•Notícia

Continguts Relacionats

El primer laboratori submarí de l’Estat Espanyol, l’Observatori Submarí Extensible (OBSEA), instal·lat a tres milles de la costa de Vilanova i la Geltrú, a 20 metres de profunditat, transmet a temps real als laboratoris de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i del Consell Superior de Investigacions Científiques (CSIC) sèries de dades recollides en el sòl marí, la qual cosa permet estudiar el fons del Mediterrani a través d’Internet. Aquesta plataforma submarina pionera, instal·lada pel vaixell oceanogràfic Sarmiento de Gamboa del CSIC al mes de maig, ha superat amb èxit els dos primers mesos de prova.

La plataforma permetrà estudiar des de tènues variacions en la temperatura i/o salinitat per a comprovar la qualitat de l’aigua, a senyals acústiques procedents de fonts naturals o antropogèniques per a avaluar la contaminació acústica, així com la contaminació per residus o el trànsit marítim. L’observatori registrarà processos del món submarí de forma permanent, donat que els quatre quilòmetres i mig de cable de fibra òptica a què està connectat elimina la dependència de les bateries de vida limitada. El projecte s’integrarà en la Xarxa Europea d’Observatoris Marins ESONET.

 

La instal·lació científica està formada per dos cilindres. Un d’ells integra l’electrònica i l’altre, la unió amb els cables d’alimentació del sistema. El primer cilindre incorpora,a més, les connexions a tres sensors: una càmera IP, que enregistra imatges del fons marí, és manejable des de l’estació terrestre per a controlar el seu moviment o enfocar, i resulta accessible a través d’Internet; un hidròfon, que registra variacions acústiques en el medi marí; i un dispositiu CTD (Conductivity, Temperature, Depth), que mesura la salinitat, la temperatura i la profunditat.
 

L’OBSEA està connectat amb una unitat de gestió, situada al Centre Tecnològic de Vilanova i la Geltrú (CTVG), mitjançant un cablejat de fibra òptica i d’alimentació que recorre els torrents de la Pastera i la riera de la ciutat. D’altra banda, la unitat d’alimentació està a l’Escola des de la qual parteix el cablejat — instal·lat el 2008 i amb una longitud d’1,5 km—, i que va pel Torrent de la Pastera fins el Pont del Far. En aquest punt s’ha instal·lat, sota terra, una càmera d'ancoratge per la connexió dels cables de terra amb els submarins, que surten des de la platja del Far per endinsar-se al mar fins a 3 milles.
 

Aquest cable de fibra òptica proporciona l’energia i la transmissió d’informació (dades i imatges enregistrades en els equips instal·lats) de manera contínua. Tot el sistema està duplicat (la fibra òptica, l’alimentació i l’electrònica), per a poder ser substituït en cas d’avaria. L’observatori disposa, a més, d’un sistema de controls i alarmes, per a prevenir possibles problemes tècnics en el funcionament de la infraestructura.

En un futur es pretén traslladar aquest laboratori a més profunditat, incloure més nodes i obrir l’accés a la plataforma a una àmplia comunitat científica i industrial per a realitzar observacions a partir de llargues sèries temporals, a més de proporcionar un camp de proves per a el desenvolupament de nous sensors marins. Aquesta unitat d’alta tecnologia facilitarà la investigació a altres grups de la resta del món, la qual cosa pot impulsar la ciutat com a centre de recerca en l’àmbit oceanogràfic a la Mediterrània.

Els investigadors Antoni Mànuel, de la UPC, i Juanjo Dañobeitia, director de la Unitat de Tecnologia Marina (UTM) del CSIC, que dirigeixen els dos grups d’investigació que han desenvolupat el projecte, consideren que amb aquest primer pas s’ofereixen multitud d’oportunitats, tant per a la investigació marina com per a la indústria espanyola.

Els àmbits d’estudi de l’OBSEA depenen dels sensors connectats i la localització de la plataforma en el mar: només seria necessària la instal·lació dels sensors adequats per a cada tipus d’estudi. Per aquest motiu, la instal·lació ofereix un ampli ventall de possibilitats i es podria utilitzar en la identificació de riscos geològics, com ara la detecció de terratrèmols i tsunamis, el monitoratge de falles sísmiques actives, erupcions volcàniques i desplaçaments submarins, l’estudi de la circulació oceànica, la variació del nivell del mar i dels fenòmens meteorològics.
L’observatori pot aportar dades rellevants per a l’estudi del canvi climàtic, les interaccions físiques, químiques i biològiques que afecten als organismes i ecosistemes marins, els efectes ambientals provocats pels mitjans de transport marítim i el trànsit dels vaixells al port i la seguretat en el transport de mercaderies, etc.

Aquesta plataforma ha estat dissenyada i construïda pel Centre de Desenvolupament de Sistemes d’Adquisició Remota i Tractament de la Informació (SARTI) de l’Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Vilanova i la Geltrú (EPSEVG), de la UPC i la Unitat de Tecnologia Marina del CSIC, amb la participació de les empreses Dycec (telecomunicacions), Stecma (estructures mecàniques) i Tyco (cables submarins). El Ministeri de Ciència i Innovació ha finançat el projecte i el Ministeri de Foment ha facilitat les gestions administratives de la infraestructura. L’empresa PRYSMIAN ha proporcionat el cable d’alimentació que va de l’estació terrestre fins la platja i Telefònica ha cedit el cable submarí.