•Notícia
“És fonamental que l’estudiantat tingui un esperit competitiu”
Vivim en un món cada cop més globalitzat i on les fronteres tendeixen a desdibuixar-se. En aquest context, observar l’experiència educativa d’altres països és un exercici que pot ser força beneficiós per a molts centres docents i, per consegüent, per als alumnes que hi estudien. Akihisa Inoue, rector de la Universitat de Tohoku, al Japó, posa sobre la taula alguns dels aspectes fonamentals del sistema universitari mundial.
01/10/2009
Akihisa Inoue
Akihisa Inoue va néixer l’any 1947 a Hyogo, al Japó. Fa més de 30 anys que es dedica exclusivament a la ciència. És doctor en Enginyeria Metal·lúrgica per la Universitat de Tohoku, centre que ara dirigeix. També és al capdavant de l’Institut de Recerca de Materials.
Des de la dècada de 1980 fa recerca sobre els aliatges metàl·lics amorfs, àrea d’especialització en la qual és una eminència.. Un altre dels seus punts forts en l’àmbit de la recerca és el de les propietats físiques dels metalls i els materials fora de l’equilibri.
Akihisa Inoue va néixer l’any 1947 a Hyogo, al Japó. Fa més de 30 anys que es dedica exclusivament a la ciència. És doctor en Enginyeria Metal·lúrgica per la Universitat de Tohoku, centre que ara dirigeix. També és al capdavant de l’Institut de Recerca de Materials.
Des de la dècada de 1980 fa recerca sobre els aliatges metàl·lics amorfs, àrea d’especialització en la qual és una eminència.. Un altre dels seus punts forts en l’àmbit de la recerca és el de les propietats físiques dels metalls i els materials fora de l’equilibri.
Akihisa Inoue és el rector de la Universitat de Tohoku, al Japó. Aquesta universitat és un dels 120 centres universitaris més prestigiosos del món i un dels 100 millors de l’àmbit tecnològic. Inoue va viatjar a Catalunya el passat mes de juny per participar en un congrés científic que es va dur a terme a l’Escola Politècnica Superior de Castelldefels.
Quin paper tenen les universitats japoneses en el procés innovador de la indústria japonesa?
Crec que el més important per a la indústria japonesa és, d’una banda, poder oferir als investigadors joves una educació adequada per aconseguir més èxits en el futur. De l’altra, hi ha les experiències de col·laboració entre la indústria i la universitat, en què ambdues en surten beneficiades.
Com impulsa la seva universitat l’esperit emprenedor de l’estudiantat?
Aquest és un dels aspectes més importants de la cultura universitària al Japó. Tenim programes especials per a l’estudiantat que tenen com a objectiu facilitar l’assoliment de les seves fites. No és una tasca gens fàcil trobar alumnes amb talent. Primer hem de buscar els estudiants i estudiantes i després conèixer-los d’un a un per determinar si tenen aquest esperit emprenedor que estem buscant.
És difícil prendre la decisió final sobre qui pot i qui no pot fer una cosa determinada. Fa sis anys que utilitzem el mateix sistema i ens funciona.
Quines creu que són les claus per detectar i promoure el talent entre l’estudiantat?
Per trobar els estudiants més bons cal fixar-se en aquells alumnes que se centren en els reptes més grans, els que són més creatius. És fonamental que els estudiants tinguin un esperit competitiu.
Hi ha diferències en com s’educa al Japó i com es fa a Europa?
No conec amb detall el sistema educatiu europeu. El que sí que puc posar com a exemple són algunes diferències entre el Japó i els Estats Units en relació amb l’educació. Al Japó els estudiants són més joves i surten preparats més aviat de la universitat que a Amèrica, per exemple. Ara bé, no podria determinar
quin sistema és més dur de tots dos.
És difícil accedir a la universitat al Japó?
És molt difícil. A la universitat hi ha un nombre molt limitat de places. El govern es gasta molts milions de iens l’any en l’educació universitària.
Tenir una titulació universitària és un símbol de prestigi al Japó?
Sí, així és. Hi ha un nombre molt limitat d’universitats nacionals al Japó. Per als estudiants és un honor poder anar-hi. La universitat més prestigiosa és la de Tòquio. La que jo represento, Tohoku, es troba en els primers llocs del rànquing d’universitats del Pacífic.
Moltes persones accedeixen cada any a les universitats espanyoles. Passa el mateix al Japó?
Crec que és més difícil al Japó. S’ha de fer un examen per poder accedir-hi, com a Espanya, però allà és molt difícil, es requereixen notes molt altes. No tothom pot accedir-hi. Com a Espanya, les carreres tenen assignada una nota depenent del centre i de la demanda.
L’Espai Europeu d’Educació Superior és un nou model de formació una de les bases del qual és la mobilitat internacional. Què n’opina?
Al Japó passa una cosa semblant. La mobilitat és una qüestió fonamental en l’educació superior. L’estudiantat ha de poder estudiar —i se l’ha d’animar a fer-ho a diferents parts del món, sempre que això estigui relacionat amb els seus interessos. Nosaltres, al Japó, donem suport a l’estudiantat que vol anar a l’estranger a estudiar. Tenim diversos acords amb altres països i centres del món per poder-ho fer. La formació universitària actual ha de tenir, indubtablement, un vessant internacional. És el futur.
Aquest espai europeu ha d’incrementar també les relacions amb l’Àsia i especialment amb el Japó?
Això és el que s’espera des del Japó. Volem fomentar les relacions internacionals amb altres països i centres d’arreu del món. El govern, des de fa un temps, atorga ajuts per donar suport a aquests programes.
Per a un europeu, es difícil anar a Japó?
El govern japonès té programes específics per promoure que l’estudiantat europeu s’incorpori a les universitats japoneses, però ens trobem amb el problema que no hi ha gaires estudiants interessats a anar a estudiar al Japó, costa molt trobar-ne.
Segueix-nos a Twitter
