•Notícia

La immigració extracomunitària a Espanya és, actualment, un fenomen de canvi social sense precedents que està transformant el mapa social de les ciutats des del punt de vista urbà. Les ciutats de Madrid, Barcelona, València, Sevilla, Màlaga, Bilbao i Saragossa són les principals àrees metropolitanes d’Espanya on s’ha assentat la població immigrant, entre els anys 1999 i 2006. Aquestes ciutats han absorbit el 45% dels tres milions d’immigrants que han arribat a Espanya en el període esmentat. Mentre que el 2001 hi havia a Espanya gairebé mig milió de llars amb població estrangera (3,5% del total), el 2011 el nombre de llars estrangeres podria arribar a superar el milió, si continua el flux d’immigració.

L’àrea metropolitana de Barcelona és la segona metròpoli, després de Madrid, amb major nombre d’immigrants de tot l’Estat. Entre el 2001 i el 2005, ha absorbit més de 200.000 immigrants extracomunitaris, la qual cosa representa més del 10% de la població total. A Barcelona ciutat, l’evolució i distribució de la població estrangera ha canviat en deu anys. Entre el 1996 i el 2006 hi ha hagut un increment de la població llatinoamericana (que representa el 41%) i comença a prendre protagonisme la immigració procedent de països centre asiàtics (12%) i dels països de l’est d’Europa (7,25%).

Aquest fenomen té un impacte molt important en els àmbits social, urbà, laboral, econòmic i polític. En aquest context, el Centre de Política del Sòl i Valoracions (CPSV) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), ubicat a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, ha analitzat mitjançant diferents estudis la transformació d’aquestes set àrees metropolitanes espanyoles i, especialment, la de Barcelona, des de dues vessants: la localització residencial d’immigrants extracomunitaris i el canvi social que es produeix per la massiva arribada d’aquests estrangers. Així mateix, el fenomen immigratori s’ha analitzat des del punt de vista de l’accés al mercat laboral, de la formació de llars i de l’accés a l’habitatge.

Com s’ha produït i es produeix la inserció residencial de la immigració a la ciutat de Barcelona, Per què diferents col·lectius de població immigrant estrangera es localitzen de forma diferent a la ciutat? Quins factors determinen la localització residencial dels immigrants? Aquestes són algunes de les qüestions que ha estudiat el CPSV, l’objectiu del qual és suggerir possibles solucions concretes a la problemàtica relacionada amb l’habitatge dels immigrants.

Els principals resultats d’aquests estudis es presentaran dijous, 3 d’abril, a les 11 hores, al rectorat de la UPC (c/Jordi Girona, 31), a càrrec de Pilar Garcia Almirall, que dirigeix els estudis; Arkaitz Fullaondo, que ha realitzat la tesis doctoral sobre el tema, i Agustí Frizzera, que també participa en aquests estudis.

Dijous, 3 d’abril, a les 11 hores, al rectorat de la UPC, c/Jordi Girona, 31.