•Notícia

Saturnino- Lluis Virto Albert, investigador i catedràtic emèrit del Campus de la UPC a Terrassa, ha dissenyat dos sistemes innovadors amb els quals s’estalviarà zinc, líquids i energia en la fabricació de filferro. Virto ha dissenyat dues toveres subsòniques i una tovera supersònica patentades per l’empresa catalana Automat Industrial S.L, a més d’un innovador sistema de refredament. Amb aquests dispositius s’aconsegueix, a més, eliminar els processos contaminants en la fabricació del filferro.

Qui no té filferro a casa seva? Potser sigui un dels objectes més habituals, senzills i quotidians. Però el que no sap molta gent és que darrera de la fabricació de filferro hi ha una gran complexitat tècnica. Per exemple, que l’acer a partir del qual s’origina el filferro s’ha de refredar dels 900ºC als 500ºC en pocs segons i se li ha d’aplicar una capa de zinc a 450ºC per protegir-lo de l’oxidació. En tot el procés de fabricació es treballa a temperatures molt altes, hi ha nombroses fases en les quals es transporten tota mena de líquids i en les que es produeixen transferències de calor en condicions extremes. Tot requereix un gran cost energètic i una tècnica molt complexa.

 
Un dels grans problemes amb els quals es troben les empreses fabricants de filferro és el sistema de recobriment de zinc o galvanitzat. I és que l’acer surt a gran velocitat del gran cubell on se submergeix en zinc fos. Això fa que arrossegui una gran quantitat d’aquest material que impedeix la màxima finor en el producte final. Per eliminar l’excés de zinc, actualment es fan servir bufadors poc eficaços, amb un gran cost d’energia i de zinc que es desaprofita.

Saturnino-Lluis Virto ha dissenyat una tovera o conducte tubular subsònic (funciona per sota de la velocitat del so) que incorpora una cambra generadora de terbolí de nitrogen. Quan el nitrogen arriba a l’obturador de la càmera de la tovera, aquest es transforma en un remolí helicoïdal regulable que envolta el zinc fos al llarg del filferro. D’aquesta manera, la força del nitrogen arrossega el zinc sobrant i s’aconsegueix un filferro de gran finor i qualitat. La tovera ha obtingut la validació experimental a la planta Erlikon, a Kilikis-Tesalònica (Grècia) i està patentada per l’empresa catalana Automat Industrial S.L.

Virto també ha dissenyat, per a l’empresa Automat Industrial S.L, una altra tovera subsònica que escombra l’excés de líquid i projecta sobre el filferro una intensa corrent de gas o aire a velocitat regulable. El raig d’aire o de gas incideix sobre la superfície del filferro i l’escombrada de la capa de líquid sobrant és total. Abans, el líquid sobrant s’eliminava amb mètodes d’evaporació, amb el conseqüent cost energètic. La planta d’acer mexicana DEACERO S.A. (una de les empreses més grans a Mèxic fabricant de filferro galvanitzat des de fa 50 anys) ja treballa amb una bateria de toveres subsòniques fabricades per Automat Industrial S.L i creada per Saturnino-Lluis Virto.

A més de les dues toveres subsòniques, Virto ha dissenyat un sistema equivalent però amb tovera supersònica, és a dir, injectant dolls d’aire o nitrogen al producte que surt de la galvanització a una velocitat més gran que la del so, que pot arribar a 1,2 Mach (la unitat amb la qual es mesura la velocitat del so). Aquesta tovera supersònica és específica per a materials més viscosos i adherents que el filferro.

Així mateix, el professor ha dissenyat un sistema per refredar bruscament, a alta velocitat, el filferro fins uns 400ºC per tal de millorar l’estructura de l’acer. Aquesta nova tècnica de refredament està actualment en procés de validació experimental i serà també objecte de patent en el moment en què es confirmin els càlculs teòrics.

 
Tots aquestes novetats tecnològiques contribueixen a la reducció de l’espessor de la capa de zinc del filferro galvanitzat sense perdre la seva capacitat de protecció, amb gran qualitat d’acabat. Però, sobretot, han contribuït a reduir significativament el consum energètic del procés i aconseguir eliminar una tecnologia contaminant per una altra que no ho és.

Les innovacions tecnològiques que ha creat Virto relacionades amb la fabricació de filferro galvanitzat poden servir per a qualsevol producte que surti d’un procés d’extrusió en forma cilíndrica o axial. (L’extrusió és procés industrial consistent en modelar un material líquid a gran temperatura a través d’un motlle per tal d’aconseguir un producte sòlid d’una determinada forma). 

 
Saturnino Lluis Virto (Hosca, 1931), professor jubilat de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeries Industrial i Aeronàutica de Terrassa (ETSEIAT), és membre de la Reial Acadèmia de les Ciències i Art de Barcelona i compta amb vàries distincions nacionals i internacionals: és membre de la New York Academy of Sciences des de l’any 1982; de l’American Society of Mechanical Engineering des de l’any 1973 (amb la distinció de fellow d’aquesta institució l’any 2000); i de la Air Movement and Control International Association dels Estats Units des de 1997. L’any 1973 va rebre la Medalla de Plata de la UPC. Virto serà inclòs aquest any 2008 a la publicació ‘Who’s Who in the World’

Virto ha publicat set llibres sobre la mecànica de fluids; sis traduccions de llibres de la mateixa temàtica, i ha col-laborat en d’altres sis publicacions editades a diferents països. És també autor de nombrosos articles en revistes científiques nacionals i internacionals i actua com a referee en algunes d’elles.

El professor Virto ha participat en més de 30 projectes de recerca amb importants empreses de diferents sectors, i ha format part de cinc comissions consultores, com ara la del Ministeri d’Indústria sobre microcentrals hidràuliques de l’any 1980.

En l’àmbit de la docència, Virto és catedràtic d’enginyeria mecànica per la UPC, doctor enginyer industrial per la mateixa universitat i doctor en Mecànica per la Universitè Paul Sabatier de Toulouse (França). Va ser director de l’ETSEIT del 1979 al 1985 i vicerector de la UPC del 1972 al 1973. Va dirigir el Departament de Mecànica de Fluids entre els anys 1985 i 1994. Ha dirigit nombroses tesis doctorals i cursos de doctorat i postgrau.