•Notícia

L’ús oportunista de bandes de freqüència i el desplegament de terminals repetidors són dues tecnologies que seran clau en les futures xarxes de telecomunicacions mòbils WiMax i LTE. L’estudi en aquest camp centra l’activitat del projecte ROCKET (Reconfigurable OFDMA-based Cooperative Networks Enabled by Agile Spectrum Use), que coordina el professor Josep Vidal, del Grup de Recerca de Processament del Senyal i Comunicacions.

S'ha observat que l'espectre radioelèctric està infrautilitzat en llocs i hores del dia determinats. En aquest escenari, els investigadors plantegen que tant els terminals mòbils com les estacions base detectin si al seu entornés possible utilitzar aquestes bandes  per incrementar la velocitat de transmissió de la informació.

Així mateix, el projecte proposa desplegar terminals repetidors molt petits i econòmics, i augmentar significativament les prestacions de les xarxes sense fils, sense que calgui incrementar el nombre d'instal·lacions, que són força costoses i voluminoses, en els terrats dels edificis, ja que es col·locarien fàcilment en semàfors o fanals. “En alguns casos, en què no siguin utilitzats, els mateixos telèfons mòbils o ordinadors portàtils dels usuaris podrien actuar com a repetidors”, explica Josep Vidal.

La idea és enginyar solucions sense fils amb capacitat d’enviar bits a més de 100 Mbps, amb la possibilitat d’arribar a pics d’1 Gbps. La UPC és l’única universitat espanyola que participa en el projecte ROCKET, en el qual també són presents la Universitat d’Aachen (Alemanya), la Universitat de Surrey (Regne Unit), la Czech Technical University (República Txeca), el Comissariat de l’Energia Atòmica de França i les empreses Motorola Labs, Intracom SA, Telecom Solutions (ICOM), Iber WiFi Exchange SLU i Dune SLR.

En el camp de la intel·ligència artificial aplicada a l’enginyeria del software, el Knowledge Engineering and Machine Learning Group investiga nous models, metodologies i eines informàtiques per dissenyar, implementar i mantenir dinàmicament sistemes de serveis distribuïts, ja sigui en entorns de serveis web o de computació GRID (una tecnologia innovadora que permet la integració i ús col·lectiu d’ordinadors d’alt rendiment). La recerca forma part del projecte Alive (Coordination, Organisation and Model Driven Approaches for Dynamic, Flexible, Robust Software and Services Engineering), que lideren Ulises Cortés i Javier Vázquez.

Per desenvolupar una nova generació de sistemes i aplicacions distribuïdes compostes per serveis flexibles i heterogenis, el projecte aplica les estratègies que s’utilitzen actualment per organitzar les relacions i dependències complexes del comportament humà, social i econòmic. En aquest sentit, Javier Vázquez explica que s’estan fent servir conceptes com són la dinàmica de grups i models per organitzar i resoldre les interdependències complexes que apareixen durant la construcció de sistemes distribuïts.

La nova tecnologia no solament ajudarà a dissenyar i implementar nous sistemes de serveis web, sinó que també permetrà fer el manteniment de sistemes ja existents i incorporar-hi noves funcionalitats.

Actualment, la interconnexió dels diferents serveis web es fa de manera molt rígida. La nova tecnologia permetrà que hi hagi múltiples interconnexions, de manera semiautomàtica, aprofitant totes les potencialitats de cadascun dels serveis.

Alive obrirà noves possibilitats de negoci en diferents camps i contribuirà a la futura evolució de la indústria del software a Europa. En el projecte hi participen la Universitat de Bath i la Universitat d’Aberdeen, al Regne Unit; el Trinity College de Dublín (Irlanda); la Universitat d’Utrecht (Holanda), i les empreses BCN d’Infografia, Calico Jack Ltd. i Thales Nederland B. V.

