•Notícia

El treball del Centre de Política del Sòl i Valoracions (CPSV) de la UPC es presenta a l’exposició Cinco paisajes por 50 años, 5x50, que s’inaugura avui dimarts, 29 d’abril, a Madrid (a las Arquerías de Nuevos Ministerios), organitzada pel Ministerio de Vivienda, amb la col·laboració de la Sociedad Estatal para Exposiciones Internacionales. La mostra evoca en dos formats —vídeo i imatges digitals interactives— la dimensió del territori i els processos de transformació des de l’Espanya rural a la tecnològica.

Un equip de recerca de 15 persones del CPSV, dirigit per Josep Roca Cladera —que és comissari de l’exposició juntament amb Jesús Leal Maldonado, de la Universitat Complutense de Madrid—, ha treballat en el projecte, en el qual s’han georeferenciat més de 6.000 imatges aèries en blanc i negre, preses l’any 1956, de cinc entorns urbans de cinc províncies de tota Espanya. Les cinc zones seleccionades són: Madrid i Barcelona, com a exemples paradigmàtics de ciutats globals, que han tingut un acusat creixement metropolità. Les costes alicantina i murciana com exemples de l’urbanisme més vinculat al turisme. Finalment, Córdoba, com a exemple de capital de província de dimensions mitjanes, aliena als fenòmens que han tingut lloc en els dos casos anteriors, però també afectada per l’expansió urbana.

L’exposició recorre 50 anys, des del 1956 als 2006, per les següents raons: el 2006 es van complir 50 anys de la promulgació de la primera Llei del sòl, que va assentar un model d’ordenació i gestió urbanístiques que encara perdura. El 2006 també es van complir 50 anys de la realització de les fotografies aèries que l’Exèrcit dels Estats Units va fer de la península i de les illes Balears (conegut com el “vol americà”) i que el Departament de Defensa dels Estats Units va cedir al ministeri de Defensa espanyol (aquest ministeri ha facilitat l’accés a les imatges per a l’exposició).

Així mateix, el 2006 s’inicia la tramitació formal d’una nova Llei del Sòl finalment aprovada el 2007, en la qual s’incorporen nous criteris per què el creixement urbà respongui als requeriments d’un desenvolupament sostenible, tot minimitzant l’impacte negatiu sobre el territori i el paisatge i apostant per la regeneració de la ciutat existent.

A partir de les imatges de 1956 i d’altres sobre el mateix territori obtingudes pel satèl·lit SPOT (a una resolució de 2,5 metres/píxel) el 2006, el CPSV ha detectat i digitalitzat els contorns urbans de cada zona. Les imatges georeferenciades s’han incorporat a un model digital del terreny sobre un visor d’altes prestacions (GeoShow) que permet la navegació interactiva sobre els cinc paisatges seleccionats.

Així mateix, les imatges de 1956 i 2006 s’han comparat amb la informació provinent del projecte CORINE LAND COVER (1990 i 2000) —una gran base de dades gràfica sobre usos del sòl—, la qual cosa permet analitzar les dinàmiques del creixement urbà espanyol i les tendències d’ocupació i us del sòl en diferents períodes: 1956, 1990, 2000 i 2006.

En conjunt, doncs, per primera vegada es mostra a vista d’ocell, en una instal·lació audiovisual, els diversos fenòmens que han caracteritzat el desenvolupament urbà espanyol dels darrers 50 anys, com ara la irrupció dels polígons industrials i d’habitatge dels anys 60 i 70, la transformació d’antics pobles mariners en nuclis turístics, l’extensió del creixement urbà al llarg dels eixos de comunicació, l’impacte de la construcció d’infraestructures, els processos de metropolitanització de les grans urbs, la proliferació de perifèries infinites d’habitatges adossats o la desaparició d’importants espais naturals

El “vol interactiu” també permet observar els processos contemporanis que caracteritzen la urbanització a Espanya: des de la reconversió i el reciclatge de sòls obsolets, fins a la recuperació de teixits urbans degradats, l’urbanisme dels camps de golf o l’ocupació massiva de la costa mediterrània.

