•Notícia

Actualment, la relació establerta entre la tecnologia i l’art és imprescindible per poder estudiar, conservar i protegir el patrimoni cultural. Molts centres museístics i científics del món treballen amb investigadors amb la finalitat de recuperar i preservar obres d’art. Així, abans de restaurar una obra, s’han fet estudis per conèixer els materials originals de l’obra d’art i s’ha establert una data de l’obra realista i objectiva.

Existeixen moltes tècniques analítiques modernes que són de gran utilitat per a l’anàlisi científic de les obres artístiques, sense que siguin destructives. L’observació per microscopi, amb radiació ultraviolat, l’espectroscòpia per infrarojos i l’espectroscòpia Raman en són algunes. Aquesta última es basa en el principi que cada substància té una empremta lumínica única: quan s’hi enfoca llum, l’ona que es reflecteix és diferent i individual. És l’anomena’t espectre Raman que, entre altres aplicacions, serveix per identificar els pigments de les obres d’art i detectar-ne possibles falsificacions i catalogacions errònies. La tècnica, utilitzada pel professor Sergio Ruiz, del Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions de la UPC, i el seu Grup de recerca de Comunicacions Òptiques, analitza si els pigments que s’han fet servir en l’obra d’art són coherents amb els que, per dades històriques, va utilitzar l’autor del quadre. En aquesta línia, el grup de la UPC ha analitzat, en el seu laboratori, la policromia múltiple d’obres patrimonials, realitzades en tela, fusta, paper o ceràmica.

El centre dels seus estudis és un laboratori que compta amb tres làsers per a l’espectroscòpia Raman i un làser pulsat per a la neteja de superfícies espúries. El grup, treballa amb obres d’art de diferents museus, com ara el Picasso i el Museu Frederic Marès de Barcelona, per analitzar pigments de les obres desconeguts fins ara. Per exemple, han demostrat recentment que Picasso va utilitzar, l’any 1901 al quadre titulat Margot el pigment verd maragda, 20 anys després que fos prohibit per la seva elevada toxicitat.

L’experiència adquirida en els diversos projectes de recerca desenvolupats ha portat a l’equip de Sergio Ruiz a crear l’empresa derivada (spin-off) ACTIO Art i ciència, que va rebre  el primer premi del concurs d’idees de negoci de la xarxa de trampolins tecnològics 2006, que convoca anualment el Centre d’Innovació i Desenvolupament Empresarial (CIDEM) de la Generalitat de Catalunya. La jove empresa ofereix l’anàlisi científic global d’obres d’art amb l’objectiu de datar l’obra, autentificar-la i catalogar-la, amb dades objectives. A més, també analitza les obres mitjançant la caracterització òptic-molecular de diversos punts de l’obra, per conèixer digitalment les alteracions que ha pogut patir una obra d’art.

El grup de recerca Anàlisi de Materials de Patrimoni Cultural de la UPC, del Departament d’enginyeria Química a l’Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Vilanova i la Geltrú, utilitza les tècniques més actuals per conèixer la composició química d’obres de pintura antiga per comprendre i valorar millor el patrimoni cultural, conservar-lo i, si cal, restaurar-lo de la manera més adequada i respectuosa. Per a l’execució d’una pintura, l’artista utilitza pigments, aglutinants i vernissos, entre altres materials, que tenen una composició química pròpia.

Aquests han canviat al llarg dels segles i actualment els pigments que es poden comprar en una botiga de material artístic són diferents dels que s’utilitzaven fa 500 anys. A més, les modes, la legislació i sobretot la disponibilitat de matèries primeres i les tècniques de producció dels pigments han fet que les pintures hagin canviat i evolucionat. Determinar la diferent composició química dels materials que formen l’obra d’art permet conèixer-la millor, tant des del punt de vista dels pigments, com de les tècniques d’aplicació. Això permet contextualitzar-les, relacionar-les amb tallers i fins i tot veure les influències de diferents escoles. Les tècniques que utilitza aquest grup de la UPC també l’ajuden a saber quins materials escollien els artistes i com els preparaven, i quina ha estat l’evolució de l’obra d’art al llarg dels anys, així com les restauracions que s’han fet al quadre fins a arribar al seu aspecte actual.

