•Notícia

La baixa visió és un problema sanitari que afecta a més persones de les que pateixen ceguesa. A Espanya pateixen baixa visió més de dos milions de persones, de les quals només el 5% estan correctament ateses. La xifra arriba als 20 milions a la Unió Europea i al món són més de 45 milions, segons l’Organització Mundial de la Salut. A Espanya, un de cada sis persones més grans de 65 anys pateix pèrdues irreversibles de visió i el percentatge augmenta a mida que avança l’edat. A Catalunya, aquests pacients no poden accedir a les prestacions de les administracions ni de l’ONCE per a discapacitats.

Entrebancar-se amb assiduïtat, incapacitat per llegir els cartells del carrer, dificultats per distingir i triar els colors de la roba, no veure de prop quan es cuina. Llegir amb molt d’esforç o no poder llegir ni poder arreglar coses a la llar, no reconèixer sovint les cares de persones conegudes o, fins i tot, creure que la llum artificial és més fosca que abans són senyals d’alerta que indiquen, a qui les experimenta, que poden patir de baixa visió.

Si i una persona no veu amb suficient qualitat com per desenvolupar-se amb independència a la seva vida quotidiana és que pateix de baixa visió.

El gran problema de les persones que pateixen de baixa visió és que no és possible corregir el defecte que la provoca amb ulleres comunes, lents de contacte, medicació o cirurgia, i això impacta directament en la seva qualitat de vida, en la seva quotidianitat, perquè no poden realitzar, ni tant solos, tasques de les més comunes. A la major part de les persones afectades per la baixa visió els hi queda una punta de visió que pot ser aprofitada i potenciada de manera que, en molts casos, poden recuperar la seva independència i autonomia.

Les causes de la baixa visió solen ser cataractes, cicatrius a la còrnia, retinopatia diabètica, alguna malaltia de la màcula de l’ull, glaucoma o problemes amb el nervi òptic. Els símptomes es presenten en forma de visió borrosa generalitzada, pèrdua de la visió central, pèrdua de la visió perifèrica o pèrdua d’un tros complert del camp visual.

Les persones que pateixen baixa visió, a més de no comptar amb algun tipus de teràpia o solució mèdica que els retorni una qualitat visual adequada, tenen difícil accés a les prestacions amb que compten altres col·lectius amb discapacitat. No estan considerades cegues i, per tant, tampoc tenen accés a gaudir dels beneficis que ofereix l’ONCE.

Segons dades del Departament d’Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya, hi ha censats a Catalunya 29.268 persones discapacitades visuals, que representen el 7,75% del total de discapacitats de la població catalana. D’aquesta xifra, a Catalunya, l’ONCE ofereix cobertura al 32% (uns 9.000 aproximadament). La cobertura assistencial de l’ONCE és la de referència per al tractament de les diferents formes de discapacitat visual, i inclou oftalmologia, optometria, psicòleg i rehabilitació visual.

L’OMS defineix com discapacitat la restricció o absència de la capacitat de fer alguna activitat dins del marge en què es considera normal. Igualment, l’OMS defineix deficiència com la pèrdua o anomalia d’una estructura o funció anatòmica, fisiològica o psicològica permanents o temporal. A partir d’aquí, l’ONCE estableix una directriu dels nivells d’agudesa visual (AV) per establir els graus de discapacitat visual que donen accés a les seves prestacions.

Per tal que una persona tingui la cobertura de prestacions de l’ONCE ha de complir, com a mínim, el grau de cegueda legal, és a dir, ha de tenir un nivell AV de 0,1. El nivell de d’agudesa visual de les persones que pateixen baixa visió és de 0,3, just a la frontera amb el grau legal de cegueda amb el que es pot gaudir de les prestacions de l’ONCE.

Els pacients que pateixen baixa visió queden fora de la xarxa assistencial especial a Catalunya i de les cobertures de l’ONCE, però tenen vàries alternatives: la contractació d’atenció privada en centres i amb professionals especialitzats o l’assistència al Centre Universitari de la Visió (CUV), de la UPC, que ofereix atenció clínica en diverses àrees, entre altres, la de baixa visió. En aquest sentit, el CUV té signats més d’una vintena de convenis amb les àrees d’assistència social de més de 20 ajuntaments catalans, els quals envien a aquest centre pacients sense recursos.

Entre les patologies oculars més predominants a Espanya que causen discapacitació visual destaquen, entre d’altres, les maculopaties (25,15%), la miopia magna (15,58%), les patologies del nervi òptic (10,30%) i la retinopatia diabètica (10,25%).

L’agudesa visual i el camp visual són dos paràmetres que marquen el tipus de deficiència visual, la limitació i la discapacitat conseqüent. La pèrdua d’agudesa visual (no corregible mitjançant mitjans òptics convencionals) superior al 50% pot impedir a la persona afectada la conducció legal d’un automòbil, tot i que podria passejar correctament.