•Notícia
III Congrés egarenc nacional de legionel·la i qualitat ambiental a Terrassa
Dimecres 19 de novembre, a les 9.30 h, la consellera de Sanitat de la Generalitat de Catalunya, Marina Geli, i el rector de la UPC, Antoni Giró, han inaugurarat el congrés, organitzat pel Centre de Recerca i Seguretat de Control Alimentari (CRESCA).
En aquest congrés s’expliquen les darreres investigacions i novetats relacionades amb la legionel·losi i amb la qualitat ambiental de l’interior dels edificis, on les persones hi passem entre el 60% i el 80% del temps.
La conjunció d’esforços entre l’Ajuntament de Terrassa, l’EUETIT i el CRESCA de la UPC a Terrassa ha fet possible una edició més del Congrés egarenc de legionel·la. En aquesta tercera edició, a més de les darreres novetats sobre la legionel·la, es plantejarà una problemàtica emergent: la qualitat ambiental a l’interior dels edificis, on les persones hi passem gairebé el 80% del temps de la vida laboral i domèstica.
El perill del fum en els treballadors d’hosteleria
Entre les ponències del congrés, n’hi ha una que tractarà sobre el fum ambiental del tabac, que té el seu acrònim tècnic (FAT). Esteve Saltó, del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, parlarà sobre la prohibició del tabac en ambients interiors, el dia 20 de novembre a les 16.30 hores.
El FAT és el principal agent contaminant en els edificis. Segons Saltó, les persones que al seu lloc de treball estan exposades al FAT passen una tercera part del dia durant 40 anys amb aquesta contaminació. Aquest fet és especialment greu a l’hostaleria, ja que s’ha demostrat que els treballadors no fumadors d’aquest sector mostren una prevalença més gran de problemes respiratoris que els d’altres sectors. Hi ha 145 morts per cada 100.000 treballadors associades a FAT en espais d’hosteleria. En ambients de discoteques, la ràtio arriba a 1.733 morts per cada 100.000 treballadors i l’equivalència és fumar passivament 15,8 cigarretes per cada jornada laboral de 8 hores.
Jordi Obiols, de l’Institut Nacional d’Higiene i Seguretat del Ministeri del Treball i Immigració, el dia 19 de novembre a les 15 hores plantejarà els riscos en l’ús d’insecticides i plaguicides a edificis públics i privats. Obiols mostrarà com l’ús d’aquests productes són la causa d’alteracions de la salut, tant en persones que els manipulen com en persones que els pateixen de manera passiva pel fet de ser en espais on s’han fet servir de manera inadequada. A Espanya hi ha registrats 4.629 de biocides, 1.611 insecticides diferents, 246 desinfectants i 789 raticides.
Les persones que treballen en arxius, soterranis i espais similars són grups de risc que poden patir alguna mena de conseqüència si els plaguicides o insecticides no es manipulen de manera adequada. Els incidents es produeixen quan aquests productes s’utilitzen reiteradament, sense seguir les recomanacions del fabricant, en concentracions superiors a les indicades o per no acomplir els terminis de seguretat.
El dia 20 de novembre a les 16.30 hores, Andreu Corominas, tècnic del servei d’Esports de la Diputació de Barcelona, explicarà els resultats d’un estudi sobre la qualitat de l’aire fet a 10 piscines cobertes de Barcelona. Segons aquest estudi, en el 80% de les instal·lacions estudiades, es constata un desconeixement generalitzat per part dels tècnics sobre el funcionament dels equips de tractament d’aire i, en el 100% de les piscines sotmeses a estudi, es detecta un manteniment i neteja deficients. Això fa que la ventilació no sigui l’adequada i que es puguin produir casos de contaminació microbiològica.
D’altra banda, les concentracions de CO2 són correctes en tots els casos esudiats. I és que l’aire en aquest tipus de recintes sovint és la causa d’irritacions de mucoses, ulls, nas i faringes degut a que els compostos químics del tractament de l’aigua són volàtils i inhalats pels usuaris.
La qualitat ambiental als edificis
També destaca la visió global sobre la qualitat ambiental als edificis, que oferirà Xavier Guardino, de l’Institut Nacional d’Higiene i Seguretat del Ministeri del Treball i Immigració, el dia 20 de novembre a les 10 hores. Segons Guardino, dins de qualsevol tipus de recinte tancat s’han de cuidar les condicions higromètriques, les olors i la ventilació per no patir el que, de manera habitual, s’anomena com aire carregat.
Xavier Guardino explicarà què són els edificis malalts, què és la síndrome de sensibilitat química (relacionada amb compostos químics presents a l’ambient interior) i com evitar-ne les conseqüències. L’absència de bona ventilació, una climatització errònia, l’ús inadequat dels productes químics i un mal disseny de l’edifici són les causes principals que generen problemes de salut pel fet d’estar en un recinte tancat.
Miquel Sabrià, catedràtic de Medecina de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), està considerat un dels experts mundials sobre la legionel·la. Aquest expert obrirà el congrés el dia 19 de novembre a les 10 hores.
La legionel·losi s’ha incrementat notablement als darrers anys. El Center for Diseases Control (CDC) alerta sobre l’augment significatiu d’incidència als Estats Units. A Europa s’ha passat d’una incidència de 3,5 malalts per milió d’habitants l’any 1994 a 11,2 malalts per milió d’habitants l’any 2007. Als països d’Europa de l’Est no es realitzen els tests per detectar-la i no és obligatori declarar la malaltia. Sabrià afirma que la legionel·la s’ha trobat en tots els reservoris aquàtics als que se l’ha buscat. Però on més creix és en les instal·lacions creades per l’home i per això s’ha d’actuar amb contundència amb desinfectants amebicides. Darrerament, fins i tot s’ha trobat legionel·la dins de terra orgànica usada en jardineria que ha generat algun cas de pneumònia a Austràlia. La prevenció passa per mantenir correctament les instal·lacions de risc i per l’ús d’agents actius.
El dia 19 de novembre a les 11.45 hores Jordi Morató, professor de la UPC i membre del Laboratori de Microbiologia Sanitària i Mediambiental (MSMlab), explicarà com avaluar el risc sanitari per legionel·la en la reutilització d’aigua procedent d’estacions depuradores d’aigües residuals (EDAR) en torres de refrigeració.
Segueix-nos a Twitter