El grup ha desenvolupat mètodes d’anàlisi que utilitzen diverses tècniques complementàries, com ara la difracció de raigs X, l’espectroscòpia i la microespectroscòpia FTIR, i la microscòpia electrònica de rastreig amb un detector EDS. Per poder tenir resultats de més qualitat i poder arribar més enllà en la detecció, el grup aprofita els avantatges d’utilitzar la llum de sincrotró com a font en les tècniques d’FTIR i d’XRD. L’expertesa del grup fa que col·laborin amb institucions relacionades amb el patrimoni cultural de Catalunya, com són el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), el Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya, l’ArqueoCat, el Museu Marítim de Barcelona o el Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA).

En el camp de l’arqueologia el grup ha treballat amb sediments del jaciment arqueològic d’Olèrdola per intentar localitzar en els sediments indicis químics que puguin relacionar-los amb una activitat artesanal. També han treballat amb les restes de materials d’interior d’àmfores ibèriques i romanes, i en el recobriment de les mateixes.

En el camp de la pintura, han estudiat la pintura mural romana del jaciment de la vila romana de l’Espelt, a la comarca de l’Anoia; la pintura romànica, a l’església de Santa Eulàlia d’Unha, a la Vall d’Aran; la pintura gòtica de les obres de Jaume Huguet, especialment la titulada “El Retaule del Conestable”; la pintura barroca de l’obra d’Antoni Viladomat; la pintura mural de l’església de Tredos, a la Vall d'Aran, i la pintura del segle XIX, al Museu Marítim de Barcelona, en l’obra “Una Visió del Port de Barcelona 1890”, de Francesc Soler i Robirosa.

La realitat virtual és una tecnologia en plena expansió i que està tenint un gran impacte en la transformació de la indústria moderna. La seva utilització comporta per a l'usuari un estalvi de costos, de temps i una millora de la qualitat del producte, així com de la seguretat i de la transferència de tecnologia. Es pot aplicar en qualsevol camp, però concretament en l'àrea de l'art, l’arquitectura, l’arqueologia i l'urbanisme, les eines de realitat virtual aporten una nova forma d’aproximació al coneixement, a la inspecció i a l’estudi de les obres d’art.

Aquestes eines, que alhora ajuden a planificar i dissenyar l'espai, permeten contribuir a la conservació i restauració de les obres d’art i dels edificis que són patrimoni històric. Així mateix, també faciliten la difusió del seu coneixement d’una manera didàctica i adequada als temps actuals.

El Grup de recerca en modelització, visualització i interacció gràfica del Departament de Llenguatges i Sistemes Informàtics de la UPC, que lidera Pere Brunet, ha recreat en 3D la portada del monestir de Santa Maria de Ripoll. En aquest projecte desenvolupat conjuntament amb el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), i que és pioner a escala mundial, s’han utilitzat les tecnologies més avançades per a la reproducció en tres dimensions de conjunts arquitectònics. El resultat és la primera gran reproducció digital fidel d’aquest element emblemàtic del romànic català i que es podrà veure a l’exposició El romànic i la Mediterrània. Catalunya, Toulouse i Pisa (1120-1180), que inaugura el MNAC el 29 de febrer.

D’altra banda, el grup de Pere Brunet ha dissenyat un conjunt d’eines informàtiques gràfiques per construir museus virtuals. L’aplicació d’aquestes eines de treball obren nous camins a la promoció del patrimoni cultural, i a la restauració, conservació i recuperació d’obres d’art. El treball forma part del projecte europeu Virtual Heritage: High-Quality 3D Acquisition and Presentation (ViHAP3D). Aquest projecte s’ha centrat a reproduir visualment, en models 3D d’alta qualitat, les obres del patrimoni cultural de museus i galeries d’art d’arreu del món, amb finalitats científiques i culturals.