•Notícia

Jordi Torres, que coordina l’equip que fa recerca en cloud computing (CC) a la UPC, en el marc del grup de Computació d’Altes Prestacions liderat pel professor Mateo Valero, viatja a Nova York per assistir a una conferència. Abans d’entrar-hi engega el portàtil. Actualitza el seu estat al Facebook, obre el Gmail per veure si ha rebut un correu important que espera des de fa dies i fins i tot té temps de repassar un full de càlcul que comparteix amb el seu equip de la universitat per organitzar un dels projectes europeus en què participen. Tot sembla igual que sempre, cert; però no ho és. Tot el que fa servir Torres no és al seu ordinador: és en un núvol.

En essència, el cloud computing es pot definir com una forma d’executar aplicacions i desar la informació que processem a Internet. David Carrera, un dels responsables del grup de CC, perfila aquesta aproximació al terme: “Persegueix moure totes les aplicacions de les nostres màquines massivament a l’altra banda.” És a dir, es deixen de banda els sistemes operatius o els discs durs, entre altres components. Tot serà a la xarxa i serà accessible des d’un simple navegador.

Treballar en el núvol suposarà que l’escriptori dels ordinadors desapareixerà, que els ordinadors ja no tindran programes o que, com explica Ricard Gavaldà, professor del Departament de Llenguatges i Sistemes Informàtics de la UPC, Jordi Torres potser no hagi d’endur-se el portàtil mai més quan viatgi a Nova York. “Es podrà llogar un ordinador a la cinquena avinguda, com si fos un cotxe, i, mitjançant aquella màquina, a Internet es trobarà tota la informació amb què es treballa a Barcelona”, diu.

Aquest grup de recerca porta des del primer minut investigant i treballant en aquest camp. Precisament, David Carrera, juntament amb altres investigadors del mateix equip, com ara el professor Eduard Ayguadé, dedica molts esforços a l’elaboració de components d’un producte líder per a la companyia IBM. “La principal finalitat serà barrejar i gestionar les aplicacions de manera intel·ligent: un software que detecti en temps real la resposta d’una màquina per gestionar-ne l’energia, saber quan la demanda cau per optimitzar-la i guanyar valor per a l’empresa”, explica.

D’altra banda, aquest grup també centra la seva activitat de recerca a donar resposta a la pregunta que les principals empreses del sector informàtic es fan actualment: com es poden coordinar els milers de màquines que fan possible el núvol. “Una de les línies de recerca en les quals treballem se centra en què podem fer perquè els programes ens diguin com seran les aplicacions del futur”, explica Carrera. És en aquest punt que torna a intervenir el professor Ricard Gavaldà. La seva màgia fa possible la gestió automàtica i intel·ligent del software i el hardware de milers d’ordinadors. “Aplicant la intel·ligència artificial al cloud es vol trobar la manera com les mateixes màquines es gestionin soles”, explica. És el que es coneix com a autonomic computing, que és una de les línies de col·laboració entre aquests dos grups de recerca.

Jordi Guitart, un dels altres responsables del grup de cloud computing, juntament amb investigadors del Barcelona Supercomputing Center (BSC-CNS), participa en diversos projectes d’àmbit europeu, com ara el Grid, liderat per Rosa M. Badia. En el projecte SORMA, per exemple, es creen algorismes econòmics per poder “donar les eines necessàries a clients i proveïdors en el mercat de recursos de la xarxa, perquè, d’una banda, la decisió dels primers sigui tan eficient com sigui possible i, de l’altra, perquè els segons en puguin treure el màxim benefici amb els mínims recursos”, explica Guitart. “Avui en dia, la recerca se centra en la intel·ligència, en objectius d’estalvi energètic, en la qualitat dels serveis”, puntualitza Guitart.

Virtualització, utility computing o software as a service (SaaS) són conceptes clau per entendre el potencial actual del cloud. Amb el primer escenari el que es fa és crear màquines virtuals dins de màquines físiques. Això permet multiplicar-ne l’eficiència. Amazon EC2 és una de les companyies capdavanteres en aquest camp. “És com portar tres passatgers dins d’un taxi però que no saben que són l’un al costat de l’altre: el benefici es triplica i, a més a més, l’energia usada és la d’un sol viatge”, diu Carrera.

L’utility computing es defineix com el subministrament de recursos computacionals, com pot ser el processament i l’emmagatzematge, un servei similar a les utilitats públiques tradicionals (l’electricitat, l’aigua, el gas natural). Aquest sistema té l’avantatge que l’adquisició de maquinària té un cost nul o molt baix; en canvi, els recursos computacionals són essencialment llogats.

Relacionat amb això, hi ha el SaaS: “És la tendència a vendre el software com un servei. No és com ara, per exemple, que me’l descarrego de Microsoft, en pago la llicència i en sóc el propietari: es fa servir com un servei”, explica Carrera.

“El fenomen del cloud computing va més enllà del simple fet tecnològic i és en si mateix un estímul per a la innovació de les empreses, que combina els beneficis de l’externalització i del pay-per-use”, explica Jordi Torres. A més a més, també suposa un gran impacte social i laboral, i encara s’ha de veure com ens afectarà a Catalunya. Tot i que ja hi ha empreses catalanes que treballen en aquest àmbit, com ara eyeOS o Abiquo, és evident que la nova realitat obligarà moltes empreses TIC a revisar les estratègies de negoci. “La industrialització de les TIC és imparable i moltes companyies eliminaran el centres de processament de dades que tenen al soterrani i produiran les TIC en megacentres de processament molt lluny de casa, que competiran entre ells quant a preu de l’energia, perquè el hardware cada cop és més barat”, afirma Torres.

Tot això és el que investiguen a la UPC una quinzena de persones dins l’àrea cloud, en estreta col·laboració amb el BSC-CNS.

Ara, el grup és a punt de posar a disposició del món científic un nou entorn cloud, l’Emotive Cloud-Barcelona, amb aplicacions adreçades especialment a fer recerca.