•Notícia
Projectes amb empreses
Compte enrere per als rellotges dels circuits microelectrònics!
Conscient de les millores que aporten els sistemes asíncrons, l’empresa Elastix, està creant un software que faciliti el pas de sistemes síncrons a sistemes asíncrons.
Tradicionalment, els sistemes que trobem als nostres ordinadors són síncrons, és a dir, tenen un rellotge que marca els temps perquè tots els components treballin de forma sincronitzada i coordinada. Però plantegen alguns problemes: el rellotge ha d'avisar tots els components del sistema i ha de tenir en compte el retard dels components més lents.
D'altra banda, amb la nova tecnologia, la mida dels circuits integrats decreix extraordinàriament, i això incrementa moltíssim les distàncies a què ha de viatjar el senyal del rellotge. A més, els impulsos periòdics que genera el rellotge consumeixen molta energia i generen un camp magnètic que distorsiona el comportament intern dels circuits. Els dissenyadors de sistemes síncrons actualment es troben amb limitacions físiques majoritàriament causades per l’existència del rellotge.
Els sistemes asíncrons, en canvi, en no tenir rellotge, eviten aquests problemes de manera natural, tot i que són més difícils de dissenyar.
Conscient de les millores que aporten els sistemes asíncrons, l’empresa Elastix, nascuda fa un any i mig a Silicon Valley i amb seu al districte 22@ de Barcelona, està creant un software que faciliti el pas de sistemes síncrons a sistemes asíncrons, amb tots els avantatges que això comporta i amb la possibilitat de continuar aprofitant tots els beneficis de dissenyar en sistemes síncrons.
Amb aquesta idea, Elastix, que dissenya circuits microelectrònics capaços de fer la mateixa feina més ràpidament i amb menys despesa d'energia, impulsa un projecte en el qual participen Jordi Cortadella, cofundador i director científic de l’empresa, i Josep Carmona, tots dos del departament de Llenguatges i Sistemes Informàtics de la UPC. En el projecte, titulat “R+D en tècniques i eines CAD per al disseny de circuits integrats asíncrons”, finançat pel Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç, també hi treballa l’equip de Lluís Teres, del Centre Nacional de Microelectrònica de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Segueix-nos a Twitter