•Notícia

L’estudianta Camila Flor, de l’Escola Tècnica Superior d'Enginyeries Industrial i Aeronàutica de Terrassa (ETSEIAT), en el projecte final de carrera titulat ‘Estudi de la formació de nanofibres de col·lagen via electrospinning’, presenta com fabricar un cartílag sintètic per a ús mèdic, similar a l’humà. La protecció del genoll per a persones amb discapacitat que porten algun tipus de pròtesis pot ser una de les primeres aplicacions. El treball s’emmarca dins d’un macroprojecte coordinat pel laboratori del professor Juan Hinestroza, de la Universitat de Cornell, als Estats Units, i es realitza en col·laboració amb el professor Arun Naik, de l’Institut d’Investigació Tèxtil i Cooperació Industrial de la UPC.

Orientar o controlar nanofibres significa disposar-les d’una forma determinada, en paral·lel, en cercle, creuades. Les fibres que formen el cartílag que protegeix el genoll estan orientades en paral·lel Orientar nanofibres de col·lagen és extremadament complex perquè el col·lagen és un polímer natural molt difícil de controlar. Camila Flor ha descobert el camí amb el mètode d’electrospinning.

Els resultats del treball de Camila Flor són innovadors. Les nanofibres de col·lagen s’aconsegueixen exposant al col·lagen a descàrregues elèctriques. El col·lagen surt, en forma de fil de nanofibra, a través d’una fina agulla i es va dipositant sobre un col·lector elèctric de dos plaques connectat a terra. Entre les dues plaques conductores L’estudiant va col·locar un material no conductor. Les nanofibres, s’alineaven perfectament en línies paral·leles, unes sobre les altres, entre les dues plaques conductores.

Camila Flor és molt prudent a l’hora de donar una explicació raonada del per què les nanofibres s’han comportant de la manera que ho han fet. Segons l’estudiant, una hipòtesis que pot explicar el fenomen té a veure amb la relació que pot haver-hi entre el diàmetre de les nanofibres i la separació de les dues plaques col·lectores sobre les que es dipositen. Flor creu que com més petit és el diàmetre de les nanofibres millor poden ser els resultats, però no deixa d’insistir en que és una hipòtesis de treball que s’ha d’estudiar a fons.

Fins ara, la creació de cartílag sintètic era complexa, però no impossible. El problema era que no es podia imitar a la perfecció a la forma del cartílag humà per la dificultat d’orientar les nanofibres de col•lagen i per això es fabricaven amb substàncies gelatinoses provinents del col·lagen. 

El procés per a la fabricació d’un cartílag sintètic comença pel tractament de cèl•lules mare. Aquestes, tractades de manera adequada, es reprodueixen i es transformen en la forma que vulgui el científic que les manipuli. Per a que això sigui possible, les cèl•lules s’han de trobar en un ambient idoni. El treball de Camila Flor fa possible que les fibres de col•lagen s’adaptin a la disposició dels condrocits (nom de les cèl·lules del cartílag) i creen, en definitiva, l’atmosfera idònia en la que aquests condrocits creixeran fins a formar el cartílag desitjat.

El treball de Camila Flor és el resultat d’un projecte final de carrera, dirigit pel professor Juan Hinestroza, de la Universitat de Cornell, als Estats Units, i amb la col·laboració del professor Arun Naik, de l’Institut d’Investigació Tèxtil i Cooperació Industrial de la UPC al Campus de Terrassa, i s’ha realitzat dins l’especialitat tèxtil de la titulació d’Enginyeria Industrial.

Camila Flor ha dedicat mesos de recerca i estudi al treball, que s’emmarca en un macroprojecte l’objectiu del qual és fabricar un cartílag sintètic per a usos mèdics, com ara la protecció del genoll per a pacients amb pròtesis. El projecte, subvencionat per la fundació Morgan Family Tissue Engineering, el du a terme el laboratori que dirigeix el professor i investigador Juan Hinsetroza a la Universitat de Cornell, als Estats Units, i està coordinat pels doctors Ryan Kurby i Margareth Frey. El següent pas del projecte serà crear l’estructura que l’estudiant de la UPC ha aconseguit en tres dimensions per començar a fabricar el cartílag.