•Notícia

Les empreses de missatgeria s’enfronten al repte diari d’organitzar el transport de moltes mercaderies des de nombrosos punts d’origen fins a diversos punts de lliurament. Els cal decidir la ruta, la capacitat de càrrega de les furgonetes o els camions i fins a quin punt es poden omplir, entre molts altres factors. I sobretot han de garantir que el lliurament es farà en el termini i el cost previstos, tot i que el trànsit es pot col·lapsar.

Actualment és un problema logístic massa complex perquè el pugui resoldre una fórmula que s’executi ràpidament en un ordinador de sobretaula. Però, tot i que no doni la resposta perfecta, ja existeix una eina fàcil d’usar perquè les persones responsables de logística puguin trobar una solució que millori les fórmules actuals i abarateixi els costos. Aquest sistema d’optimització de la distribució es descriu a la tesi doctoral de Miquel Àngel Estrada, doctor enginyer de Camins, Canals i Ports, professor del Departament d’Infraestructures del Transport i del Territori de la UPC i investigador del Centre d’Innovació del Transport, un centre que és fruït del consorci entre la Universitat i la Generalitat de Catalunya. La tesi ha merescut el V Premi Abertis de Recerca sobre Gestió d'Infraestructures del Transport que atorga la Càtedra Abertis-UPC.

Per arribar a la solució òptima, el sistema es basa en la cerca tabú, un algorisme metaheurístic, és a dir, un conjunt d’operacions que parteixen de l’anàlisi de la solució actual per refinar-la i oferir-ne una resposta millorada. El sistema defineix la ruta, la mida dels vehicles i la localització dels punts d’aturada, fa una estimació dels costos i tria una estratègia d’enviament de la mercaderia entre tres opcions.

La primera opció és l’enviament directe i la segona, la parada múltiple o peddling, en la qual el vehicle s’atura en un punt intermedi, ja sigui per completar la càrrega en origen o per repartir-la en llocs de destí diferents. La tercera opció utilitza els centres de transferència de càrrega o hubs, uns magatzems en els quals es descarreguen els camions en diferents molls d’entrada, s’hi manipula i reorganitza la mercaderia, i de seguida es carreguen els vehicles que esperen als molls de sortida.

La tesi extreu conclusions sobre les variables que afecten l’ús d’aquestes estratègies. Per exemple, el cost de la manipulació de mercaderies en un hub incideix en la capacitat idònia dels vehicles que hi ha als molls de sortida. El treball mostra que els paquets petits s’han de transportar en camions grans quan el cost de manipulació és baix i que, en canvi, és millor fer servir furgonetes, que s’omplen ràpidament, quan els costos són elevats.

El mètode que proposa Miquel Àngel Estrada s’ha aplicat en situacions en què els vehicles de transport estan completament carregats, cas en el qual s’ha aconseguit una reducció de costos del 7 % respecte a les solucions proposades per altres mètodes heurístics. El resultat és encara millor en situacions de càrrega fraccionada, en què hi ha un estalvi superior al 12 %.

A més, la tesi calcula els sobrecostos que la congestió de la xarxa viària provoca a les empreses de missatgeria, i estima que la despesa es dispara exponencialment en les zones en què durant quatre hores diàries se circula a menys de 40 km/h de mitjana.