L’exposició, que es podrà visitar fins al 18 de maig, s’estructura en dos espais diferenciats: el primer simula una caixa totalment negra de forma rectangular amb les projeccions audiovisuals dels cinc paisatges urbans; la segona sala, totalment blanca, està concebuda com un laboratori on, a través de pantalles interactives d’ordinadors, es pot visualitzar el contingut dels paisatges. A través d’aquests ordinadors, també es poden visualitzar els documents sobre els canvis sociològics, amb dades de població, economia, educació i habitatge, realitzats pel catedràtic de sociologia Jesús Leal Maldonado, de la Universitat Complutense de Madrid.

La informació que es presenta a l’exposició Cinco paisajes x 50 años, 5x50, permet visualitzar el creixement urbanístic imparable de les ciutats espanyoles —la petjada del desenvolupament social i econòmic en el territori—, i alhora posa de relleu la necessitat de regular la utilització del sòl d’acord amb l’interès general i impedir l’especulació. Es proclama una nova cultura de l’urbanisme, basada en l’ús intel·ligent del territori, en el qual els valors de la sostenibilitat i l’ús social de l’espai siguin dominants.

Segons els estudis realitzats pel CPSV, entre 1956 i 2006 el conjunt de les cinc àrees estudiades —Madrid, Barcelona, Alacant, Múrcia i Córdoba— ha duplicat la seva població i l’ús del sòl (urbanització) ha crescut un 258%. En total, s’han urbanitzat 673 km2, 320 km2 dels quals correspon a l’àrea de Madrid, 126 km2 a la costa alacantina, 98 km2 a la murciana, 72 km2 a l’àrea de Barcelona i 57 km2 al municipi de Córdoba.

En els darrers 15 anys s’ha produït un increment relatiu de consum del sòl (per persona i any) tres vegades més acusat que el que ha tingut lloc els primers 35 anys analitzats. La urbanització per cada mil habitants ha passat de 6,31 hectàrees el 1956 a 9,19 el 1990 i a 11,04 el 2006. Això ha representat que entre 1991 i 1956 per cada mil nous habitants s’ha produït un consum de sòl de 12,48 hectàrees (davant les 6,31 Ha de partida). Aquesta ràtio de consum de sòl ha crescut, entre 1991 i 2006, fins a situar-se a 35,37 Ha per cada mil habitants addicionals.

A Barcelona, s’ha passat d’un consum de 4,84 Ha per mil habitants, el 1956, a 6,11 Ha el 2006. Pel davant hi ha Madrid, que ha passat de 7,27 a 10,15 Ha per mil habitants en el mateix període. En la banda oposada, Córdoba ha passat de 4,92 a 20, 31 Ha per mil habitants; la costa d’Alacant, de 9,30 a 21, 61 Ha per mil habitants; i sobretot Múrcia, de 9,16 a 34,16 Ha per mil habitants.

El fenomen més preocupant dels relacionats amb l’ús del sòl és la dispersió de la urbanització, l’anomenat urban sprawl, que des de la dècada dels 90 s’ha expandit per les ciutats espanyoles. Aquesta urbanització massiva del sòl ha situat Espanya en els primers llocs del rànquing de producció d’habitatges per càpita, molt per sobre de les necessitats resultants de la formació de noves llars. Espanya ha produït en el període 200-2006 un nombre d’habitatges superior al d’Alemanya i el Regne Unit junts i també superior al dels Estats Units, segons els estudis del CPSV.

Així mateix, el preu de l’habitatge ha crescut més a Espanya que a la resta de països desenvolupats, amb la qual cosa, aquest país encapçala el rànquing d’inaccessibilitat a l’habitatge a Europa.

L’anàlisi de les cinc zones urbanes seleccionades és una primera aproximació d’una recerca més ambiciosa que realitza el CPSV sobre un total de 20 paisatges urbans, per al Ministerio de Vivienda i que es presentarà a finals d’any.