•Notícia

Els estudiants han estudiat a fons les condicions ambientals de la zona i han realitzat un estudi exhaustiu, totalment científic i objectiu, de tots els elements que consumeixen energia en un centre educatiu. Han estudiat al detall les hores de sol segons cada estació de l’any, l’orientació de l’edifici i la trajectòria solar per a cada mes i en les èpoques de més pluja i de sequera. Perquè constaten que, en general, la construcció d’edificis d’aquest tipus no acostuma a tenir presents els moments de llum i d’energia solar per tal d’aprofitar-la al màxim, cosa que ocasiona un malbaratament energètic molt alt i també índex alts d’emissions de CO₂ a l’atmosfera.

Amb les dades obtingudes, han decidit la distribució de les cadires i les taules, la mida de les finestres, la seva ubicació, la mida i la forma de la façana, els materials de construcció, la distribució dels espais segons les necessitats de llum, la ventilació, com evitar el màxim possible el calor, el nombre de llums necessàries per treballar adequadament a cada espai i, finalment, la potència d’energia i els punts de llum necessaris per dur a terme les activitats docents.

Atesa l’alta incidència de radiació solar característica d’aquest país, els estudiants de la UPC proposen  l’energia solar fotovoltaica per proveir d’electricitat el centre a través de plaques solars. La posició geogràfica de Burkina Fasso, prop de  l’Equador, fa que en algunes èpoques de l’any els captadors solars hagin d’estar orientats al nord, mentre que la resta de l’any estarien orientats al sud, mitjançant un mecanisme basculant molt robust que optimitza l’aprofitament energètic del sistema.

Segons aquests criteris de disseny i construcció bioclimàtica, el treball demostra que el complex escolar estalviarà un 39% d’energia cada any, equivalent a unes 6,26 tones de CO₂ anuals, a diferència d’una construcció que no té en compte els paràmetres estudiats. De fet, segons els tutors del projecte, “si als països desenvolupats es construís tal i com proposen els estudiants, els nivells d’estalvi energètic serien equivalents”.

Per als estudiants, la clau ha estat la fusió de dos elements: la metodologia científica a l’hora d’estudiar els detalls i les necessitats reals i la saviesa de l’arquitectura popular autòctona, molt adaptada als seus entorns.

La decisió dels materials de construcció ha estat molt important. L’atovó és el material triat, perquè és un recurs fàcil de trobar a la zona i fàcil de fabricar i de mantenir, i per les seves propietats d’absortància (rebuig o absorció del calor).

Per a la coberta del centre s'ha optat per l’atovó de poc gruix, pintat de blanc, per reduir al màxim l’efecte de la radiació solar. Les façanes nord i sud, a més, anirien rematades per una sèrie de porxos que limitarien l’entrada de radiació a les hores crítiques del dia i amb unes obertures en la seva estructura que permetrien circular l’aire, de manera que s’aconsegueix major una ventilació major i menys calor.

Dins d'aquest projecte global, s'ha projectat, fins i tot, un sistema d’aire condicionat basat en l’aprofitament de la inèrcia tèrmica, l’intercanvi natural dels fluxos d’aire i de temperatura dins d’espais tancats. D’aquesta manera, les aules es mantindran sempre a una temperatura més fresca que a l’exterior, i farà adequats aquests espais per a l’activitat docent. Per això, també han pensat en aplicar un sistema de motlles a les portes, per què sempre estiguin tancades i conservin l’efecte d’inèrcia tèrmica que permetrà mantenir fresques les aules. També han dissenyat un sistema de porticons mòbils que eviten l'entrada del sol en les èpoques de més calor.

Les finestres són un altre dels elements que s'han tingut en compte a l’hora de pensar en l’estalvi energètic. En aquest projecte, s'han optat per col·locar finestres horitzontals de doble vidre a les façanes est i oest dels edificis, per reduir el pas de la llum del sol, i finestres verticals també de doble vidre a les façanes nord i sud, per facilitar l’entrada de llum.

