•Notícia

El Grup de recerca en modelització, visualització i interacció gràfica del Departament de Llenguatges i Sistemes Informàtics de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) ha recreat en 3D la portada del monestir de Santa Maria de Ripoll. En aquest projecte, pioner a escala mundial, s’han utilitzat les tecnologies més avançades per a la reproducció en tres dimensions de conjunts arquitectònics. El resultat és una reproducció digital fidel d’aquest element emblemàtic del romànic català. Aquest treball, que s’ha realitzat conjuntament amb el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), forma part de l’exposició El romànic i la Mediterrània. Catalunya, Toulouse i Pisa (1120-1180), que es pot veure fins al 18 de maig en aquest museu.

El repte ha estat aconseguir que, per primera vegada, des d’un ordinador es pugui visualitzar en 3D aquesta portada, amb una precisió mil·limètrica i amb la màxima qualitat de resolució, i submergir-se virtualment en tots els detalls per conèixer el seu significat. El model digitalitzat permet descobrir enfocaments i punts de vista inèdits fins ara.

El projecte, que també s’ha realitzat en col·laboració amb el Consiglio Nazionalle delle Ricerche de Pisa, té un interès especial no només des del punt de vista cultural, didàctic i documental, sinó també per als experts en arqueologia i contribuir a la conservació del patrimoni. Després d’un completíssim escaneig de la portada, les dades d’alta resolució s’han processat per generar un model informàtic especialment dissenyat per a l’ocasió. A Barcelona i Pisa, un equip de 10 investigadors —dirigits pel catedràtic d’informàtica de la UPC Pere Brunet—, ha participat en aquest projecte en el qual s’han utilitzat algorismes informàtics molt sofisticats per poder interaccionar amb tota la informació en un únic ordinador. El procediment tècnic que en permet la reproducció proporciona uns resultats de màxima qualitat visual, tot primant els aspectes de fidelitat a l’original. Els resultats són espectaculars i permeten, quasi literalment, passejar per la portada i aproximar-se fins a vint centímetres a tots els detalls de manera completament interactiva, sense recorreguts preestablerts.

La reconstrucció virtual es basa en un model geomètric tridimensional de tot el conjunt de la portada de Ripoll. A diferència del que permeten les presentacions audiovisuals, el fet de tenir aquest model geomètric 3D del conjunt permet la seva inspecció interactiva. La interacció, alhora, obre altres possibilitats per a la comprensió i l’estudi dels elements escultòrics. El sistema incorpora l’aplicació d’una llanterna virtual, per observar i entendre els petits detalls de la superfície de la pedra a través de les ombres projectades.

També es pot veure informació associada a diferents punts de la superfície, com ara textos i fotografies antigues, que descriuen l'estat de la portalada en èpoques passades i que aporten significat al que s’està veient.

El model virtual de la portada de Ripoll és el resultat d’un llarg procés que s’inicia amb l'escanejat de la portalada mitjançant tècnica làser, per trossos i amb diversos graus de resolució. El següent procés ha consistit a encaixar entre sí els més de 2.000 trossos (xarxes virtuals d’uns 30 cm x 30 cm cadascuna que s’adapten a la superficie de la paret amb precissió submilimètrica) —o el que és el mateix, els 850 milions de punts— per resoldre el gran trencaclosques de la construcció d'un model 3D únic del conjunt. Així mateix, als diferents punts del model tridimensional se’ls ha assignat colors reals.

Amb aquest volum d’informació (de l’ordre de 56 Gb, l’equivalent a més d’un milió de pàgines de llibre), s’ha obtingut una malla formada per 180 milions de triangles, que representa amb la màxima precisió la portalada. Sobre aquesta malla s’han generat les representacions multiresolució per assegurar una màxima qualitat visual des de qualsevol punt de vista. El resultat és la reproducció virtual del conjunt amb la mateixa percepció visual que tindríem si estiguéssim al davant mateix del monestir de Ripoll.

Així mateix, el model 3D permet moure’s i volar enfront d’aquesta portada per veure amb tècniques estereoscòpiques els detalls del conjunt des de perspectives totalment impossibles al món real. La imatge dels detalls ve complementada amb informació didàctica, textual i històrica sobre el context, el significat i l’evolució temporal dels materials petris. S’inclouen dades molt diverses, des dels textos bíblics detalladament il·lustrats fins a les miniatures de la Bíblia de Ripoll usades com a model visual per a la realització de part dels relleus. També es recull un conjunt de fotografies preses durant el primer terç de segle XX, que informen de l’estat de la pedra en aquella època i delimiten, així, un dels estadis coneguts del greu procés de degradació que ha sofert la portalada.

La novetat d’aquesta reproducció és que, per primer cop, es pot visionar des de qualsevol ordinador un model tridimensional amb interacció en temps real (més de 50 vegades per segon), amb la màxima qualitat de resolució. Això ha estat possible a partir d’algorismes i de programes informàtics desenvolupats per aquest equip de la UPC.

El treball realitzat pel Grup de recerca en modelització, visualització i interacció gràfica de la UPC permet situar dins d’una exposició temporal d’obres d’art un conjunt de la mateixa època, que es conserva en el seu lloc d’origen i que és imprescindible per comprendre l’art romànic del moment. En aquest sentit, l’ús de la realitat virtual aporta una nova forma d’aproximació al coneixement d’aquesta història i dels seus monuments.

El monestir benedictí de Ripoll va ser fundat pel Comte Guifré el Pilós l'any 879. L'obra principal del monestir, així com de l'escultura romànica de Catalunya, és la portalada datada en segle XII. Aquesta portalada ha estat definida, per historiadors com Josep Maria Pellicer Pagès o poetes com mossèn Cinto Verdager, com la "Bíblia en pedra". És una obra mestra d'interès cultural, social i científic. La relativa distància a Ripoll des de Barcelona, ciutat a la que arriben un gran nombre dels turistes que visiten Catalunya, i la degradació considerable que ha patit la portalada en els darrers anys ha fet que museòlegs, científics i tècnics unifiquessin els seus esforços i els dirigissin en la reconstrucció virtual de la portalada de Ripoll.