L’àmbit de les xarxes sense fils també avança a pas de gegant, cosa que posa de manifest l’acció Marie Curie anomenada Coolness, que lidera Lluís Alonso, del Grup de Recerca en Comunicacions Mòbils, i que es du a terme amb l’empresa Vidavo. Aquesta empresa grega fabrica dispositius mòbils per monitorar el seguiment sanitari i la teleassistència a persones malaltes i gent gran. Mitjançant aquesta acció, els investigadors de l’empresa coneixeran de primera mà la recerca que es desenvolupa a la UPC en protocols d’accés i tècniques de gestió de recursos de ràdio per xarxes de sensors sense fils i que podran aplicar als seus productes.

L’investigador i el seu equip estan treballant amb tècniques cross layer, que cerquen millorar l’adaptabilitat de la xarxa a les condicions de cada moment. En oposició a les emissions de ràdio convencionals, que envien el senyal amb característiques i paràmetres constants, s’està avançant per obtenir xarxes sense fils que puguin adaptar-se automàticament a canvis en l’entorn del sensor,  com per exemple la distància de la persona monitorada al transmissor del senyal, els obstacles, el nivell de bateria del sensor o el nivell de trànsit a la xarxa. 

En aquest sentit, Alonso treballa en la millora del protocol de control d’accés al medi (MAC, medium access control) de la xarxa sense fils per evitar els problemes de l’estàndard actual que, per exemple, perd molta capacitat de transmissió quan treballa amb molts sensors alhora.

La recerca introduirà mesures constants en l’estat del canal, que permetran que els paràmetres del protocol d’accés s’ajustin automàticament per fer el sistema més fiable i que pugui transmetre més informació en menys temps.

També s’està treballant en l’estalvi energètic dels dispositius que emeten el senyal, un factor essencial per als usuaris de dispositius de control mèdic com els que distribueix Vidavo. Els pacients o les persones grans que usen un element portàtil de monitoratge sovint tenen dificultats per recarregar-lo, per la qual cosa és important que el protocol d’accés tingui la màxima eficiència energètica possible.

Un altre dels projectes del VII Programa marc que la UPC lidera a través del Grup de Comunicacions Òptiques és SARDANA. El projecte, amb el catedràtic Josep Prat al capdavant,  ha de posar les bases per a la construcció d’una nova infraestructura de banda ampla, una xarxa densa de fibra òptica universal, que els experts anomenen fibre-to-the-home network, capaç d’arribar a totes i cadascuna de les llars europees. El fil màgic i, amb aquest, dades i més dades, recorreran grans distàncies per donar servei tant a nuclis urbans com rurals.

La idea és que la tecnologia, que podria causar l’anomenada bretxa digital, proporcioni les eines perquè no es produeixi.  És el paradigma ‘Llar i inclusió de ciutadans’: tots som membres de l’anomenada societat de la informació i tots hem de poder gaudir en igualtat de condicions de les millores que aporta la nova societat tecnificada.

Els japonesos ja han decidit que la fibra òptica arribi fins a casa seva a preu d’ADSL, mentre que els estatunidencs comencen a teixir amb decisió les seves xarxes. Per altra banda, Europa dóna suport a la recerca en aquest àmbit i, per això, grups de recerca disseminats pel vell continent i liderats per la UPC busquen solucions que permetin donar servei a un nombre més gran d’usuaris amb una mínima infraestructura (entre 1.000 i 4.000 usuaris per anell de fibra), a distàncies superiors i amb una velocitat més que acceptable, uns 10 Gbit/s. Aquí és on se sent la SARDANA (single-fibre-tree advanced ring-based dense access network architecture).

El projecte, de nom indiscutiblement català, vol crear una nova arquitectura de xarxa d’accés i un nou sistema de regeneració del senyal òptic a través del bombament i l’amplificació remots, que permetrà als usuaris accedir a les noves aplicacions multimèdia sense els colls d’ampolla actuals.

La xarxa resultant serà escalable —pot créixer fàcilment sense que es perdi qualitat del servei— i més robusta, segura i barata de construir i mantenir.

El consorci SARDANA està integrat per la UPC —que lidera el projecte—, France Telecom (FT)–Orange, Tellabs, Intracom, l’Instituto de Telecomunicações (IT), l’High Institute of Communication and Information Technology (ISCOM) i el Research and Educational Laboratory in Information Technology (AIT).