L’anomenat “factor de forma” dels edificis ha estat una qüestió important a decidir perquè, segons si la forma és circular, esfèrica o rectangular, varia la capacitat d’emmagatzemar calor. S'haoptat per la forma rectangular allargada, què es poc compacta i perd calor, a diferència, per exemple, de l’esfèrica, que acumula i conserva més les altes temperatures.

Una comunitat rural d’un país no desenvolupat destina el 89 % del consum energètic a la cocció d’aliments. Les dones i els infants són els principals recol·lectors de llenya com a combustible per cuinar, dediquen entre una i cinc hores per al seu proveïment. En països com Burkina Faso, el 90 % dels arbres han estat talats per fer foc i cuinar. Prop de dos mil milions de persones estan afectades per l’anomenada crisi de la llenya. El dèficit mundial de llenya és de mil milions de metres cúbics l’any. La recerca de llenya per a combustible contribueix a la desforestació, l’erosió del sòl, la contaminació de l’aigua, la pèrdua de fertilitat de sòl i la desertificació.

En molts indrets d’aquest país, la radiació solar és de l’ordre dels 5,5 kWh/m_². I, en aquest sentit, la solució proposada és la utilització d’una cuina solar per al complex educatiu. Mitjançant la tecnologia desenvolupada pel físic alemany Wolfgang Scheffler, els reflectors solars permeten l’aprofitament de l’energia d’una font inesgotable i no contaminant com és el sol. La utilització de l’energia solar tèrmica, mitjançant concentradors per a la cuina, és una tecnologia sense gaires complicacions tècniques que redueix de manera significativa el consum de biomassa.

A la primera fase de construcció, suposant una cobertura solar del 75% en els edificis, la quantitat de CO₂ que s’emetria al llarg de l’any es veuria reduïda en 9,2 tones, i el consum de llenya es reduiria de 3,6 tones a només 0,9 tones.

A més, s'ha pensat en la gestió i l'autonomia del complex escolar per aprofitar al màxim els recursos hídrics que proporcionen els mesos de pluges a la zona. Per això, s'han projectat vuit grans dipòsits cilíndrics que recollirien l’aigua de les pluges i aprofitarien també la que cau a les cobertes, amb un sistema de canonades i filtres que la deixaria als mateixos dipòsits.

El complex escolar està pensat, per tant, amb criteris de sostenibilitat, que inclou, no només els paràmetres mediambientals i d’optimització energètica, sinó també les qüestions socials. El centre educatiu seria un lloc d’educació bàsica, de dinamització de la zona i, sobretot, de formació de persones que aprenguin a ser autònomes de manera sostenible, aprofitant el que l’entorn els ofereix sense dependre de ningú.

Aquesta instal·lació pot ser un exemple de laboratori amb el que els estudiants poden experimentar, veure i aprendre com desenvolupar-se aprofitant al màxim l’energia natural i els recursos de què disposen. L’accés a l’ensenyament serà gratuït i dins del projecte docent s’inclourà la formació en l’ús de les energies renovables, el cultiu d’un hort amb criteris de sostenibilitat adaptats a les necessitats de la zona i l’autogestió dels recursos hídrics que abasten les necessitats diàries del centre.

L’autogestió energètica és un altre element de funcionament i, alhora, d’aprenentatge, de manera que els escolars, després del període escolar, poden aplicar els coneixements adquirits a la vida diària. El centre escolar de Burkina-Fasso projectada pels estudiants de la UPC té una capacitat per a 50 alumnes, i es pot ampliar per a 200.

A Burkina-Fasso, menys del 50% dels nens i nens estan escolaritzats, un fet que genera un dels índexs d’analfabetisme més grans del món (més del 70%). Per això aquest projecte se centra en la construcció d’aquest complex escolar que pugui generar canvis substancials en la zona, de manera que es trenqui amb el cercle de la pobresa i es fomenti l’educació.