cel·lulòsics, in situ, al mateix lloc on es guarden, sense necessitat d’organitzar o projectar grans plantes de tractament i sense haver de traslladar el material a restaurar al lloc on la planta estigui ubicada. Aquesta flexibilitat modular comporta un abaratiment extraordinari dels costos de tot el procés respecte a d’altres sistemes i estalvia també riscos de possibles danys als documents, per sí mateixos molt deteriorats. A més, i en el cas que els documents estiguin enquadernats, aquesta tecnologia permet aplicar el tractament sense desenquadernar.

El que aconsegueix BookSaver® és neutralitzar l’acidesa del paper, principal causa del deteriorament de tots els llibres i documents impresos durant els segles XIX i XX, que suposa entre el 80% i el 90% del patrimoni escrit a tot el món. El fenomen, anomenat per molts científics “càncer del paper”, afectarà tard o d’hora al 100% del paper fabricat des de la Revolució Industrial, que, si no es tracta a temps, es perdrà irremediablement. Estudis recents revelen que el 25% del patrimoni documental europeu es troba ja en una situació de deteriorament molt avançat (el paper ja s’ha tornat trencadís) i que un altre 60% està en perill imminent.

El tractament no només neutralitza l’acidesa, sinó que deixa l’objecte tractat en condicions alcalines òptimes per prevenir processos d’acidesa en el futur, de manera que multiplica de tres a cinc vegades el període de vida útil del document. Aquestes característiques, sumades a la flexibilitat i modularitat, han fet que Creu Roja optés per aquesta tecnologia basada en patents obtingudes per la UPC per tal de protegir aquest important fons documental que preserva la memòria de milions de persones i que dóna fe d’un temps de tràgiques convulsions.

El 1943 Creu Roja va posar en marxa al Regne Unit un departament per rastrejar el destí final de centenars de milers de persones afectades per la guerra i el nazisme. Temps després i un cop acabada la guerra, Creu Roja va establir a la ciutat alemanya de Bad Arolsen, situada al nord de Frankfurt, l’International Tracing Service (ITS) o Servei Internacional de Cerca, amb els mateixos objectius: documentar els esdevenirs de persones i les seves vivències al llarg del conflicte mundial i de tota l’època del nazisme. L’ITS s’imposa a alguns mandats fonamentals: la recollida de tot tipus d’informació disponible allà on estigui, la classificació sistemàtica i la preservació de la mateixa per a la conservació de la memòria històrica i la utilització social. Pràcticament la totalitat de l’arxiu està digitalitzat, però era molt important per a l’ITS preservar físicament, en la seva totalitat, els quatre milions de documents de què es compon.

Fins l’any 2003, l’ITS ha atès més de 10 milions de consultes procedents de persones o institucions, que d’una manera o d’altra, cerquen el rastre i el destí final dels seus familiars o que busquen proves de l’existència de determinats fets en moments i llocs concrets.

Altres col·lectius per als quals és molt útil aquest arxiu són el dels científics, els periodistes i els historiadors interessats en l’estudi i la recerca sobre les conseqüències personals dels esdeveniments dels anys 30 i 40. En els propers mesos la ITS facilitarà l’accés d’aquests professionals a l’arxiu.

És per tot això que el procés tècnic de preservació dels documents transcendeix la pura tecnologia i esdevé, sobretot, un agent actiu en la preservació de la memòria històrica i en el reconeixement oficial dels danys causats a moltes persones.

L’arxiu digitalitzat de l’ITS és públic i qualsevol persona en pot demanar informació. Està gestionat pel Comitè Internacional de la Creu Roja però és propietat d’11 països com ara Estats Units, Regne Unit, França, Alemanya, Bèlgica, Israel o Grècia (Espanya no n’és propietària, tot i que el destí de molts espanyols estigui referenciat en aquest fons).

Els quatre milions de documents que està tractant l’empresa PAL, amb la tecnologia CSC BookSaver® i amb patent de la UPC, il·lustren la tragèdia de ciutadans d’Àustria, Bieolorússia, Bèlgica, la República Txeca, Dinamarca, Alemanya, Grècia, Israel, Itàlia, Lituània, Luxemburg, Holanda, Noruega, Polònia, Rússia, Suïssa, Ucrania, Regne Unit, Estats Units i Espanya.