•Notícia
Compartir
El Consell Social de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) convoca anualment el Premi UPC de Ciència-Ficció
'Bis', del xilè Roberto Sanhueza, guanya el Premi UPC de Ciència-Ficció 2009
La novel·la 'Femtopetas', del francès Claude Eckenschwiller, rep la menció especial, mentre que la menció UPC ha estat atorgada a 'Oper', de Jesús Otero Yugat.
23/10/2009
La 19a convocatòria internacional del Premi UPC de Ciència-Ficció, que enguany ha rebut un total de 80 obres, ja té guanyadors:
Primer premi:
Bis, de Roberto Sanhueza Hormazabal (Santiago, Xile).
Un espectacular thriller futurista: a Santiago de Xile, Edmundo Montero, el millor detectiu de la policia, mor a causa d’una epidèmia de retrovirus. La seva identitat, que ha estat emmagatzemada en un xip, és inserida dins del cervell d’Amanda Mercado. Per arribar a obtenir un nou cos, haurà d’ajudar en la investigació de la mort ―tal vegada un suïcidi― d’Alberto Lastarria, fill d’un poderós empresari biotecnològic. Una novel·la d’acció trepidant, escrita amb un llenguatge suggeridor i molt encertat, amb personatges versemblants i amb canvis del punt de vista en cada capítol. L'autor és xilè, treballa com a odontòleg a Xile i ha publicat relats en anglès i en castellà. La seva novel•la curta més recent, El año del gato, va ser finalista del premi xilè Tau Zero.
Menció especial:
Femtopetas, de Claude Eckenschwiller (Alsàcia, França).
Si Voltaire va escriure Micromégas (de Micro = 10-6 i Mega = 10+6), l’escriptor francès Claude Eckenschwiller, Claude Ecken, nascut a Alsàcia el 1954 i que ha publicat diverses novel·les de ciència-ficció a França, actualitza avui l'obra de Voltaire amb Femtopetas (de Femto = 10-15 i Peta = 10+15). Una altra escala... Avui dia, la reflexió sobre el nostre món i la nostra forma de viure prové també d’una entitat extraterrestre, amb la qual s’ha establert contacte per un efecte imprevist dels nous experiments sobre física de partícules al CERN de Ginebra. Una oportunitat excepcional per obtenir, potser, respostes sobre preguntes fonamentals de l’existència humana. Una novel·la força original per les comparacions entre esdeveniments científics de la moderna física de partícules i les emocions i els trets personals dels personatges centrals.
Menció UPC:
Oper, de Jesús Otero Yugat, estudiant de doctorat d’Enginyeria Mecànica (Espanya).
Diverses històries que es barregen i s’omplen mútuament de sentit. El 2052 bona part de la població té algun implant cibernètic i un dispositiu neural. La megacorporació que els ven, Ikari, domina el mercat i controla la política, les màfies i la societat. Un superheroi, Schrödinger, investiga l’assassinat d’un alt càrrec de la corporació. El 1297 els escocesos lluiten contra els ocupants anglesos. Enmig de la batalla, el Duque, un dirigent escocès, desapareix i rep un regal enverinat: la immortalitat vampírica. Sigui com sigui, els implants neurals desenvolupats per Ikari i inserits a baix cost en el cervell de la població contenen un bacil a causa del qual el vampirisme es propaga sense oposició. Una sorprenent barreja de nanotecnologia, biomecànica, telecomunicacions, cibernètica, vampirisme i superherois en un thriller tecnològic de lectura fàcil i entretinguda.
El jurat del premi, format per Lluís Anglada, Miquel Barceló, Jordi José, Josep Casanovas i Manuel Moreno, també ha volgut destacar, per ordre d’apreciació, les obres següents: El primer día de la eternidad, de Pedro Domingo Mutiñó (Espanya); The possession of Pavaavo Deshin, de Kristine Kathryn Rusch (EUA); Farwalker, d’Erin M. Hartshorn (EUA), i Diplomatic Exchange, de Leonard W. Compton (EUA).
El 1r premi, de 6.000 euros, ha estat atorgat a l’obra Bis, del xilè Roberto Sanhueza (a la fotografia, el tercer de dreta a esquerra); la menció especial, de 1.500 euros, s’ha concedit a l’obra Femtopetas, del francès Claude Eckenschwiller, i la menció UPC, de 1.500 euros, ha estat per a Oper, del barceloní Jesús Otero Yugat.
En l’acte de lliurament del Premi UPC de Ciència-Ficció 2009 hi ha participat l’escriptor nord-americà Neal Stephenson, considerat un autor de culte en aquest gènere, i el seu traductor al castellà, Pedro Jorge Romero, que han debatut entorn d’“Els múltiples mons de Neal Stephenson”, és a dir, sobre els mons que apareixen en l’obra de Stephenson i que, molt sovint, estan relacionats amb els ordinadors i les tecnologies avançades.
L’acte ha estat presidit pel vicerector de Política Universitària de la UPC, Josep Casanovas, i pel president de la Comissió Acadèmica del Consell Social de la UPC, Àngel Llobet.
En l’acte de lliurament del Premi UPC de Ciència-Ficció 2009 hi ha participat l’escriptor nord-americà Neal Stephenson, considerat un autor de culte en aquest gènere, i el seu traductor al castellà, Pedro Jorge Romero, que han debatut entorn d’“Els múltiples mons de Neal Stephenson”, és a dir, sobre els mons que apareixen en l’obra de Stephenson i que, molt sovint, estan relacionats amb els ordinadors i les tecnologies avançades.
