•Notícia

El vestíbul de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB) acull, fins al 10 de febrer, l’exposició itinerant Places d'Europa, resultat del treball realitzat durant tres anys per cinc equips d’Espanya, Itàlia, França, Polònia i Grècia, dins del programa Cultura 2000 de la Comissió Europea. L’objectiu del projecte, en el que hi ha participat un grup de professors i estudiants d’arquitectura de l’ETSAB, ha estat analitzar i entendre el valor de les places en tant que patrimoni de la ciutat.

Des de l’àgora grega, l’aforament romà i les places de l’edat mitjana fins a les diferents tipologies de plaça de l’actualitat, aquest espai és un element important d’identitat europea. Els treballs que s’exposen a la mostra Places d’Europa reflecteixen la diversitat de funcions i de formes d’aquest espai públic, catalitzador de la vida social, política, econòmica, religiosa i cultural. La plaça, segons es reflexiona en aquesta exposició, apareix com un element viu i sensible als canvis socials, com un reflex del desenvolupament de la història d’Europa.

Els autors que han participat en aquest projecte, com ara Maria Rubert de Ventós, del Departament d'Urbanisme i Ordenació del Territori, alerten que les places estan perdent el seu paper social central dins la vida econòmica de les ciutats i de "la necessitat de pensar aquests espais de convivència, davant dels problemes de densitat de població i d’edificació".

El projecte l'ha dirigit Franco Mancuso, de la Universitat IUAV de Venècia. Els coordinador del treball que s'ha realitzat des de l'ETSAB són Manuel Ribas, Maria Rubert de Ventós i Ferran Sagarra.

El treball ha conduït a l'elaboració de La Carta de les places d'Europa, un recull de 30 recomanacions per fer o refer la plaça, formulades pels experts a partir d'exemles concrets de les tendències d'evolució contemporània i també de les previsions de cara al futur. L'objectiu d'aquestes propostes és contribuir a condicionar i replantejar les places com una necessitat important per a les ciutats i per als seus habitants.

Aquestes recomanacions fan referència al context urbà, la identitat, les transformacions dels espais, la participació ciutadana, els comportaments dels ciutadans dins l’espai, la prohibició de circulació de vehicles, els transports, els nexes d’unió i l’accessibilitat, entre d’altres. Així mateix, també tenen en compte des dels usos i les activitats, al mobiliari urbà, els materials i el seu manteniment, la il·luminació, les obres artístiques, la vegetació i l’arquitectura.