•Notícia
Compartir
Estadística:una aproximació a la realitat
La informació és una eina fonamental per entendre el món. Tractar les dades relacionades amb fets o fenòmens permet conèixer més bé la realitat. Això és precisament el que fa l’estadística, les aplicacions i els usos de la qual, com a eina i com a ciència en si mateixa, són cada vegada més nombrosos.
23/09/2009
L’estadística està present, invisible, en molts aspectes de la vida. Serveix per valorar numèricament un concepte determinat, però també proporciona eines que permeten fer anàlisis objectives de la informació recollida.
Com a ciència empírica que estudia fets o fenòmens reals, representa un ajut molt útil en molts camps: per exemple, per a les empreses que volen millorar la qualitat d’un procés industrial. Segons assenyala Xavier Tort-Martorell, director del Departament d’Estadística i Investigació Operativa (DEIO) de la UPC: “La qualitat i l’eficiència dels processos industrials sempre es poden millorar partint d’entendre què està passant, i la millor manera de fer-ho és recollint i analitzant dades”. I continua: “Estem col·laborant amb Industria de Turbo Propulsores (ITP), que fabrica part del motor que propulsa l’avió Airbus 380. Què fem amb ells? Contribuir a fer els seus processos més ràpids, que cometin menys errors i que hi hagi menys defectes, i que siguin menys costosos”.
Es tracta, tal com afirma Tort-Martorell, d’analitzar processos altament complexos: “Tractem les nombroses variables que intervenen en el procés de construcció d’una peça per concloure quina és la millor manera de produir-la. Es tracta d’extreure el màxim d’informació possible amb el mínim nombre de proves”.
De fet, l’excel·lència en el tractament de la informació s’ha convertit en un aspecte cabdal per la competitivitat de les empreses. Però els avantatges de disposar d’un professional de l’estadística en l’equip tenen repercussió en tots els sectors socioeconòmics.
aquest tipus de recerca es demostra que, per exemple, el preu de l’energia a Espanya depèn molt de l’evolució de l’eurodòlar i dels preus del petroli, i que, quan hi ha una pujada sobtada de preus, aquesta no va necessàriament lligada a un augment del consum energètic.
Pilar Muñoz també treballa en l’àmbit de la bioestadística, disciplina que molts experts consideren clau en l’epidemiologia, en la comprensió de malalties cròniques
o en el desenvolupament de nous fàrmacs. La investigadora, que col·labora amb el Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa d’Epidemiologia i Salut Pública (CIBERESP), explica la seva feina: “Tinc poca incidència en el malalt, és a dir, el meu enfocament té més a veure amb la gestió. Per exemple, puc afirmar que la vacunació de la meningitis és eficient perquè hem demostrat que tenim una reducció significativa de tants casos i que, per tant, aquesta ha estat una bona política. Altres persones decidiran que cal, doncs, continuar en aquesta línia”.
Anàlisi de la supervivència Per abordar la solució de problemas biomèdics, també es poden utilizar altres metodologies com ara l’anàlisi de la supervivència. Aquest conjunt de tècniques estadístiques permet estudiar el temps que transcorre entre un esdeveniment inicial i un de final; per exemple,
entre l’inici d’un tractament i la mort, la recuperació d’una malaltia o la desaparició d’un símptoma en un individu.
“Però la realitat és molt complexa —afirma Guadalupe Gómez, professora del DEIO i directora del Grup de Recerca en Anàlisi Estadística de la Supervivència—, i mai no es pot explicar completament amb un model matemàtic o estadístic, ni tampoc es pot pretendre fer-ho. Però sí que es poden fer aproximacions a aquesta realitat. Es tracta de veure allò que realment expliquen, fent un model fàcilment interpretable pels professionals de la medicina i de la biología o per tota la societat”.
