•Notícia

L’arquitecte i doctor Ferran Sagarra Trias(Barcelona,1952), és a partir d'avui, 11 de març, nou director de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Sagarra pren el relleu de Jaume Sanmartín, que ha ocupat el càrrec des del 2001.

Professor titular, adscrit al Departament d’Urbanisme i Ordenació del Territori, Ferran Sagarra, que ha estat sotsdirector de Relacions Internacionals de l’ETSAB del del 2001 al 2008, també ha desenvolupat la seva tasca docent a l’Institut d’Urbanisme de la Universitat de Montreal i ha estat conferenciant en tallers i laboratoris internacionals, i promotor de la xarxa ALFA de la Unió Europea sobre la requalificació urbana sostenible en àrees metropolitanes, amb universitats europees i llatinoamericanes. També ha estat impulsor del programa URBAL sobre l’accés al sòl i a l’habitatge social amb administracions metropolitanes europees i llatinoamericanes.

Sagarra ha estat comissari del Pavelló espanyol a la I Biennal d’Arquitectura de Venècia (IMPU-UPC) i responsable de l’estand de l’ETSAB al premi "Venecia”). Així mateix, ha estat consultor del regidor d’Habitatge de l’Ajuntament de Barcelona entre 1995 i 2007, i conseller de l’Institut Metropolità de Promoció del Sòl i Gestió Patrimonial (IMPSOL) des del 1994. També ha exercit de consultor del consell de redacció de les revistes 3ZU, Revista d’Arquitectura (de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona) i La Veu del carrer, de la FAVB.

Ha projectat i construït habitatges, equipaments i obra civil d’urbanització, i ha redactat plans directors territorials, generals, especials i parcials. A més, Sagarra és autor de diversos llibres i capítols sobre història del projecte urbà a Barcelona i sobre cultura urbanística del segle XIX i XX.

Ferran Sagarra afronta el nou càrrec com a director de l’ETSAB amb la idea de mantenir i millorar el reconeixement internacional de què gaudeix el centre, i també amb el plantejament de posar l’èmfasi, en els propers anys, en els següents aspectes: estructurar i organitzar el contingut dels estudis de la titulació d’arquitectura; millorar la formació del professorat i crear un centre de recerca i postgrau (continuant amb la tasca de l’anterior mandat), en el qual els doctorands puguin treballar, relacionar-se i col·laborar en projectes; fomentar l’eficiència institucional i millorar la governabilitat; aconseguir més presència de l’Escola en l’àmbit ciutadà, i millorar el confort i l’accessibilitat dels espais de l’Escola.

L'Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB) és una escola centenària que ha format milers de professionals arquitectes en les especialitats de projectes, urbanisme i edificació. Arquitectes de renom com Antoni Gaudí i Josep Puig i Cadafalch, mestres del modernisme, es van formar en aquest centre, quan era l'Escola de Mestres d'Obres de Barcelona (de 1850 a 1870).

Actualment, l’ETSAB té 2.981 estudiants (el 10% del total d’estudiantat de la UPC) i gairebé 300 professors, entre els quals hi ha prestigiosos professionals que han contribuït a donar a Barcelona el renom internacional que actualment té en l'àmbit de l'arquitectura. Alguns dels professionals que han passat per l’ETSAB són, entre d’altres, Josep Lluís Sert, un dels més destacats de l’anomenada segona generació d’arquitectes contemporanis; Oriol Bohigas, un dels artífex del projecte per la ciutat olímpica de Barcelona 92, autor d’edificis a la vil•la olímpica de Barcelona, medalla d’or de l’arquitectura i diversos premis FAD; Helio Piñón, arquitecte i autor, entre d’altres obres, del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, actual profesor de l’Escola; Federico Correa, autor de la remodelació de l’Estadi Olímpic de Barcelona, entre d’altres obres; Óscar Tusquets, dissenyador i pintor, autor de la remodelació del Palau de la Música de Barcelona i d’un complex residencial al Japó, entre d’altres, així com guanyador de diversos premis FAD i Premi Nacional de Disseny; Manuel Solà Morales, que va intervenir activament en la remodelació urbanística de Barcelona amb motiu dels Jocs Olímpics del 1992, i autor de la remodelació del front marítima de la ciutat, el Moll de la Fusta; Jordi Garcés, autor de la remodelació i ampliació del Museu Picasso i del Museu de la Ciència de Barcelona, entre d’altres; José Luis Mateo, autor del Centre de Convencions Internacionals de Barcelona de l’espai del Fòrum 2004, entre d’altres obres.

L'Escola manté convenis de cooperació educativa amb més de 800 despatxos professionals, empreses i institucions. Això fa possible que al llarg d'un curs, més de mil estudiants puguin realitzar pràctiques remunerades, de manera que adquireixen experiència en el camp professional.

El renom internacional de l'Escola fa que sigui el lloc de destinació sol•licitat per molts estudiants d'arquitectura de la resta d'Europa. Destaca la presència d’uns 145 estudiants d'altres països que cursen part dels seus estudis de grau a l'ETSAB mitjançant programes com ara Erasmus. De la mateixa manera, un centenar d'estudiants del centre van seguir, el darrer curs, una part dels seus estudis en altres universitats de tot el món. Pel que fa al postgrau, els departaments de l'Escola acullen cada any un bon nombre d'estudiants de diversos països.

L'ETSAB organitza nombroses activitats culturals, com ara cicles de conferències, exposicions, cinema i concerts, entre d’altres. Ha constituït la Coral d’Arquitectura i l'Orquestra de la UPC.

L'estudiantat s'estructura mitjançant la Delegació d'Estudiants d'Arquitectura de Barcelona (DED'AB), participa en els òrgans de govern i organitza moltes altres activitats, per exemple viatges d'estudis, cursos de fotografia o el Club d'Esports. També preparen les seves activitats a l'ETSAB altres associacions com ara la Coral Arquitectura o l'Orquestra de la UPC.

L’ETSAB compta amb centres i laboratoris que desenvolupen recerca en arquitectura i urbanisme: el Centre de Documentació de Projectes d'Arquitectura de Catalunya, el Centre de Política de Sòl i Valoracions, el Laboratori de Modelització Virtual de la Ciutat, el Laboratori de Tècniques Gràfiques Arquitectòniques i el Laboratori d'Urbanisme de Barcelona.

Un dels atractius de l’ETSAB és l’arxiu gràfic, amb 15.000 documents, dels quals de moment se n'han catalogat i digitalitzat un miler per fer-los accessibles a través d'Internet, conté treballs d'estudiants i projectes d'arquitectura generats al llarg de més de 150 anys d'activitat docent. Entre els documents més destacats s'inclouen els treballs realitzats a l'Escola pels que després van ser mestres del Modernisme com Antoni Gaudí, Josep Puig i Cadafalch, Josep Maria Jujol i Rafel Masó, i d'altres arquitectes més actuals que també han fet els estudis a l'ETSAB, com Óscar Tusquest, Helio Piñon, Albert Viaplana o Enric Miralles.

És el primer arxiu digital arquitectònic d'aquestes característiques a Catalunya i a tota Espanya, ja que permet la consulta no només de la fitxa, sinó també de la imatge de cada projecte catalogat.