•Notícia
50è aniversari de l’edifici de l’Escola Politècnica Superior de Vilanova i la Geltrú
Aquest curs es compleixen 50 anys des que l’edifici que alberga l'Escola Politècnica Superior de Vilanova i la Geltrú (EPSEVG), de la UPC comencés l’activitat com a centre docent.
L'inici de les classes va ser el curs acadèmic 1959-1960, després d’una història no exempta d’avatars, que es va iniciar amb el trasllat gradual de la seu inicial de l’Escola, a les dependències de l’edifici de la Plaça de Vila, a la seu actual, a l’Avinguda Víctor Balaguer, obra de l’arquitecte Julio Chinchilla
Per celebrar-ho, l’EPSEVG ha organitzat una jornada commemorativa d’activitats el proper dissabte, 9 de maig, que s’iniciarà a les 10 del matí i acabarà després del Dinar del 50è aniversari, que tindrà lloc al vestíbul de l’Escola i que està obert a tot el professorat, estudiantat, a les diferents generacions d’ex-alumnes d’arreu de l’Estat i al personal d’administració i serveis, en actiu i jubilat.
La jornada començarà amb les portes obertes de l’Escola, on es podrà veure una exposició fotogràfica dedicada al 50è aniversari de l’edifici amb imatges capturades i cedides per membres de l’Escola, que donen testimoni de la seva història i que es podran veure fins a final de més al vestíbul. La Biblioteca (Rambla Exposició, 37), el Centre Tecnològic de Vilanova i la Geltrú (edifici VG5, Rambla de l’Exposició, s/n), i l’edifici Neàpolis, l’Espai de la Tecnologia i les Idees, (Rambla de l’Exposició, 67-69), també obriran les seves portes.
A les 12.30 hores els antics alumnes Sebastià Serra (promoció 1953-1954), Miquel Altadill (1958-1959), Ramón Enfedaque (1973-1974) i Marta Recolons (2002-2003) i l’estudiant Fèlix Hill impartiran la conferència “De l’Escola Industrial a la UPC de Vilanova", en un acte presidit pel director de l’EPSEVG, Enric Trullols i Farreny.
A les 14 hores tindrà lloc el Dinar del 50è aniversari, presidit pel rector de la UPC, Antoni Giró, i l’alcalde de Vilanova i la Geltrú, Joan Ignasi Elena, que faran els seus parlaments a les 16 hores. La celebració clourà amb un concert del grup Re-Trio.
La història d’aquests emblemàtic edifici és molt particular, ja que reflecteix els esdeveniments que va viure el país durant el segle passat. Comença amb la signatura, el 23 de juliol de 1914, d’una escriptura de permuta entre l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú i la companyia del ferrocarril Madrid, Zaragoza i Alicante (MZA), segons la qual l’Ajuntament cedia una franja del terreny a l’alçada del Parc Samà i el carrer de Marianao per possibilitar la construcció de la doble via del ferrocarril, mentre que la companyia cedia a l’Ajuntament els terrenys de la plaça de l’Estació, on s’ubicaria l’Escola actual.
Però no va ser fins el 7 d’agost de 1930 quan el Ple municipal va prendre l’acord definitiu impulsar el que havia estat aturat des de 1915. El 17 de setembre el funcionari del Ministeri de Treball Víctor Hernández va acordar una subvenció de 150.000 pessetes per l’inici de les obres de la nova seu de l’Escola, que es van encarregar al constructor Anton Nicolau, d’acord amb el projecte de l’arquitecte municipal J. M. Miró i Guibernau, i van començar les obres el 20 d’octubre de 1930. Amb el pressupost acordat, es van construir les naus destinades als tallers tèxtil, mecànic i de fusteria.
Les obres es van aturar després de la proclamació de la II República, el 14 d’abril de 1931 i durant la Guerra Civil (1936-1939). Quan la Guerra va esclatar, també es van aturar les classes, les quals no es van reprendre fins l’any 1945.
L’any 1952 l’Escola encarrega a l’arquitecte Julio Chinchilla el projecte integral d’un nou edifici que agrupés aules, tallers i serveis. L’encarregat de presentar el projecte al Ministeri fou Joan Majó Torrent, posterior director de l’Escola. Però no va ser fins el 10 de març de 1958, desprès de multituds de viatges a Madrid, que es va emetre una notificació signada pel sotsecretari del Ministeri on s’informava que la construcció de la nova Escola havia entrat en subhasta per un valor pressupostat de 8.834.209 pessetes. L’obra es va adjudicar a l’empresa Pérez Pla Torres Hermanos, per un pressupost definitiu de 7.937.536 pessetes. La construcció constaria de sòtan, planta baixa i tres pisos i acolliria l’Escola de Pèrits i l’Escola de Maestria.
Les obres van començar l’abril i el trasllat va realitzar-se paulatinament a partir del curs acadèmic 1959-1960, quan era director de l’Escola Joan Majó Torrent. La inauguració oficial de la nova seu es va emmarcar dins dels actes de celebració del VIIIè Curs Politècnic, que van tenir lloc entre l’1 i el 15 de setembre de 1960.
L’edifici de l’EPSEVG ha viscut nombroses remodelacions al llarg de la seva història, i l’Escola ha anat ampliant les seves dependències. El 1995 es va inaugurar el nou aulari de 2.000 m2, situat a la zona de la Bòbila. L’any 2000 es van inaugurar el Centre Tecnològic de Vilanova i la Geltrú, al costat de l’aulari, la nova Biblioteca i la Residencia d’Estudiants “Vila Nova”, ubicades als antics Tallers Tomàs, davant mateix de la seu principal.
El nom oficial de l’Escola va ser Escola Tècnica de Pèrits Industrials del 1958 al 1967. Amb el canvi de nom de la titulació, els perits van passar a dir-se Enginyers Tècnics i l’Escola va modificar el seu nom pel d’Escola d'Enginyeria Tècnica Industrial (1967-1972). L’any 1972 es va integrar en la aleshores Universitat Politècnica de Barcelona (UPB) i el seu nom va ampliar-se amb el d’Escola Universitària d'Enginyeria Tècnica Industrial (1972-1983).
Quan l’any 1983 la UPB es va transformar en la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), l’Escola va modificar de nou el nom pel d’Escola Universitària Politècnica de Vilanova i la Geltrú (EUPVG), que es va mantenir fins al 2003.
A partir del curs 2003-2004, com l’Escola ofereix també estudis de segon cicle, concretament d’Enginyeria en Automàtica i Electrònica Industrial, s’inicien els tràmits per el canvi de nom que es manté fins ara: Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Vilanova i la Geltrú (EPSEVG).
Segueix-nos a Twitter
