•Notícia

El 19 de juny s'ha presentat el llibre Sagrada Família s. XXI, Gaudí ara, elaborat per Josep Gómez Serrano, Mark Burry i Jordi Coll, i publicat per Edicions UPC. El llibre ofereix informació detallada de com s’ha construït i s’està treballant en la continuació del Temple Expiatori de la Sagrada Família; recull la tasca realitzada, des del 1991 fins ara, per les escoles d’arquitectura de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i de Melbourne sobre l’anàlisi i la representació geomètrica de les complexes formes del projecte d’Antoni Gaudí, a proposta de la Junta Constructora de la Sagrada Família.

L’acte de presentació del llibre ha tingut lloc a la Nau central del Temple Expiatori de la Sagrada Família (accés per l’edifici de les escoles, cantonada Sardenya/Mallorca) i han intervingut el rector de la UPC, Antoni Giró; el president de la Junta Constructora de la Sagrada Família, Joan Rigol; l’arquitecte en cap de la Sagrada Família, Jordi Bonet; els autors del llibre Josep Gómez Serrano, Mark Burry i Jordi Coll, així com l’arquitecte Toyo Ito i l’historiador i crític d’art Daniel Giralt-Miracle, que han prologat el llibre juntament amb Jordi Bonet.

Sagrada Família s. XXI, Gaudí ara proporciona una descripció històrica de l’arquitecte català i del seu temps, com a precursor i introductor de la geometria que ell mateix va expressar. Gaudí, en els 43 anys que va treballar com a arquitecte director del projecte de la Sagrada Família, va veure construït menys del 10% de l’edifici que havia previst, la seva obra mestra. Actualment, es fa servir la tecnologia informàtica més avançada per continuar la Sagrada Família, un dels projectes arquitectònics més desafiadors. La geometria gaudiniana reapareix, amb l’ajut dels programes informàtics existent, els quals ajuden a expressar més fàcilment els continguts geomètrics de les formes dissenyades i fan el projecte de Gaudí més intel·ligible.

La tasca de continuació de l’obra de Gaudí s’ha realitzat a partir de les maquetes originals a escala 1/10 i 1/25 que van subsistir després de l’incendi i la destrucció de l’obrador on treballava, l’any 1936, un cop restaurades i classificades pels arquitectes Francesc Quintana, Isidre Puig Boada i Lluís Bonet Garí, i pel taller de modelistes del Temple.

L’interès dels autors d’aquest llibre és mostrar la singularitat i la profunditat del projecte arquitectònic de Gaudí i els resultats arquitectònics que s’han obtingut avui en dia, afavorits per mitjans informàtics i per les solucions estructurals i constructives adoptades per tot el grup de tècnics de la Sagrada Família. Al mateix temps pretén fer entendre allò que Gaudí denominava “el meu mètode experimental”, que uneix teoria i pràctica, investigació i ofici-artesania, i que es fonamenta en el mètode genuïnament gaudinià d’utilitzar les noves aportacions tècniques en el desenvolupament de la forma constructiva-arquitectònica.

Des del 1991, l’equip d'arquitectes de la UPC que dirigeix Josep Gómez Serrano va constatar que aplicant la tecnologia CAD a les figures geomètriques amb les quals treballava Gaudí, —i que procedien de les superfícies reglades de generació simple, com l’hiperboloide o el paraboloide—, es podien establir unes claus que obeïen a unes regles i a una matemàtica pensada; Gaudí no aplicava el sistema decimal imperant sinó que treballava amb el duodecimal (el dels dotzens).

En aquest llibre, que és una continuació del que es va publicar el 1996 pels mateixos autors, s’explica la descoberta d’aquests sistemes de mesurar, l’ús de la geometria gaudiniana i la seva aplicació constructiva en cadascuna de les parts del Temple de la Sagrada Família: columnes, finestrals, voltes, baranes, cobertes de la nau principal, sagristies i torres.

Estructurat en tres capítols, Sagrada Familia s. XXI, Gaudí ara, d’Edicions UPC, té pròlegs de l’arquitecte Toyo Ito; de Daniel Giralt Miracle, historiador de l’art i comissari general de l’Any Internacional Gaudí el 2002, i de Jordi Bonet, arquitecte en cap del temple de la Sagrada Família. En el capítol inicial s’exposa puntualment la difícil formació universitària de Gaudí, que, superant les dificultats econòmiques i d’altres menes, li van permetre el 1883 iniciar una activitat arquitectònica molt singular en el nostre entorn, i que encara s’expressa avui en dia.

El segon capítol detalla com s’han construït les diferents parts de la Sagrada Família i el tercer és un recorregut fotogràfic de les noves formes que pren l’obra del mestre modernista.

MARK BURRY. Professor d’Innovació a la Universitat RMIT de Melbourne (Austràlia), on dirigeix l’Institut de Disseny de RMIT i SIAL. Membre del Australian Research Council. Com a arquitecte i investigador del projecte del Temple de la Sagrada Família, és responsable d’acabar la Façana de la Passió i de l’equip que projecta les torres principals de l’edifici. És acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, coautor del llibre De Gaudí al CAD (Edicions UPC, 1996) i autor del llibre Temple Expiatori de la Sagrada Família: Antoni Gaudí (Phaidon, 1993). Així mateix, ha realitzat nombroses conferències i exposicions relacionades amb el Temple de la Sagrada Família i les superfícies reglades utilitzades per Gaudí.

JORDI COLL GRIFOLL. Arquitecte. Cap del Departament de Projectes del Temple de la Sagrada Família. Soci del despatx CGB Arquitectura. Coautor del llibre De Gaudí al CAD (Edicions UPC, 1996). Membre del Comitè científic i assessor de l’exposició Gaudí. La recerca de la forma (Any Gaudí, 2002).

JOSEP-VICENT GÓMEZ SERRANO. Arquitecte director de les obres del Temple de la Sagrada Família. Catedràtic d’Estructures del Departament d’Estructures a l’Arquitectura de la UPC. Autor de la monografia L’obrador de Gaudí (Edicions UPC, 1996). Coautor dels llibres De Gaudí al CAD i Gaudí invisible (ETSAV, 2003). Comissari arquitectònic de l’exposició Gaudí. La recerca de la forma.