•Notícia
El sistema permet la pràctica de l’esgrima a qualsevol lloc, sense instal·lacions prèvies
Dos estudiants de l’EUETIT de la UPC patenten un innovador sistema per practicar esgrima sense cables
El sistema detecta i verifica a l’instant els ‘tocats’ en les diferents categories d’esgrima, sense necessitat de les incòmodes i costoses instal·lacions amb cables habituals fins ara en aquest esport.
Lluís M. Campos (Enginyer Tècnic en Telecomunicacions de l’especialitat en So i Imatge) i Raúl Juan (Enginyer Tècnic Industrial, de l’especialitat en Electricitat) són dos recent titulats per l’E.U d’Enginyeria Tècnica Industrial de Terrassa (EUETIT) que acaben de patentar un innovador sistema per practicar l’esgrima. Tots dos practiquen la modalitat d’espasa al Club d’Esgrima Ciutat de Terrassa i, en el moment d’elaborar el seu projecte final de carrera, van pensar com la tecnologia podia ajudar a estendre la pràctica d’aquest esport minoritari, entre altres raons, com a conseqüència de la complexitat de la instal·lació que requereix. L’esgrima exigeix per tal d’obtenir les valoracions i un guanyador en el combat d’un sistema de cablejat connectat al corrent elèctric i a la part del darrera dels vestits dels tiradors (practicants d’esgrima) i que, per dins del vestit, arriba fins a la mà del tirador per mantenir contacte amb el puny del sabre, del floret o de l’espasa.
El projecte, que ha rebut la qualificació de matrícula d’honor per part dels seus avaluadors, consta d’un sistema que funciona amb tres dispositius. Dos actuen alhora com a detectors de tocats i com a transmissors de ràdio, s’alimenten amb piles estàndard i els porten els dos tiradors al darrera del vestit, de la mateixa manera que es porten les petaques de micròfons, o com un petit telèfon mòbil. El tercer dispositiu actua com a consola central de marcatge, normalment ubicada en una taula al lateral de la pista, i incorpora un receptor de ràdio capaç de rebre els missatges enviats pels dispositius dels tiradors.
Quan un dels tiradors toca el contrari, els detectors es comuniquen amb la consola central, la qual avisa amb senyals lumínics i acústics. La idea, que pot semblar senzilla, comporta una alta complexitat tecnològica perquè el sistema ha d’esbrinar si el tocat s’ha produït en una zona del cos no vàlida —és a dir, no puntuable— o en una zona vàlida —puntuable—. “El gran problema que hem tingut per desenvolupar el projecte —expliquen els joves enginyers— ha estat el disseny de sensors capaços de distingir les diferents zones de tocats”.
Els joves titulats han desenvolupat igualment un protocol de comunicació entre la consola i els dispositius que garanteix la fiabilitat del sistema, així com una màxima simplicitat d’ús compatible amb, fins i tot, amb el tradicional sistema de cables en funció dels interessos de l’usuari.
El sistema s’ha desenvolupat també a prova d’interferències, ja que és habitual que en les competicions es realitzin combats simultanis en vàries pistes alhora.
Reflexionant sobre les raons que van portar fins a la realització del projecte, els joves enginyers expliquen que “ens semblava rudimentari que al segle XXI encara tirem esgrima amb el sistema de cables. A més, va en contra dels orígens d’aquest esport, que requeria plena llibertat de moviments per demostrar destresa davant de l’oponent”. Per això, van proposar un projecte final de carrera poc convencional als seus professors Francesc Xavier Moncunill, del Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions i a Xavier Gago, del Departament d’Enginyeria Electrònic.
Lluís Campos i Raul Juan estan especialment satisfets de la seva feina ja que el desenvolupament de la seva idea pot fer l’esgrima més assequible i popular, ja que es podrà practicar a qualsevol escola gimnàs o poliesportiu sense la necessitat de gran inversions per condicionar les instal·lacions. Per això, el club d’Esgrima Ciutat de Terrassa ha organitzat per al proper dia 23 d’abril un torneig en què s’utilitzarà el nou sistema ideat al Campus de la UPC a Terrassa. Els joves enginyers han patentat els sistema i calculen que en el mercat podria tenir un cost aproximat d’uns 400€, però encara estan fent estudis de mercat per esbrinar quina pot ser la millor manera de comercialitzar-lo.
Segueix-nos a Twitter