Guadalupe Gómez col·labora amb diversos centres de recerca, com ara la Fundació Lluita Contra la Sida o l’Institut Guttmann de neurorehabilitació. En qüestions de sida, des que l’any 1997 es van introduir les pautes del tractament antiretroviral de gran activitat (TARGA)
—tractament farmacològic que combina generalment tres fàrmacs antiretrovirals per aconseguir que la càrrega viral es redueixi per sota del límit de detecció—, l’avaluació de les teràpies és objecte d’atenció d’especialistes com ella. En el camp de la neurorehabilitació,
la investigadora treballa identificant els factors que influeixen en l’empitjorament o la millora dels pacients amb lesió medul·lar o dany cerebral, o estudia el temps que passa des de l’alta clínica fins que es detecta un empitjorament o una millora dels pacients.
Aquests estudis tenen una dificultat afegida: la patologia de les dades. Això implica resoldre problemes relacionats amb l’observació incompleta de les dades mostrals deguda a la manca d’informació relativa a algun dels individus de la mostra o deguda a la censura i que té lloc quan els professionals de l’estadística han d’analitzar les dades abans que s’hagin produït tots els esdeveniments.
Però també es poden caracteritzar els vins mitjançant mètodes més recents com ara demanar als tastadors que agrupin els vins (categorització o free sorting task) i/o que els situïn sobre
unes estovalles (napping, tècnica desenvolupada per Jérôme Pagès) valorant les seves similituds, sempre a partir dels seus propis criteris. Aquestes proves se solen acompanyar d’una descripció sensorial lliure.
Aquestes i altres proves pertanyen al món de les sensacions. Per Mònica Bécue, investigadora del DEIO: “Precisament perquè una degustació és subjectiva, els seus resultats s’han d’analitzar estadísticament. L’estadística intervé allà on hi ha variabilitat. Analitza fenòmens que es caracteritzen pel fet que el seu resultat és imprevisible a priori però amb certes regularitats. Per això parlem de lleis de probabilitat. L’objectiu de l’estadística és esbrinar quina és l’estructura de les dades obtingudes”.
Com a ciència empírica que estudia fets o fenòmens reals, representa un ajut molt útil en molts camps: per exemple, per a les empreses que volen millorar la qualitat d’un procés industrial. Segons assenyala Xavier Tort-Martorell, director del Departament d’Estadística i Investigació Operativa (DEIO) de la UPC: “La qualitat i l’eficiència dels processos industrials sempre es poden millorar partint d’entendre què està passant, i la millor manera de fer-ho és recollint i analitzant dades”. I continua: “Estem col·laborant amb Industria de Turbo Propulsores (ITP), que fabrica part del motor que propulsa l’avió Airbus 380. Què fem amb ells? Contribuir a fer els seus processos més ràpids, que cometin menys errors i que hi hagi menys defectes, i que siguin menys costosos”.
Es tracta, tal com afirma Tort-Martorell, d’analitzar processos altament complexos: “Tractem les nombroses variables que intervenen en el procés de construcció d’una peça per concloure quina és la millor manera de produir-la. Es tracta d’extreure el màxim d’informació possible amb el mínim nombre de proves”.
De fet, l’excel·lència en el tractament de la informació s’ha convertit en un aspecte cabdal per la competitivitat de les empreses. Però els avantatges de disposar d’un professional de l’estadística en l’equip tenen repercussió en tots els sectors socioeconòmics.
El preu de l'energia
Pilar Muñoz, professora del DEIO, utilitza l’estadística per fer models de previsió dels preus de l’energia a Espanya a partir d’un històric de dades que li permet estudiar les relacions en el passat entre les diferents variables que intervenen en la pujada o la baixada de preus. Ambaquest tipus de recerca es demostra que, per exemple, el preu de l’energia a Espanya depèn molt de l’evolució de l’eurodòlar i dels preus del petroli, i que, quan hi ha una pujada sobtada de preus, aquesta no va necessàriament lligada a un augment del consum energètic.
