•Notícia
Dijous, 22 de maig, a les 16:30 h, a l’Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Vilanova i la Geltrú (Av. Víctor Balaguer, s/n).
L’E.P.S. d’Enginyeria de Vilanova i la Geltrú de la UPC inaugura el Laboratori d'Anàlisi de Materials de Patrimoni Cultural
Dijous, 22 de maig, a les 16.30 h, l’Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Vilanova i la Geltrú (EPSEVG) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) inaugura el Laboratori d’Anàlisis de Materials de Patrimoni Cultural. El nou espai permetrà al grup de recerca Anàlisi de Materials de Patrimoni Cultural (AMPC) de la UPC ampliar la seva tasca desenvolupada fins ara en l’àmbit del reconeixement de materials del patrimoni cultural. El nou Laboratori inclou l’equipament utilitzat fins ara pels investigadors de l’AMPC i incorpora un nou equip d’estereomiscropi i un microscopi òptic, patrocinat per Autopistes de Catalunya (AUCAT). L’acte comptarà amb la presència del rector de la UPC, Antoni Giró; del director comercial i de màrqueting d’AUCAT, Xavier Martínez, i del director de l’EPSEVG, Enric Trullols.
El grup de recerca AMPC té una àmplia experiència en la utilització de les tècniques més actuals per conèixer la composició química d’obres de pintura antiga. Estudia com comprendre i valorar millor el patrimoni cultural, conservar-lo i, si cal, restaurar-lo de la manera més adequada i respectuosa.
Per a l’execució d’una pintura, l’artista utilitza pigments, aglutinants i vernissos, entre altres materials, que tenen una composició química pròpia. Aquests han canviat al llarg dels segles i actualment els pigments que es poden comprar en una botiga de material artístic són diferents dels que s’utilitzaven fa 500 anys. A més, les modes, la legislació i sobretot la disponibilitat de matèries primeres i les tècniques de producció dels pigments han fet que les pintures hagin canviat i evolucionat. Determinar la diferent composició química dels materials que formen l’obra d’art permet conèixer-la millor, tant des del punt de vista dels pigments, com de les tècniques d’aplicació. Això permet contextualitzar-les, relacionar-les amb tallers i fins i tot veure les influències de diferents escoles.
Les tècniques que utilitza aquest grup de la UPC també ajuden a conèixer quins materials han fet servir els artistes al llarg de la història i com els preparaven, i també quina ha estat l’evolució de l’obra d’art al llarg dels anys, així com les restauracions fetes en un quadre fins a arribar al seu aspecte actual.
El grup ha desenvolupat mètodes d’anàlisi que utilitzen diverses tècniques complementàries, com ara la difracció de raigs X, l’espectroscòpia i la microespectroscòpia FTIR, i la microscòpia electrònica de rastreig amb un detector EDS. Per poder tenir resultats de més qualitat i poder arribar més enllà en la detecció, el grup aprofita els avantatges d’utilitzar la llum de sincrotró com a font en les tècniques de FTIR i de XRD. L’expertesa del grup fa que col·labori amb institucions relacionades amb el patrimoni cultural de Catalunya, com ara el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), el Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya, l’ArqueoCat, el Museu Marítim de Barcelona o el Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA).
En el camp de l’arqueologia el grup ha treballat amb sediments del jaciment arqueològic d’Olèrdola per intentar localitzar en els sediments indicis químics que puguin relacionar-los amb una activitat artesanal. També han treballat amb les restes de materials d’interior d’àmfores ibèriques i romanes, i en el recobriment de les mateixes.
En el camp de la pintura, han estudiat la pintura mural romana del jaciment de la vila romana de l’Espelt, a la comarca de l’Anoia; la pintura romànica, a l’església de Santa Eulàlia d’Unha, a la Vall d’Aran; la pintura gòtica de les obres de Jaume Huguet, especialment la titulada “El Retaule del Conestable”; la pintura barroca de l’obra d’Antoni Viladomat; la pintura mural de l’església de Tredós, a la Vall d'Aran, i la pintura del segle XIX, al Museu Marítim de Barcelona, en l’obra “Una visió del port de Barcelona 1890”, de Francesc Soler i Robirosa.
Segueix-nos a Twitter