L’acte ha estat presidit pel vicerector de Política Universitària de la UPC, Josep Casanovas, i pel president de la Comissió Acadèmica del Consell Social de la UPC, Àngel Llobet.
Novel·les guanyadores del Premi UPC de Ciència-Ficció 2009
Primer premi:
Bis, de Roberto Sanhueza Hormazabal (Santiago, Xile).
Un espectacular thriller futurista: a Santiago de Xile, Edmundo Montero, el millor detectiu de la policia, mor a causa d’una epidèmia de retrovirus. La seva identitat, que ha estat emmagatzemada en un xip, és inserida dins del cervell d’Amanda Mercado. Per arribar a obtenir un nou cos, haurà d’ajudar en la investigació de la mort ―tal vegada un suïcidi― d’Alberto Lastarria, fill d’un poderós empresari biotecnològic. Una novel·la d’acció trepidant, escrita amb un llenguatge suggeridor i molt encertat, amb personatges versemblants i amb canvis del punt de vista en cada capítol. L'autor és xilè, treballa com a odontòleg a Xile i ha publicat relats en anglès i en castellà. La seva novel•la curta més recent, El año del gato, va ser finalista del premi xilè Tau Zero.
Menció especial:
Femtopetas, de Claude Eckenschwiller (Alsàcia, França).
Si Voltaire va escriure Micromégas (de Micro = 10-6 i Mega = 10+6), l’escriptor francès Claude Eckenschwiller, Claude Ecken, nascut a Alsàcia el 1954 i que ha publicat diverses novel·les de ciència-ficció a França, actualitza avui l'obra de Voltaire amb Femtopetas (de Femto = 10-15 i Peta = 10+15). Una altra escala... Avui dia, la reflexió sobre el nostre món i la nostra forma de viure prové també d’una entitat extraterrestre, amb la qual s’ha establert contacte per un efecte imprevist dels nous experiments sobre física de partícules al CERN de Ginebra. Una oportunitat excepcional per obtenir, potser, respostes sobre preguntes fonamentals de l’existència humana. Una novel·la força original per les comparacions entre esdeveniments científics de la moderna física de partícules i les emocions i els trets personals dels personatges centrals.
Menció UPC:
Oper, de Jesús Otero Yugat, estudiant de doctorat d’Enginyeria Mecànica (Espanya).
Diverses històries que es barregen i s’omplen mútuament de sentit. El 2052 bona part de la població té algun implant cibernètic i un dispositiu neural. La megacorporació que els ven, Ikari, domina el mercat i controla la política, les màfies i la societat. Un superheroi, Schrödinger, investiga l’assassinat d’un alt càrrec de la corporació. El 1297 els escocesos lluiten contra els ocupants anglesos. Enmig de la batalla, el Duque, un dirigent escocès, desapareix i rep un regal enverinat: la immortalitat vampírica. Sigui com sigui, els implants neurals desenvolupats per Ikari i inserits a baix cost en el cervell de la població contenen un bacil a causa del qual el vampirisme es propaga sense oposició. Una sorprenent barreja de nanotecnologia, biomecànica, telecomunicacions, cibernètica, vampirisme i superherois en un thriller tecnològic de lectura fàcil i entretinguda.
El jurat del premi, format per Lluís Anglada, Miquel Barceló, Jordi José, Josep Casanovas i Manuel Moreno, també ha volgut destacar, per ordre d’apreciació, les obres següents: El primer día de la eternidad, de Pedro Domingo Mutiñó (Espanya); The possession of Pavaavo Deshin, de Kristine Kathryn Rusch (EUA); Farwalker, d’Erin M. Hartshorn (EUA), i Diplomatic Exchange, de Leonard W. Compton (EUA).
Un premi internacional
La 19a convocatòria internacional del Premi UPC de Ciència-Ficció ha rebut un total de 80 obres, més d’un 30 % procedents d’altres països: EUA (8), Cuba (4), Argentina (3), Bèlgica (3), França (3), Costa Rica (2), Uruguai (1), Xile (1) i Regne Unit (1). En aquesta convocatòria, les llengües en què estaven escrites les diferents obres han estat majoritàriament el castellà (57 obres - 71,25 %), l’anglès (10 obres - 12,50 %), el francès (7 obres - 8,75 %) i el català (6 obres - 7,50 %).
Tres obres, dues en castellà i una en català, han estat presentades per membres de la Universitat.
La Universitat Politècnica de Catalunya convoca anualment el Premi UPC de Ciència-Ficció a través del Consell Social, l’òrgan que vehicula la participació de la societat a la UPC i que té la funció d’assumir, integrar i relacionar l’activitat de la Universitat amb el sector públic, la societat civil i el teixit productiu.
Tres obres, dues en castellà i una en català, han estat presentades per membres de la Universitat.
La Universitat Politècnica de Catalunya convoca anualment el Premi UPC de Ciència-Ficció a través del Consell Social, l’òrgan que vehicula la participació de la societat a la UPC i que té la funció d’assumir, integrar i relacionar l’activitat de la Universitat amb el sector públic, la societat civil i el teixit productiu.
Segueix-nos a Twitter