Pilar Muñoz també treballa en l’àmbit de la bioestadística, disciplina que molts experts consideren clau en l’epidemiologia, en la comprensió de malalties cròniques
o en el desenvolupament de nous fàrmacs. La investigadora, que col·labora amb el Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa d’Epidemiologia i Salut Pública (CIBERESP), explica la seva feina: “Tinc poca incidència en el malalt, és a dir, el meu enfocament té més a veure amb la gestió. Per exemple, puc afirmar que la vacunació de la meningitis és eficient perquè hem demostrat que tenim una reducció significativa de tants casos i que, per tant, aquesta ha estat una bona política. Altres persones decidiran que cal, doncs, continuar en aquesta línia”.
Anàlisi de la supervivència
entre l’inici d’un tractament i la mort, la recuperació d’una malaltia o la desaparició d’un símptoma en un individu.
“Però la realitat és molt complexa —afirma Guadalupe Gómez, professora del DEIO i directora del Grup de Recerca en Anàlisi Estadística de la Supervivència—, i mai no es pot explicar completament amb un model matemàtic o estadístic, ni tampoc es pot pretendre fer-ho. Però sí que es poden fer aproximacions a aquesta realitat. Es tracta de veure allò que realment expliquen, fent un model fàcilment interpretable pels professionals de la medicina i de la biología o per tota la societat”.
Guadalupe Gómez col·labora amb diversos centres de recerca, com ara la Fundació Lluita Contra la Sida o l’Institut Guttmann de neurorehabilitació. En qüestions de sida, des que l’any 1997 es van introduir les pautes del tractament antiretroviral de gran activitat (TARGA)
—tractament farmacològic que combina generalment tres fàrmacs antiretrovirals per aconseguir que la càrrega viral es redueixi per sota del límit de detecció—, l’avaluació de les teràpies és objecte d’atenció d’especialistes com ella. En el camp de la neurorehabilitació,
la investigadora treballa identificant els factors que influeixen en l’empitjorament o la millora dels pacients amb lesió medul·lar o dany cerebral, o estudia el temps que passa des de l’alta clínica fins que es detecta un empitjorament o una millora dels pacients.
Aquests estudis tenen una dificultat afegida: la patologia de les dades. Això implica resoldre problemes relacionats amb l’observació incompleta de les dades mostrals deguda a la manca d’informació relativa a algun dels individus de la mostra o deguda a la censura i que té lloc quan els professionals de l’estadística han d’analitzar les dades abans que s’hagin produït tots els esdeveniments.
Sensacions estadístiques
En l’àmbit agroalimentari, l’anàlisi estadística de les dades sensorials, o sensometria, és un instrument necessari per conèixer quines són les preferències dels experts i els consumidors i per saber com són percebuts els productes. Avui dia són objecte d’anàlisi tota mena de productes, des de l’aigua al tomàquet fregit, però els vins ocupen un lloc privilegiat per la seva riqueza sensorial. Quant al vi, la metodología més usada és dissenyar un test sensorial en el què diferents tastadors puntuen una sèrie de descriptors clàssics, com ara l’olor a maduixa. El conjunt de valors numèrics que cada tastador dóna a cadascun dels productes permet recollir dades sensorials que tradueixen les semblances o les diferències entre els vins tastats.Però també es poden caracteritzar els vins mitjançant mètodes més recents com ara demanar als tastadors que agrupin els vins (categorització o free sorting task) i/o que els situïn sobre
unes estovalles (napping, tècnica desenvolupada per Jérôme Pagès) valorant les seves similituds, sempre a partir dels seus propis criteris. Aquestes proves se solen acompanyar d’una descripció sensorial lliure.
