•Notícia

Cada persona genera al dia 1kg i mig d’escombraries, de les quals el 50% és matèria orgànica i, per tant, apta per fer compost. Cada any es generen 60 kg de compost per persona, el 27% del qual és compost de qualitat. A Catalunya, es produeixen 24 milions de tones de residus, de les quals, el 27% són matèria orgànica.

Per parlar del compostatge i els seus usos, de les dinàmiques de les plantes de compostatge catalanes,de l’estat de la R+D+i i de la formació i informació d’aquest sector a Espanya, la Universitat Politècnica de Catalunya acull, del 6 al 7 de febrer, la I Jornada de la Xarxa Espanyola de Compostatge. La jornada té com a objectiu afavorir el contacte directe de la xarxa amb la realitat dels residus i del compostatge, així com el debat entre grups d’investigació, administracions, empreses i associacions interessades per aquests temes. En l’acte d’inauguració hi participaran el director general d’Avaluació i Qualitat Ambiental del Ministeri de Medi Ambient, Jaime Alejandre; el coordinador de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona, Ferran Vallepinós; la gerenta de l’Agència de Residus de Catalunya, Genoveva Català; el coordinador de la Xarxa Espanyola de Compostatge, Joaquin Moreno; el gerent de l’Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus, Carles Conill, i la presidenta de les jornades, Montserrat Soliva.

El compostatge és un procés controlat que permet transformar els residus orgànics en un producte anomenat compost, útil per augmentar el contingut de matèria orgànica del sòl i per satisfer els requeriments nutritius de les plantes. És tracta d’un procés biològic, ja que es duu a terme amb organismes vius, per la qual cosa és imprescindible que s’estableixin condicions adequades per estimular la seva activitat. Els microrganismes ‘compostadors’ necessiten oxigen per respirar, aigua per les reaccions bioquímiques i una bona relació entre el contingut de carboni i de nitrogen dels residus que permeti una velocitat adequada del procés. Al mateix temps, es necessita una alta retenció de nitrogen per evitar les pèrdues principalment d’amoníac cap a l’atmosfera.

Les matèries primeres pel compostatge són, quasi sempre, residus orgànics que procedeixen de diverses activitats i que si no són tractats de forma adequada, poden generar multitud de problemes sanitaris, ambientals, socials, polítics, econòmics i psicològics, entre d’altres. El compostatge és un dels principals tractaments per aplicar a aquests residus orgànics per tal de solucionar aquesta problemàtica.

Una gran part dels residus orgànics es generen de les activitats humanes i destaquen cinc origens principals: agricultura (palles, residus de collita, poda); ramaderia (fems i purins); indústries agroalimentàries (residus de la producció i elaboració d’aliments per les persones i el bestiar, fangs agroalimentaris); nuclis urbans (escombraries, fang de depuració d’aigües residuals urbanes, restes de poda i sega urbanes), i industrial forestal (neteja de boscos, aclarides, residus de la indústria de la fusta del moble).

És molt important que els residus orgànics, sigui quina sigui la seva procedència, es recullin de forma selectiva sense incorporar-hi impropis, ja que d’aquesta part en surt la qualitat final del compost. Aquest aspecte s’ha de tenir en compte en el cas dels residus municipals o escombraries domèstiques per a les quals cal arbitrar totes les mesures necessàries per promoure la recollida selectiva. Els usuaris, tan ciutadans com col·lectius haurien de separar els diferents components de les escombraries entre fraccions orgàniques dels residus municipals (FORM) i que són aptes pel compostatge i el plàstic, vidre, paper, cartró i especials. Aquesta separació permetrà que el procés de compostatge es realitzi de forma adequada.

El compostatge es pot dur a terme a diferent escala: domèstic, comunitari, municipal i metropolità. Les instal·lacions usuals són les plantes de compostatge que generalment s’especialitzen a tractar un determinat tipus de residu orgànic (FORM, fems, fangs de depuradora, restes vegetals) i que es doten de la maquinària i equipament necessaris per afavorir la producció de compost de qualitat.