Aquestes i altres proves pertanyen al món de les sensacions. Per Mònica Bécue, investigadora del DEIO: “Precisament perquè una degustació és subjectiva, els seus resultats s’han d’analitzar estadísticament. L’estadística intervé allà on hi ha variabilitat. Analitza fenòmens que es caracteritzen pel fet que el seu resultat és imprevisible a priori però amb certes regularitats. Per això parlem de lleis de probabilitat. L’objectiu de l’estadística és esbrinar quina és l’estructura de les dades obtingudes”.
Estadístiques electorals
L’àmbit de recerca del professor del DEIO Pedro Delicado és l’aplicació de l’estadística a l’anàlisi de dades electorals. Delicado ha dirigit la tesi doctoral de Sonia Broner, una estudianta de doctorat i professora associada que ha analitzat en la seva tesi la dependència espacial, és a dir, si les zones geogràfiques pròximes es comporten electoralment de la mateixa manera.
L’àmbit geogràfic d'aquesta tesi és el municipi de Barcelona, en concret les anomenades zones de recerca petita, una partició estàndard de 248 agrupacions censals definida per l’Ajuntament, útil quan es vol fer una recerca comparativa al llarg dels anys. L’objecte d’estudi han estat les eleccions generals de 2004.
Les principals variables que Delicado i Broner han tingut en compte són la participació i l’orientació del vot. Utilitzant una tècnica estàndard, els mapes LISA (indicador local d’associació espacial), han establert les zones on una variable pren els valors més alts o més baixos, sempre que estiguin agrupats espacialment. Explica Delicado: "Hem acabat trobant resultats que tothom intueix, i que segurament els politòlegs i els sociòlegs que s'hi dediquen ja saben. Però amb un model com el nostre, bastant senzill, són quantificables”.
Aquest bloc descriptiu es complementa amb una segona part en què s’apliquen tècniques d’inferència estadística, considerant factors socioeconòmics de cada zona, com ara la renda familiar bruta, el grau d’educació, la classe social i la distribució d’edat, per explicar la participació i l’orientació del vot. Quant a això, Broner puntualitza: “Aquests models permeten veure si hi ha coincidències en determinats aspectes, saber si dues coses passen alhora, però no permeten dir que una és la causa d’una altra. La interpretació que se’n faci després és un altre tema”.
L’àmbit de recerca del professor del DEIO Pedro Delicado és l’aplicació de l’estadística a l’anàlisi de dades electorals. Delicado ha dirigit la tesi doctoral de Sonia Broner, una estudianta de doctorat i professora associada que ha analitzat en la seva tesi la dependència espacial, és a dir, si les zones geogràfiques pròximes es comporten electoralment de la mateixa manera.
L’àmbit geogràfic d'aquesta tesi és el municipi de Barcelona, en concret les anomenades zones de recerca petita, una partició estàndard de 248 agrupacions censals definida per l’Ajuntament, útil quan es vol fer una recerca comparativa al llarg dels anys. L’objecte d’estudi han estat les eleccions generals de 2004.Les principals variables que Delicado i Broner han tingut en compte són la participació i l’orientació del vot. Utilitzant una tècnica estàndard, els mapes LISA (indicador local d’associació espacial), han establert les zones on una variable pren els valors més alts o més baixos, sempre que estiguin agrupats espacialment. Explica Delicado: "Hem acabat trobant resultats que tothom intueix, i que segurament els politòlegs i els sociòlegs que s'hi dediquen ja saben. Però amb un model com el nostre, bastant senzill, són quantificables”.
Aquest bloc descriptiu es complementa amb una segona part en què s’apliquen tècniques d’inferència estadística, considerant factors socioeconòmics de cada zona, com ara la renda familiar bruta, el grau d’educació, la classe social i la distribució d’edat, per explicar la participació i l’orientació del vot. Quant a això, Broner puntualitza: “Aquests models permeten veure si hi ha coincidències en determinats aspectes, saber si dues coses passen alhora, però no permeten dir que una és la causa d’una altra. La interpretació que se’n faci després és un altre tema”.
Segueix-nos a Twitter
